Catalina Cabot, amb els pares
Vaig passar una infantesa molt feliç, tenia quatre anys quan vàrem anar al Jardí, on feien feines del camp i era molt feliç amb les ties i els padrins; era filla única de tots. Record quan mon pare va fer el servei que el vaig enyorar molt. Noltros érem al Jardí i vaig estar un mes sense veure’l, i quan tornà de Pollença vaig estar molt contenta. Quan va arribar, va dir a la padrina “me falta un duro per tabac”. La padrina va anar a can CROSTA i li va dur dues capses de tabac, de “filet”.
Vaig néixer dia 22 d’octubre de 1931, a can MORADUIX, entre cas CANONGE i el carrer de la Garriga; després, quan tenia dos anys, vàrem passar a can CARRETET; sempre he viscut al carrer de la Trinitat.
Vaig aprendre de lletra a ca ses monges. Vaig tenir sor Maria Justa i sor Maria de la Bonanova, a ca ses monges. De vegades sor Maria Justa, que era petita i nervioseta, ens mostrava el punter.
Durant dos o tres anys vaig anar a sa Cabaneta amb la mestra Margalida Mas, que després va morir a Petra, on feia escola. Era filla del jutge de pau Antoni Mas. Jo, més envant, hi anava i així compaginava les hores d’escola amb ajudar a la perruqueria de la tia Catalina Rigo
A la primera comunió, quan tots érem a la rectoria ens vàrem mirar les sabates i el que les va dur més lluentes va ser en Guillem ROGET. Això era en temps de mn. Joan Vich, que passava pel Jardi en anar a Santa Maria, i s’aturava i deia “Beneta, l’any que ve has de fer la comunió a la nina, perquè sap totes les oracions”. Va anar bé que combregàs perquè l’any següent hi va haver molts de morts a la família.
Els quintos feien una festa, i un ball especial per a ells el dia de la verbena, i sortien a ballar amb les seves al·lotes o la que volia sortir amb ells. Anaven per les cases amb una senalla “cantant” panades, això era quan era petita; a la meva joventut no en cantaven. Record que tots anaven a l’església, a l’ofici.
El temps de la Guerra, quan sentíem les bombes, tots els infants anàvem al refugi. Si era al Jardí, me n’anava corrents cap a son Collet i ens refugiàvem dins la mina de son Collet (hi havia una escala per avall, per avall i a baix hi havia l’aigua). Un dia va pegar metralla, que els avions varen venir dues vegades a bombejar, una al mati i l’altra, l’horabaixa. Vaig córrer com sempre a Son Collet amb el tio i quan vàrem sortir, la metralla va haver pegat a un ametler. El tio Xesc (que no era tio, pero li deia; era casat amb una dona, família del tio Jaume RAMONA) era el posader de Son Collet.
La senyora de Son Collet estava a Muro, era de les més riques de Muro. Allà hi menjàvem “saragot”
La Falange era davant can Bernat de sa PENYA i n’Antònia de can PERE d’INCA, aquella casa que hi ha el balcó, i hi penjaven la bandera. Allà hi vaig veure el batle de Muro, asssegut amb el capell posat, els nins veném de sa doctrina, el meu grup no xerràrem ni res només el vérem.
Els donaven oli de ricí, només ho sentia dir. “A aquell li han donat” o “aquell ha begut”, però no sentia dir a qui ni a qui no.
Al front de Manacor, el pare no hi va anar perquè tallaren la quinta. Feia reforços per la costa, i encara he vist els canons d’artilleria d’Albarca.
De botigues, en aquest carrer hi havia can SIPERA, cas FERRER i al cantó, can RIGO, que ja no hi són. Més enllà hi havia can RAMON, que era un forn; hi havia el de l’ESGLÉSIA i cas MOIX.
A can FERRIOL ho record amb vi, no amb botiga.
Na Magina den Rafel PORRET tenia botiga i carnisseria i a s’altra part, madò Antònia de can PERETA tenia botiga a sa BASSA. A sa casa de can PERETA (avui d’en Tomeu que era batle, i hi ha Escoltes i Veïnats) hi havia una esparteria que la duia en Miquel PERETA, un tio dels Mut (la mare era cosina de na Pereta MARRATXINERA, la sogra des MOIX jove).
Aquests són els records que tenc.
[Catalina Cabot Rigo / BMM, Mxp, I ’17]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]