Bibiloni Isern, Sebastià -MIQUELÓ (1867-1936)

img_8704Moliner i flabioler PO

Neix a Palma l’any 1867; al poc temps, passa a Santa Eugènia amb els seus pares adoptius, suposadament Bartomeu Bibiloni i Aina Isern.

Es casa l’any 1894 amb Antònia Aina Amengual Canyelles, de Pòrtol. D’aquest matrimoni neixen 7 fills:
Bartomeu = Catalina Serra Canyelles FRANCO
Sebastià = Antònia Ramis Bestard
Felip = Francesca Serra Carrió
Miquel = Montserrada Canyelles Palou
Aina = Antoni Serra Canyelles
Rosa = Gabriel Juan Canyelles
Antònia = Josep Serra Canyelles

De fadrí va viure al poble de Santa Eugènia. Després de casar-se va anar a viure a Pòrtol, on el coneixien per Sebastià MIQUELÓ.

Va aprendre de llegir i escriure i es va aficionar a tocar el flabiol i el tamborino de ben jovenet. L’afició li vingué segurament d’un oncle sacerdot, germà del pare adoptiu, que tocava l’orgue de l’església del poble i que ensenyava a cantar els infants dels voltants. També és possible que l’afició li vingués de fer de porqueret i de menar guardes d’indiots, on segurament es relacionaria amb altra gent que també tocava aquest instrument.

Dels seus fills, només un heretà l’afició per tocar el flabiol i el tamborino, en Sebastià. Els néts i els renéts no han seguit la seva afició.

D’ofici era moliner i va exercir-lo a la possessió de Xorrigo, una de les més grans del terme de Palma.

L’any 1928, quan tenia 60 anys, el músic i musicòleg Baltasar Samper s’entrevistà, entre d’altres persones, amb ell i la seva parella a la colla de xeremiers del poble, Miquel Creus Sastre, PAULO o des FORN, en una de les missions que l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya li havia encomanat. Tenim fotografies i notacions musicals d’aquell encontre.

Va morir quatre anys després d’aquesta trobada amb en Samper, l’any 1932 a Pòrtol, el dia del patró del poble, Sant Marçal.

Dels tres flabiols que tenia se’n conserven dos, i possiblement, foren elaborats per ell mateix. També es conserva el tamborino, amb la pell danyada. Els flabiols encara sonen, però n´hi ha un que sembla inacabat i el seu so no és molt bo; el tamborino necessita canviar la pell. La maceta del tambor no s’ha trobat. Els renéts són els actuals dipositaris del seu llegat.

[Jordi Bibiloni Rotger / BMM, Mxp, XI ’16][Darrera revisió, XI ’18]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
(Visited 204 times, 1 visits today)

Tags: , ,

Cap comentari.

Deixa un comentari