Funcionari de Correus, músic, compositor i recopilador de Música tradicional

Neix a Palma el 20 de juliol l’any 1876. Fill del music Guillem Massot Beltran i de Josepa Planes Bernat

Ja des de molt petit demostra un gran interès per la Música. En aquell moment, son pare fou el seu únic mestre.
Quan feia el segon curs de batxillerat, al final del 1888, esdevingué organista de la paròquia de sa Vileta.
El 1891 començà l’estudi del violí.
El 1892 es prepara per a oposicions al cos de Correus, primer a Mallorca, i a partir de 1894 a Madrid, on aprofita per fer estudis oficials de solfeig al Conservatori Nacional.
El novembre del 1894 aprova el tercer i darrer exercici de les oposicions.
Després de fer feina a Mallorca, pel juny de 1896 aconsegueix esser destinat a l’Administració Central de Correus de Madrid. Allà continua els estudis al Conservatori, fis a setè de piano, sempre amb qualificacions excel·lents.
Va a classes particulars amb el pianista José Tragó.
L’excés de feina perjudica la seva salut i l’any 1899 contreu una malaltia de tipus nerviós que no el deixarà durant tota la vida.
El juliol de 1900 és traslladat a l’Administració principal de Correus de Palma. Alterna la feina amb el càrrec d’ambulant a diversos pobles.
Recolleix cançons populars, comença a donar classes de Música i es dedica a composar peces de caràcter divers. Cal destacar l’himne dels terciaris franciscans “Oh sant dolcíssim”, amb lletra de Maria Antònia Salvà.
L’any 1906 es casa amb Antònia Capó Garau, de can QUELET o CROSTA de Pòrtol. Tenen 2 fills, Guillem i Josepa, i 4 néts, Josep, Joan, Guillem i Biel
A partir de 1908 és professor de Música al col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes, a Palma.
El 1909, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid convoca un concurs per a premiar una col·lecció de cants i danses. Aquest fet accelera i amplia la seva recerca de Música popular
El gener de 1915 passa a regir l’estafeta de Santa Maria de Camí, creada exclusivament per a ell.
L’any 1921 el tornen a traslladar a Palma.
L’any 1925 aconsegueix esser enviat a l’Administració principal de Barcelona, on el 1934 és nomenat inspector provincial, càrrec que ocupa fins a l’inici de la guerra incivil.
El març de 1939 és empresonat, sense cap motiu, durant quaranta dies per les noves autoritats franquistes. El gener de 1940 fou depurat amb tots els pronunciaments favorables.
El setembre de 1940 és jubilat per malaltia, amb la categoria de cap d’Administració de 1era classe i es retira a la casa de Pòrtol.
Mor a Pòrtol, l’any 1943, als 68 anys.
Bibliografia
Josep Massot i Muntaner
Escriptors i erudits contemporanis: tercera sèrie
PAM
Bcn 2003

Josep Massot i Planes
Cançoner musical de Mallorca
(edició a cura de Baltasar Bibiloni Llabrés i de Josep Massot i Muntaner)
Sa Nostra
Palma 1984

Massot i Planes, Josep
Dietaris personals
(recull cal·ligrafiat)

VV.AA.
Diccionari de compositors de les illes Balears
El Gall
Pollença 2000

Ref: Pòrtula 3, p.18; id 7,24; [Gloses de Pasqua] Pòrt 16, IV ’83

[BMM, Mxp, V ’15][actualitzat VIII, ’18]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]