Neix a Pòrtol l’any 1895, fill de Sebastià Bibiloni Isern, d’ofici moliner de Xorrigo, de Santa Eugènia, i d’Antònia Aina Amengual Canyelles, de Pòrtol. Va morir a Palma l’any 1964, als 69 anys, a la barriada de Son Canals.
Li deien de Can MIQUELÓ.
Se’n va anar del poble amb només vint anys. Els anys abans de partir va ajudar en les feines del camp a la família i va aprendre de llegir i escriure. Mai no va perdre el contacte amb el poble i sempre anava a veure la família. De Pòrtol es va desplaçar a Palma.
Primer va treballar per a un senyor fent de cotxer de cavalls. Aquest senyor vivia al carrer d’en Danús. Sembla que aquest senyor va influir perquè al cap de poc temps pogués entrar a fer feina a la recent inaugurada Societat de Tramvies Elèctrics de Palma, l’any 1916, amb només vint-i-un anys. En aquesta empresa entrà com a conductor, més tard passà a ser cobrador i hi acabà com a inspector. L’any 1959 es jubilà, després de quaranta-cinc anys de fer-hi feina, i va ser a temps de presenciar la retirada dels tramvies, amb molta pena i dolor, aquell mateix any.
L’any 1923 es va casar amb Catalina Serra Canyelles, de Pòrtol , de can FRANCO, i varen tenir dos fills.
– Sebastià = Milagros Rotger Mora, dels Hostalets, de Palma> Bartomeu Bibiloni Rotger i Jordi Bibiloni Rotger .
– Antònia = Bartomeu Mas Busquets>Bartomeu Mas Bibiloni i Lluís Mas Bibiloni. Tots casats amb gent de Palma.
Primer es va establir al Pont d’Inca, i l’any 1934 va venir a viure a Palma amb la dona i els fills, a la barriada de Son Canals, on va viure fins a la mort.
No va estar mai afiliat a cap partit polític ni sindicat, i no va exercir mai cap càrrec polític. Igualment no va ser membre de cap entitat ni associació, a no ser la Unió Tramviària.
Li agradava molt llegir, i també la ràdio. En arribar a casa, el primer que feia era encendre la ràdio. Al corral de ca seva tenia animals i a la barriada del Rafal un senyor li va deixar un tros de terra on cultivava arbres fruiters i hortalisses.
Son pare era flabioler; sonava aquest instrument, juntament amb el tamborino. Un dels tres flabiols que va construir el guarda un dels seus néts.
Era considerat molt bon home, i si podia fer un favor el feia; en general, no hi ha hagut mai res que dir d’ell.
La seva esposa, Catalina, cuidava de la casa, i quan va morir el seu home va viure molts d’anys amb una germana seva que li deien Margalida, que va fer feina a la fàbrica tèxtil del Pont d’Inca, les dues naturals de Pòrtol.
[Jordi Bibiloni Rotger, Mxp, XI ´16]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
Cap comentari.