Llinatge usual a Marratxí des del s XVI.
Les seves primeres mostres corresponen al matrimoni de Margalida Aloy amb Jaume Bassa (1567) i al de Pere Aloy amb Joana Tauler (1583). Trobam un sol cas de grafia ‘Aloi’ a la partida de defunció de Jaume Aloi Dols (1676), que havia nascut a Alaró.
Són abundants al segle XVIII a Pòrtol, però posteriorment cal mirar el PI i sobre tot el PT. Al Corpus n’hi ha unes 300 fitxes.
Segons Moll(2006:222) ve d’Eloy, forma francesa d’ ‘Eligius’, “l’escollit”, nom d’un sant ministre del rei Dagobert i patró dels argenters i metal·lúrgics.

L’escut consisteix en una espasa damunt un escut.

[BMM, Mxp, V ’15] [revisat, VII ’16]