Can PARRÓ

.

Pirotècnic, Emprenedor, PO

.
Neix a Santa Maria del Camí l’any 1881, fill d’Antoni Frontera Jaume i Margalida Borràs Far.
Li diuen de can PARRÓ i trasllada aquest malnom de Santa Maria a Pòrtol, encara que aquí possiblement ja n’hi havia; allà gairebé no en queden; en canvi a Pòrtol actualment n’hi ha una sèrie de famílies, descendents seves. També conegut com “el vell PARRÓ”.

Sabia de lletra, en degué aprendre a Santa Maria.

Al llarg de la seva vida, va fer feina a sa Cimentera, on feien ciment (com els dos gendres seus, que els va col·locar
allà), va tenir un camió i tal vegada, un bus; va fer focs artificials, va anar a Barcelona en diverses ocasions per
aprendre’n i amillorar-los i va arribar a tenir uns premis en aquesta indústria. Curiosament, no en va voler ensenyar al seu fill Toni, que també fa seguir la indústria pirotècnica; en va aprendre pel seu compte, ja que el seu pare ho feia
d’amagat.

La primera vegada que el trobam, documentalment, a PO és, amb 24 anys, vivint a can PERE d’INCA, constava com a jornaler i llaurador.
Es casa l’any 1906 amb Maria Palou Carrió, de can CANTÓ. Es de suposar que a la primeria de casats varen viure al pis de can PERE d’INCA, com tants de matrimonis primerencs. Varen tenir dos fills i dues filles:

— Antoni = Maria Rigo Bestard (2 fills, Maria i Antoni; 3 renéts, 5 redenets) de can CORRO,
— Joan = Catalina Rigo (4 fills: Guillem, Antoni (1 fills, 2 nets), Maria (1 fills, 2 nets) i Catalina (3,5 nets) Bestard
de can CORRO, germana de l’anterior.
— Margalida = Joan Capó Santandreu, de can DEIA (2 filles, Francesca i Maria)
— Maria = Joan Ramis Canyelles, de cas ME (2 fills, Francesca i Bartomeu; 3 renéts)

Al padró de 1917 ja els trobam a la “casa nova de Joan CANTÓ” [foto], o sigui a la que seria sempre la seva casa i, actualment, encara es coneix per can PARRÓ
A partir d’aquest any el trobam conceptuat com a “pirotècnic”, vol dir que ja devia haver après a fer coets i rodelles.
El 1923 el trien com a vocal associat per integrar la Junta Municipal.
El 1926 li donen permís municipal per a construir una casa. És de suposar que es devia referir a les del c/Mallorca, a on viuria els seus fills.
Durant els anys vint té un camionet i, entre d’altres coses, amb motiu d’algunes celebracions, fa viatges amb escolars a diversos llocs del terme
El 1942 l’Ajuntament li dóna permís per construir un porxo darrere la seva casa del c/José Antonio[avui Major]
El 1952 li donen permís per traspassar la indústria de fàbrica de ciment que consta a nom de Joan Capó Santandreu; això vol dir que són els anys que “sa Cimentera” del puig Blanc està en marxa i té activitat.

Mor l’any 1964.

De dia estava sovint a una casa o porxo del carreró entre can PARRÓ i Can CANTÓ, però dormia a can PARRÓ.
Segons les èpoques i les temporades feia feina darrere can PARRÓ, als safareigs de can PARRÓ -devora can PERET-, a sa Cimentera, o per aquí i per allà.

Entre d’altres coses, al llarg de la seva vida, va fer dos pous i una mina que arriba del pou de can PARRÓ al de can Tomeu PARRÓ; va haver de picar molt. També se’n cuidava d’una quarterada de vinya.

Hom no li coneix afiliacions polítiques o socials, ni aficions; la seva vida era dedicada a la feina.

Va fer el servei militar a Maó i va anar molt a fora, degut a la qüestió dels focs. Amb el fill Toni i la néta Maria varen
anar a Barcelona i varen pujar al Tibidabo. Allà na Maria, que tenia 15 o 16 anys, va agafar molta por.

Deien que era molt “punyetero”, i ha la la idea que a can PARRÓ tenen aquesta anomenada, que ve de Santa Maria.

 La seva esposa, Maria Palou, va néixer a Pòrtol l’any 1885, filla de Joan Palou Socies i de Catalina Carrió Canyelles. Li deien de can CANTÓ.
Va morir, a can PARRÓ del c/Major l’any 1970.

[BMM / Maria Frontera Rigo, Mxp, II ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]