Biel Seguí, fantàstic
Biel Seguí, la fantàstica imaginació
Biel Massot i Muntaner
(resum de Pòrtula 126, III 1993)
Biel Segui és tot un personatge i alhora és gairebé desconegut. Ara està retirat, però segueix dibuixant, i el podem trobar al cafè cas Tord de Pòrtol cada dia, el matí i l’horabaixa, o passejant. En la Guia d’Olleries, editada el 1989 amb Miquel Mut, escrivírem d’ell “Tot un caràcter on s’amaguen diversos aspectes de l’Art”. I és així. Al llarg de la seva vida, B.S. ha fet d’oller i s’ha dedicat a la ceràmica creativa, al dibuix i a la pintura.
(… B.S.) se’n recorda encara de les bombes que tiraven devers Ciutat durant la Guerra Incivil. Aleshores vivia a can Roqueta i bé ben present un bombardeig que va fer tremolar els vidres de la casa i els va assustar molt. Tenia 5 anys [1937].
Va anar a escola amb “don Alberto”, aquell mestre forjador de tota una generació; un veritable ensenyant amb empremta i segell propis. De l’escola, tanmateix, no en guarda massa records.
Als tretze anys ja es posà en feina a l’olleria familiar. El padrí, Biel Seguí Pons, havia après l’antic ofici dins dins el poble. Llavors a can Monjo i d’allà a can Palou. Anys més tard muntà l’olleria de can Esteve, devora Son Borràs, i s’establí pel seu compte. Josep Seguí Serra, pare de l’actual artista, continuà la tradició secular fins a la seva mort [1985].
Als tretze anys, B.S. es posà a fer joguines d’oller, material en miniatura. Més envant també va fer olles i greixoneres. Però als vint anys decidí que allò no era per a ell. Anà a aprendre ceràmica amb Benet “Català” a can Pitxon i es posà a realitzar murals i rajoles pintades. Aquesta etapa li durà fins als trenta anys.
“Me va agradar més fer ceràmica que no olles. M’anava millor. Per ventura si hagués fet olles hagués tengut més doblers, però ho he tengut de bona vida, perquè les olles costen molta de pena”.
Dins la dècada dels seixanta es dedicà a fer ceràmica decorativa. Ell mateix feia proves amb colors i esmelts. Practicava i aprenia ensems-
“Sempre m’hi he guanyat la vida. No m’hi he fet ric, però m’he guaynat la vida. Amb la pintura, igual. He venut molts de quadres, però sempre barats”.
En la part del dibuix, especialitat que practica amb plomí o retolador, també és autodidacte. Ell mateix ha anat estudiant i perfeccionant traçats. B.S. no reconeix influències ni escoles; tot el que trasllada al paper li prové de la imaginació. Així i tot li agrada admirar la pintura dels grans Mestres.
“Hi ha molts de pintors que m’agraden. A mi m’agrada tota la pintura que és bona, tan si és moderna com clàssica. Què vol dir bona? Que tengui bon dibuix i bona mescla de pintura; que estigui tractada amb mestria”.
Després d’una estona d’insisistir aconseguesc que confessi que admira molt en Picasso, en Dalí i en Miró. No és d’estranyar. Passam a parlar de la seva obra.
“La meva pintura és ingènua i imaginativa, com una pintura fantàstica. A base d’imaginació”.
Les figures, sempre negres, de B.S. són ben particulars. Cares molt estranyes, vells i velles mig nus, dones amb glàndules mamàries llarguíssimes, nines d’inquietant somrís desdentat… Són imatges oníriques, molt sovint assimiliables a un malson, amb un component primitiu i/o infantil ben característic que els aporta un innegable regust de personatges de rondalla. (…)
“Jo fuig sempre del que fan els altres. Dins l’art es dediquen a pintar femelles joves, i jo també en sé, però està molt vist. Jo hi pos velles i homes vells. Tot surt de la meva imaginació”.
El nostre artista comenta que no sofreix quan fa una obra. Es limita a expressar el que sent a dins i gaudeix fent feina. (…)
Seguí no ha quedat content de les exposicions que ha realitzat (…) Troba que resulten massa cares pel resultat que li han donat.
“El problema que tenc és que som molt desconegut. No m’han cotitzat ni m’han conegut i totes aquestes coses. Necessitaria una promoció”. (…)
Biel Massot i Muntaner.-
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]