vide Gabriel Alexandre Picó Pinya

A instàncies de Pòrtula, la Fundació d’artistes plàstics majors de Mallorca, que precisament du el nom de “Alexandro”, va dir d’ell:

“Lluny de tot èmfasi perillós i de tota dictadura efímera, l’anàlisi de l’obra de n’Alexandro ens condueix, sense fal·làcies, cap a la serenor i la placidesa, cap a la pau gràvida del goig assolit amb l’impuls creador que mou la vida humana.
Des de l’alba lluminosa del classicisme més pur fins a la modernitat que enllaça l’amplitud de conceptes i símbols, conquestes i descobriments, en els pobles de la Serra hi perdura la força d’uns principis no subjectes a èpoques ni a modes, que mantenen la saviesa de la creativitat.
Aquesta és la sensibilitat que defineix la idiosincràsia del pintor Alexandro i que recordàrem amb l’homenatge que es dugué a terme al casal Solleric”.

Pòrtula 191/3 (XI 1997)

[Poema dedicat a ell]

Alexandro

Te has marchado, amigo,
de prisa,
sin terminar
asuntos pendientes
nacidos
de tu resolución.

Pintor realista
enamorado
de los pequeños misterios
del campo,
tu eras al tanto
de cosas factibles,
al alcance de manos,
y ajeno de blancos lejanos
o de vistas brumosas

Benigno patriarca,
me acuerdo
de tu sonrisa
(quizás un poco amarga)
al frente de hechos raros
de gente.
Un hombre de paz.
Un artista
y un amigo

Robert Jaras
Mancor, 27 XI 1994
(Dijous, 22 XII 1994)
Reproduït a Pòrtula, 149/5 (III 1995)

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]