Partides i termes…
[Parlant de les partides i termes del Repartiment posterior a la Conquesta catalana]
“Marabin, Murhiyan, son grafies recollides en el “Repartiment” àrab i Morian en la “Remembrança de Nunyo Sanç” (…) La proximitat amb Marratxí documenta la sintonia d’aquest lloc amb els topònims abans ressenyats que han de donar lloc al Marratxí actual.
La documentació generada pels nous propietaris feudals de l’illa de Mallorca no recull aquesta paraula fins a 1242 quan per primera vegada trobam en un registre de la “Escrivania de Cartes Reials” la constància d’un enclavament anomenat Marraxi^. Per tant la menció recollida a la butlla de l’any 1248 no és la primera referència escrita sobre el topònim que ens interessa. La següent anotació ja correspon a 1259.
En els textes sinòptics del “Repartiment” (la versió catalana i les tres còpies en llatí) no hi ha cap menció del nom Marratxí. Només trobam una indicació a una “terra de Morian”, documentada també en la “Remembrança de Nunyo Sanç” com a “ortos de Morian con la Arafal”.
En realitat no sabem on es trobaven aquests “ortos de Morian” “. (…)
“Cap pensar que la vocalització de les grafies conservades en el text àrab hauria de ser “Mur^yan” o bé “Murhian”. Vocalització que difícilment pot derivar en Marratxí, territori situat en els ravals de la ciutat i que es va mantenir en mans del bisbe com el seu senyor feudal.
Es per tant un problema que, de moment, no ofereix una solució clara si bé podem afirmar que res te a veure amb la proposta tradicional d’un denominatiu referit a una persona procedent de “Marrakus”.
De tota manera l’existència del topònim Marratxí no es pot qüestionar i la seva presència a la documentació feudal és molt primerenca. És necessari, idò, intentar plantejar alguna altra possibilitat que ens aporti un ètim adequat per identificar el nom de Marratxí”.
Vies de circulació
(…) “Els camins rurals s’indiquen amb el vocable “mahayya” i entre els ressenyats hi ha el “mahayyat al- arus” que podem imaginar era un camí que es dirigia al districte o “yuz” de Canarrosa. (…)
Aquest “mahayyat al- arus” no es pot identificar amb precisió. Podria ésser el camí del Raiguer, que ha conservat l’empedrat fins a temps relativament recents (camí de “sa bomba” que de Marratxí condueix directament a Alaró)”(…)
Les forques
“Sembla que a la Ciutat de Mallorques no va existir un lloc destinat a aquesta funció justiciera. Dóna la impressió que es trobaven escampades per distints llocs del terme municipal”. (…)
“El 28 de setembre de 1480 el procurador reial pagava 11 lliures, 13 sous i 8 diners al mestres fusters i picapedrer de les obres reials pel que havien avançat a l’obra realitzada “en retornar de nou les forques dites del Pont d’Incha a hon pengen los mals hòmens”. Aquesta quantitat s’havia gastat en els jornals dels mestres i aprenents, i en la compra de fusta, forrellat, claus, guix, calç, cabassos, lloguer d’un home i un ase per al transport, etc”.
(traduït de)
Maria Barceló Crespí
Guillem Rosselló Bordoy
La ciudad de Mallorca
La vida cotidiana en una ciudad mediterránea medieval
Rafaubetx, 28
Lleonard Muntaner, editor
Palma, 2006
[M.Barceló/G.Rosselló, Mxp, I ’17]