Pregoner a Sant Marçal

Miquel Gayà Sitjar (1917-1988) va néixer a la Pleta de Son Castanyer (Porreres), però la seva família l’empadronà a Sant Joan, on desenvolupà la seva trajectòria literària. Poeta i assagista considerat el darrer representant de l’Escola Mallorquina, jugà un paper actiu en la represa cultural de la postguerra.
Col·laborador de La Almudaina, El Correo de Mallorca i Baleares, participà en les lectures literàries que tenien lloc a casa dels germans Marià i Mercè Massot Planes i del poeta Guillem Colom; també fou animador del grup Documenta, nascut a Sant Joan.

Després d’escriure Breviari d’amor i altres poemaris, als anys ’50 abandonà la poesia i orientà el seu treball intel·lectual a l’estudi de figures com Miquel Costa i Llobera, Miquel Ferrà, i Joan Alcover. Entre d’altres llibres, publicà diversos epistolaris, traduccions de Lamartine i André Rivoire i l’interessant volum autobiogràfic Històries i memòries (1986).
El 27 de juny del 1982 pronuncià el pregó de les festes a Sant Marçal (Marratxí). El 1996 l’ajuntament de Sant Joan el nomenà fill predilecte i l’Institut d’Estudis Baleàrics edità la biografia Miquel Gayà i Sitjar, una trajectòria de serenitats estètiques, obra de Joan Maimó i Vadell.

Foto: coberta d’Històries i memòries. Ed. Moll, Palma, 1986.
Foto: coberta de Miquel Gayà i Sitjar, una trajectòria de serenitats estètiques. IEB, Palma, 1996.

[TOV, Marratxipèdia, V ’18]