Atravessa tot PO, de banda a banda.

Canvis al llarg del temps:

• Olesa o de Son Seguí
• José Antonio
• Major

Secularment ha rebut el nom d’Olesa o de Son Seguí, perquè des de la carretera d’Inca duu a aquesta possessió santamariera, propietat de la família Olesa. Atravessa Pòrtol, i quan funcionava la barriada des Pou des Coll, evidentment també la atravessava.

A les actes municipals de 1827, quan encara els veïnats contribuïen a arreglar els camins amb llur feina personal, trobam que parlen de “la fàbrica del camí de n’Olesa”.

A les actes de 1838 el trobam com a “camí anomenat de n’Olesa”

Al seu recorregut s’hi troba la font den Llupià, que durant el s.XIX era pública (1827, 1840); actualment és coneguda per sa Font.

El 1877 trobam el “camí d’Olesa”.

Comencen a parlar de “carrer” d’Olesa durant els anys 10 del segle XX.

Va ser un únic carrer, compartit entre SC i PO, durant els anys precedents a la guerra incivil.

A partir de 1936, SC va quedar com a c/Olesa, mentre que a PO li varen donar el nom de José Antonio.

Amb la Democràcia, els anys 80 del segle XX, li varen posar l’actual de c/ Major, en detriment dels altres nuclis,que també tenen llur carrer major, considerat el de més trànsit o de major afluència. De fet, mai no s’havia utilitzat aquesta denominació a Marratxí. El nom recomenat per a aquesta via era c/ o camí de Son Seguí.

Com a carrers transversals a dreta -de Son Caulelles a Son Seguí- hi trobam el d’Antoni Jaume, Josep Verd,  Mn Joan Vich, Romaguera, Sant Jaume, Escola, Balmes, Rectoria, Mare de Déu del Carme, Albert Castell, Trinitat, sa Bassa, costa de Can Norat i camí de Sant Jordi,

A la l’esquerra -molt més minvada perquè ens trobam amb les timbes de ses Clotes- hi trobam la travessa de can Peret, la de s’Albelló o camí del Cel, el carrer de sa roca Llisa, el de ca ses Monges i el de Sant Pere. Al llarg del recorregut trobam 4 places: Constitució, de l’Església, Can Flor i sa Bassa.

[BMM, Mxp, IV ’15][revisat VI ’15]