Ferrer, PO
Bartomeu Fiol Duran neix a Pòrtol l’any 1896, fill de Bartomeu Fiol Amengual, de cas FERRER FORNER i de Catalina Duran Serra, de can DURAN
Mor l’any 1985, als 88 anys

Li diuen de cas FERRER FORNER

L’any 1922 es casa amb Esperança Vich Santandreu, de can Flor i tenen cinc filles i dos fills:

-Catalina, casada amb Miquel Serra Frau VEIET (PO) (2 filles, 1 fill)(d’aquests néts tendrà 1 renéta i 2 redenetes)
-Esperança, casada amb Sebastià Bauzà BOUET (StaE)(2 filles, 3 fills)(d’aquests néts tendrà 10 renéts i 3 redenéts)
-Maria, casada amb Miquel Pou Vich de can PASTOR (StJordi)(2 fills, 1 filla)(d’aquests néts tendrà 3 renéts i 1 redenét)
-Francesca, casada amb Bartomeu Amengual Amengual de can ISIDRE o de sa PENYA (2 filles, 1 fill)(d’aquests néts tendrà 5 renéts i 6 redenets)
-Bartomeu (fadrí)
-Margalida (fadrina) i
-Antoni (fadrí)

Sempre va viure a Pòrtol, actualment Major 112, a Cas FERRER FIOL i tenia el taller o la botiga allà mateix.

Llegia i escrivia, que degué aprendre amb els primers mestres que tengué el poble; tenir lletra segurament li va valer per a que durant el servei, que va fer a Maó -l’única sortida de l’illa que li coneixen- el fessin “furriel”.

Va començar el seu ofici de petit, com a aprenent de mans son pare i el seu germà major, Josep, que li duia 4 anys. Després del servei militar es va casar, i el consideraríem oficial; quan es mor son pare, ell agafa la ferreria i el podem considerar mestre.

Bartomeu Fiol bàsicament va fer de ferrer, però a part de la professió, també s’encarregava de les terres i hi va haver una temporada, a la postguerra -dins els anys cinquanta- que varen tenir una botiga de queviures i ell s’encarregava d’anar a cercar la mercaderia a la “plaça gran”(en aquell moment era la plaça Major), en carro. D’aquesta botiga encara es conserva la taula on hi havia els surtidors d’oli de tres tipus.

La seves especialitats eren ferrar cavalls, i ell mateix feia les ferradures; la part de ferrer que tenien els carros (mecanismes, cércol de les rodes); i també les eines, sobretot destrals dels llenyataires i talladors de pins, que venien de Sant Jordi i de la part de Caimari a arreglar les seves i a comanar-ne de noves.

Com a fet destacable cal dir que en la seva joventut, fins al servei, va ser considerat un gran corredor de peu, i era destacat en les carreres, en els cossos.

Mai no va exercir cap càrrec polític i ni tansevulla estava afiliat a cap grup per raons de la seva professió; maino es va definir públicament

Li agradava la lectura en general, però tenia predilecció per la història; aiximateix li agradava la cançó espanyola (Molina) i també el glosat.

A nivell de caràcter es podia considerar com a una persona humil i honrada, amic dels seus amics; no era rencorós ni venjatiu i era molt estalviador

De la seva vida professional hom conserva un llibre de comptes, eines (com una destral grossa), i arcs de font amb corriola. Aiximateix a cas FERRER se conserva la botiga o taller amb la fornal i altres elements propis de l’ofici.

[TP/BMM, Mxp, X ´16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]