Sant Llatzet és un llogaret situat entre el nucli d’es Pont d’Inca i Es Pla de Na Tesa, molt aprop de les pistes de l’aeròdrom de Son Bonet, que pertany al municipi de Marratxí. Formen el nucli urbáuna trentena de cases, cinc o sis de les quals eren d’estiueig de famílies que vivien a Palma.
El carrer principal que travessa el nucli de la població es va dir durant molts d’anys C/ general Franco, que començava al Pont d’Inca i arribava fins a Can Frontera. Finalment ha recuperat el nom de camí de Sant Llatzet.
El carrer perpendicular és el de Can Balo, just devora el bar del mateix nom i que no té sortida.
El segon perpendicular, és el C/ Metge Suau que no te sortida i arriba fins a la casa de Cas Carboners. De devora Can Frontera, surten la carretera que va cap al Pla de Na Tesa, el camí de Son Conill, que va cap a la possessió del mateix nom i el de Can Diego, on se trobava la possessió del mateix nom. Actualment està tot urbanitzat. Pensant en els camins que hi havia:
Camí des Pinaret que s’hi accedia des del carrer de ca’n Diego al final a ma dreta i arribava a un petit pinar conegut com Es Pinaret, que creim que pertanyia a la possessió del mateix nom.
Camí de Can Frontera, començava devora el bar que existia fa anys i ens duia al Pla de na Tesa.
Can Ballester, és la casa senyorial més gran, situada just davant el carrer del metge Suau, antigament pertanyia a una família argentina i els amos eren en Joan Bestard i Maria Parets, que més tard visqueren a l’ edifici d’Indústries Agrícolas de Mallorca conegut com sa Garrovera. L’Ajuntament de Marratxí va comprar l’edifici el mes de maig de 2015per a ús públic.
El nucli tenia dues botigues, Can Balo i Can Frontera amb el corresponent bar, on tots els veïnats trobaven tot el que necessitaven per a la seva vida diària. Can Balo continua actualment com a bar desprès d’haver canviat vàries vegades de propietari.
Els malnoms de famílies que durant els anys 60 vivien a Sant Llatzet eren Can Ballester, Cas Carboners, Can Galeno, Can Ceba, Can Frissa, Can Balo, Can Frontera, Ca na Coll de Vidre, Ca sa Sencellera, Ca na Jaumeta, Ca na Roseta, Can Marçal, Can Florit, Ca na Campins, Ca na Victòria, Sa Tanca, Cas Barber, Cas Coixet, ca na Teresa, Cas Català, Es Saler…
Les possessions amb les que hi havia més relació eren Can Baix Sol, Ca La Bolla i Son Llebre.
Els personatges d’aquella època que donaven vida al petit nucli: la “cacavetera”, que era la dona que anava al cine del Pont d’Inca a vendre cacauets; en Dionisio, que conduïa el cotxe dels morts, que era un carruatge negre i causava impressió als nins quan passava; n’Aina de l’aeroport que era una al·lota que feia feina a l’aeroport i tenia problemes mentals. De tant en tant passava el pedacer a recollir talladures de roba, vidre i llaunes i donava a canvi plats, tasses i altres utensilis de cuina. També solia passar una vegada a l’any una dona que venia cançoners dels artistes de l’època, Antonio Molina… Era la única manera de tenir la lletra de les cançons que s’escoltaven per la ràdio.
L’any 1850 es va fer un inventari dels objectes que pertanyien a l’oratori de Sant Llatzet, situat a la finca davant el bar de Can Balo, i hi figuravauna campana que estava col·locada sobre el portal. Aquesta campana, que era una campana petita té una història curiosa. Un capità de la Marina Mercant, Antoni Sitjar, comandava un vaixell anomenat el “Belisario”, amb aquest vaixell havia recorregut molts de mars durant molts d’anys, en arribar la seva jubilació es va instal·lar al llogaret de Sant Llatzet. Es va assabentar del desballestament del Belisario, i li demanaren si volia algun record i ell va demanar la campana, ja que l’oratori no en tenia i així en cridar a missa pareixeria estar al “Belisario”, així va estar uns quants anys i més tard, quan es va construir l’església del Pont d’Inca se’n dugueren aquesta campana per posar-la al campanar.
Finalment, el bisbe autoritzà que la col·locassin a l’església de Sant Rafel, a Palma. La campana del “Belisario”, fou la de l’oratori de Sant Llatzet i la primera que va tenir l’església del Pont d’Inca.
L’aeròdrom de Son Bonet i el cafè de Can Balo marcaren durant molt de temps la vida dels “santllatzaters” els anys 60.
Documentació consultada
http://www aena.es/csee/Satellite/Aeropuerto-Son-Bonet/es Page/1047570394915//Presentacion.html
http://www.cronicabalear.es/2015/05/el-ayuntamiento-de-marratxi-adquiere-sa-garrovera/
https://santllatzet.wordpresscom/category/historia/
Sebastián RUBÍ DARDER
Escuela y colegio La Salle
1986
[ACN, Mxp, VI ’15]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
Cap comentari.