Possessió de Marratxí.

La fama d’aquesta possessió li ve especialment de la seva gran extensió, que ha resultat proverbial. La glosa popular en dóna testimoni:

Sa Porrassa i Santa Ponça
Son Sales de Marratxí
i sa Vall a Santanyí
són ses més grans de Mallorca (CPM)

Hi ha una versió diferent de la glosa anterior que corrobora la grandària, tot i que geogràficament resulta incorrecta:

Santa Ponça i Bendinat,
Son Sales de Marratxí,
Sarrià i Bunyolí,
són ses més grans de Ciutat (CPM)

Per documentació aportada per l’historiador Ramon Rosselló podem relacionar aquesta possessió amb l’antiga alqueria Marratxí (Maraxí, segons la grafia de l’època), propietat de Guillem Pla, fill de Pere, ja citada el 1259, amb terres i arbres.

Després de dos segles sense notícies l’any 1463 trobam que els hereus de Joan de Sales fan inventari dels béns del difunt, entre els quals destaca l’alqueria Marratxí, depenent de la baronia de Bunyolí. Afrontava amb lo camí real d’Inca, amb l’alqueria de l’honorable mn Bernat de Taguamanent, cavaller [posteriorment, Son Sureda]; amb l’alqueria de l’honorable mn Pere Johan Albertí, cavaller; amb un rafal de l’honorable en Leonart Cabaspre, ciutadà; amb una alqueria de l’hon. Anthoni Pena, ciutadà, i amb un rafal de l’hon. Mn. Joan Fuster, cavaller.

En aquell moment la possessió tenia un important celler, tafona, molí de sang, estable (amb 10 animals), boal amb 18 bous, corral (amb 39 caps de bestiar boví, 8 egües, 5 pollins), galliner (amb 4 pagos, 6 oques, 9 ànedes, 40 gallines, 3 capons, 4 pollastres, 3 galls), era i paller amb 1000 quintars de palla, dues sitges (amb 250 quarteres de xeixa).  Aixímateix comptava amb 4 esclaves i 7 esclaus.

Segons Aina Pascual el nucli d’aquesta propietat, ampliada al llarg dels segles XV i XVI, havia estat adquirit per Joan de Salas el 1425 als hereus de Ramon de Santmartí. Els Salas, molt probablement d’origen aragonès, foren ciutadans militars des del s. XVI. Una avantatjosa política matrimonial els dóna com a fruit l’adquisició d’un important patrimoni en el s. XVII, el qual es va veure incrementat el segle següent per la seva activa dedicació al comerç.

L’any 1511 és de mn Johanot de Sales, ciutadà, qui “ultra la sua principal possessio, té quatre raffals, lo hu dels quals ha hoyt dir a persones antigues que és stat d’en Prats e l’altre d’en Salvador Miquel, lo nom del qual, encara vuy té lo dit raffal e l’altre ha hoyt dir és stat d’en Flor en lo qual hi ha hun pou, lo qual se anomena encare vuy, lo pou d’en Flor”.

El 1542 el ciutadà Joanot Francesc de Sales lloga la possessió a Pere Gallur, Antoni Pau i Bartomeu Serra per 150 lliures i 50 quarteres de blat. Tenia celler, tafona, botiga d’oli, diversos bous i vaques, muls egües, 50 ovelles, garroves i  94 cases d’abelles plenes.

En els Stims de 1581 la possessió de M. Hieronym Sales està valorada en 24.000 lliures, que corresponen al 20,87% del valor total dels estims; és la primera propietat, a molt poca distància de la següent,  Son Sureda , valorada en 23.000 lliures. En canvi, en el Cadastre de 1685 Son Sales, d’Antoni Fuster olim de Sales, té un valor de 60.000 lliures (32,20%), mentre la següent, Son Sureda, es valora en 28.000 lliures (15,03%) i la tercera, Son Cós, en 12000 (6,44). La diferència ja és notabilíssima.

El 1595 pertanyia al senyor Jeroni de Sales, ciutadà militar, que la fideïcomità. Tenia cases, amb tafona i celler. Era dedicada a olivars, vinya i conreu de cereals, amb una producció anual mitjana de més de mil quarteres. Tenia un hort. Hi havia una guarda de 1.100 ovelles.

El 1642, era del noble Antoni de Sales, de l’orde de Calatrava. Confrontava amb el camí reial d’Inca, ses Basses, son Vivot, son Pisà, el camí de Bunyola, son Macià Negre i sa Cabana de Son Fuster. Tenia grans cases, amb una col·lecció de pintura i escultura de temes religiosos, capella amb un retaule de Sant Jeroni i un campanar de paret. Hi havia tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, garroverars, vinyes i conreu de cereals. Tenia una producció anual mitjana de 400 quintars de garroves. L’hort produïa lleguminoses, hortalisses i lli. Hi havia gallines, oques i galls d’índies. Era un gran centre ramader amb dos bous, onze cavalls, 21 someres, 25 muls, 819 ovelles, 90 cabres i 10 truges.

El 1653 era del mateix propietari i tenia guardes de 631 ovelles i 157 cabres.

Féu part de l’heretat del senyor Pere Espanyol, i en aplicació del fideïcomís disposat (s.XVI) pel senyor Jeroni de Sales, fou disputada entre el marquès de Bellpuig i el noble Joan Fuster i de Sales, el qual, finalment, l’obtingué (1664). Tenia una producció anual mitjana de 3.000 quintars de garroves. Hi havia guardes de 516 ovelles i 92 cabres, que pasturaven tant a Son Sales com a s’Aranjassa.

L’any 1673, a la mort del senyor Joan Fuster de Salas i Caulelles, Son Sales limitava al sudoest amb Son Macià Negre i la Cabana dita Son Fuster; al sud, amb el camí d’Inca; a l’est, amb Son Sureda; al nord, amb Son Pisà i a l’oest amb el camí de Ciutat a Bunyola i el rafal de Llorenç Frau. La tafona era de 4 bigues actives i, en canvi, el celler era petit i només hi havia un cup vell. Destacava el cultiu de garrover, l’olivar i els cereals. L’explotació equina era molt important: 25 mules, 4 muls, 3 cavalls, 2 gorans, 14 egües, 6 pollins, 17 someres i 4 ases. Als sestadors i solls d’Es Caülls –aleshores encara unit a Son Sales- s’hi comptaven 260 ovelles de ‘salet’, 160 ‘d’anell’, 222 ‘de bassina’, 260 anyells, 90 cabres, 87 bocs, 3 truges, 10 porcells, 4 porcs.

El 1697 pertanyia a l’heretat del senyor Antoni de Sales, de l’hàbit de Calatrava. La complexa situació jurídica obligà a un estudi minuciós de la producció anual de la possessió elaborat per un grup d’experts que detallava també el cost que exigia cada un dels productes. L’olivar produïa 700 trullades, equivalents a 8.400 quartans, amb un valor total de 2.520 lliures. Les produccions restants eren, expressades en lliures, vinya (200), garroverars (300), 250 quarteres de xeixa (562), pastures i bestiar menut (600), pastures i bestiar gros (100), garrigues (50), 15 quarteres de cendra de pinyol (16), llenya, carbó, palla figues, aviram i porcs (70) i altres produccions (10). En total el valor de la producció anual sumava 4.429 lliures. Les despeses d’explotació, expressades també en lliures, eren collir oliva i fer oli (478), despeses del personal (700), exsecallar (128), eixermar (50), entrecavar (78), eixarcolar (54), esterrossar (42), tomar garroves (22), collir garroves (35), moldre (45), ferrar el bestiar (40), arades (16), adobs de les cases (8), relles (35), cordes (15), cavar la vinya (12), tela (22), peix (20), carn i sal (25), 11.000 somades de fems (116), segar (237) i els quinze parells de llaurar (107). La despesa total era de 2.285 lliures. Deduïdes les despeses del valor de la producció, Son Sales donava, el 1697, un benefici net de 2.144 lliures anuals.

Els diversos Estims del segle XVIII segueixen demostrant la importància d’extensió i explotació d’aquesta possessió.

El 1703 era del noble Joan Fuster, abans de Sales. Tenia els sementers, expressats en quarterades, denominats es Camp d’Inca (100), sa Casa des Pobre (80), sa Rota de sa Màniga (36), sa Rota Nova de s’Hort (18), sa Coma des Pi (22), es Pla de sa Font (20), es Restoble (30), es Campet (18), sa Coma Gran (10) i es Sestadors (10). El bestiar de feina eren devuit parells de muls. Hi criaven 18 egües i una guarda de someres. Tenia una guarda de 868 ovelles. Una pertinença de la possessió era l’hort de Son Sales, situat dins la possessió, però arrendat separadament. L’hort tenia cases pròpies i un molí d’aigua, fariner.

El 1710, pertanyia al senyor Antoni Fuster, abans de Sales, de l’hàbit de Calatrava. Confrontava amb el camí d’Inca, Son Sureda, Son Pisà, cas Capeller, Son Reus, Son Frau, Son Nebot, Son Macià i sa Cabana. Tenia font i safareig. Era dedicat al conreu d’alfals, lleguminosses i hortalisses. L’hort i el molí, arrendats conjuntament, feien una renda anual de 230 lliures, 1 quartera d’olives verdes, 1 d’olives negres i un odre d’oli.

El 1721 la possessió era del mateix propietari. Tenia 1.530 quarterades de sementers i una guarda de 643 ovelles. Feia una renda anual de 2.400 lliures.

El 1724, les ovelles, pastures i brostes de Son Sales eren objecte de  dos arrendaments separats. Una guarda, de 462 ovelles, feia una renda anual de 470 lliures, 6 quintars de formatge, dues cabres arracades, dos anyells, dos quintars de llana, dos moltons i el brossat i el formatge de Setmana Santa. L’altra guarda, de 474 ovelles, feia una renda anual de 470 lliures, 6 quintars de formatge, sis anyells, dues cabres arracades, dues anyelles, 2 quintars de llana, dos moltons i el brossat i el formatge de Setmana Santa.

Les reformes dels s.XVII-XVIII havien consolidat les cases com un dels conjunts d’arquitectura senyorial més rellevants de Mallorca. Tenia cases dels senyors, dels amos i de les dones. Hi havia capella, tafona, botiga d’oli, celler, molí de sang i molí de sal. Dins la possessió hi havia els horts denominats de ses Cases i de sa Garriga. L’hort principal tenia cases pròpies, font, sínia i un molí d’aigua fariner. La possessió era dedicada a olivars, garroverars, vinya i conreu de cereals. Es mantenia com un gran centre ramader, particularment important com a lloc de cria d’èquids. Hi havia guardes de 31 egües, 35 mules, 29 someres, 53 porcs i 748 ovelles. Tenia nombrós aviram, com 74 gallines i 28 indiots.

L’inventari per la mort d’Antoni Fuster de Salas i Berga (1764) ens ofereix aquests límits: camí d’Inca, Son Sureda, Son Pisà i casa del Capeller, Son Reus, Son Frau, Son Nebot i Son Macià. A la part agrícola ens informen de la muda de 505 oliveres i l’empelt d’altres 1580. Aixímateix 5065 empelts de garrovers i la sembra de 73 figueres, 40 ametlers, 79 morers i 8 Qdes de vinya. La tafona seguia amb 4 bigues. Es mantenia la producció de cereals: blat, xeixa, ordi, civada. La guarda equina era semblant al segle anterior però l’ovina contemplava 3000 caps. També s’esmentaven la sitja, el forn de calç i el molí d’aigua fariner.

Per qüestió de reclamacions d’herències l’any 1800 la possessió es divideix, gairebé a la meitat de la seva extensió entre Son Sales i Es Caülls, que correspongueren a Antoni de Sales i Tomàs de Verí, respectivament. Aquest darrer afegí la nova adquisició a les seves pertinences de Son Verí.

L’any 1816 Mateu Canyelles és l’arrendatari de Son Sales, lloc on vivien 9 persones. El 1818 tenia una extensió de 800 quarterades.

El 1846 pertanyia al senyor Bernat de Sales i Boixadors i feia una renda anual de 35.883 reials.

El 1850 era del senyor Pere Caro Sales, marquès de la Romana.

El 1863 pertanyia al senyor Pere Maza de Lizana, marquès de la Romana i, amb unes 500 quarterades, era la tercera en extensió del terme.

L’obra de l’Arxiduc ens informa que al darrer quart del segle XIX tenia una extensió de  353  Hect.

Sembla ser que a Son Sales hi hagué oliveres fins a l’any 1937, encara que la tafona funcionà alguns anys més, en part perquè els seus amos ho eren també des Caülls, que tenia encara una mica d’oliverar.

Devers l’any 1945 la tafona oficial del terme fou la de Son Sales. Allà compareixia la gent d’altres possessions per fer oli.

La darrera biga, de les quatre que hi havia hagut, funcionà fins a l’any 1960. Anys després la tafona fou desmantellada totalment i les peces venudes a una possessió de Valldemossa. Avui es troba en estat ruïnós.

El conjunt arquitectònic de la possessió és magnífic i demostra un antic esplendor, tot i que avui, moltes de les dependències es troben en un estat deplorable d’abandonament. Diuen que hi havia una quarterada de teulada, molta d’ella avui esfondrada.

L’edifici principal, al qual s’accedeix per portal forà amb pas d’entrada que té un pedrís d’obra, s’articula al voltant d’una clastra, amb trespol de còdols grossos i faixes. Té emparrat i una cisterna de coll octogonal de pedra viva, amb pica adossada. Al voltant, l’estable, botiga de les ametles, la tafona, la botiga del gra i la cuina amb foganya, prestatges i petit forn.

Devora el cos principal hi ha un edifici, en forma de torre amb aspecte defensiu, que servia com a rebost i un gran aljub aïllat, de volta, que deu tenir uns 70 metres de llargària per 10 o 12 d’amplària i 6 o 7 d’altària. Damunt hi feien el sequer de les figues i a vegades hi havia 100 canyissos.

Enfront hi ha les dependències auxiliars, amb aspecte de ser les construccions més antigues de la possessió, amb dues clastres de serveis. Es tracta de la vaqueria, solls, sestadors, pallisses, el porxo dels carros, la caseta del pastor i la garrofera, totes aliniades i d’una sola planta, excepte la garrofera, amb contrafort, que presenta planta baixa i sostre, al qual s’accedeix per dues remarcables escales massisses exteriors amb els graons de pedra; totes les parets són de pedra i fang. De les obertures destaquen els portals amb arcs d’ansa-paner, el portalet allindanat i les finestres de la garrofera, una d’elles quasi geminada. Dels interiors destaca, en la caseta del pastor, la cuina raconera amb campana de canyissada sostinguda per una travessera d’olivera.

Als voltants destaquen l’hort i la seva casa, la sínia i el famós pi gros de Son Sales, de 31 m. d’alçada i més de 170 anys d’edat, considerat el més gros de Mallorca.

Actualment les 300 quarterades  que queden de la possessió confronten amb Son Sureda, establits des Rafal Negre (era un sementer d’aquest nom), Son Pizà, cas Capellers, Planera (que era la pleta de Son Sales, que en temps confrontava amb el camí de Muntanya), Son Daviu Nou, ses Trempes (també era de son Sales i pegava al camí de Muntanya) i es Caülls.

En temps dels darrers amos, Bernat i Jordi Sureda, pare i fill de Son Ferriol, que hi estaren del 1936 al 1982, es conraven cereals com blat, que alguns anys arribà a les 80 tm, tot i que darrerament, pel canvi de temps, solien ser una trentena, ordi, civada i favó. Molta garrova, que podia arribar als tres o quatre mil sacs, i poca ametla. Varen tenir la primera recol·lectora mecànica de Mallorca. De bestiar tenien unes 300 ovelles, 12 truges, 12 vaques i feien cria d’egües. També hi havia collita de figues i feien formatge.

Hi havia una dotzena de missatges tot l’any i una trentena de persones més, segons la temporada. No hi va haver mai electricitat.

Actualment sembla que és propietat d’una empresa estrangera. Hom parlava de fer-hi un agroturisme però, de fet, de cada dia les cases estan més decadents i perilla que no s’arribin a enfonsar.

Trobareu més material a
GEM, “Son Sales”

Vegeu també>> Son Sales de Marratxí, de les més grans de Mallorca…

>>  El vol de la milana [poema a Son Sales i a Jordi Sureda]

[BMM, Mxp, XI ’16][darrera actualització, III ’17]