Records d’infantesa [i d’altres moments]

D’infant

Maria Frontera Rigo, de can PARRÓ, de Pòrtol té 84 anys, això vol dir que quan parlam de la seva infantesa i primera joventut ens remuntam als anys trenta i quaranta del segle XX.
Ha dedicat tota la vida a les feines del camp i recorda que, quan era petita, ja es dedicava a aquestes tasques. Anar a collir herba per a la vaca, en bon diumenge, i munyir-la, ja de ben petita. Tota la vida fent feina, igual que així ho havia vist fer a son pare, Antoni Frontera Palou PARRÓ. També anaven a segar i a batre, i tot això ja ho feia de jove; quan se va casar -diu- “ja no anava a l’era ni a enlloc, però seguia fent feina amb mon pare.”

“Jo estava allà baix -diu fent referència a can PARRÓ del carrer de Mallorca- i només hi havia els quatre veïnats, com els de sa FONT, i jo al poble no hi anava. De jove només vaig veure molta feina; i de casada també.”

Encara que no es recordi massa, aixímateix ens conta alguna cosa de la seva infantesa:
“De nina no hi havia cases, alla baix a can PARRÓ i jugàvem amb en Miquel de sa FONT i un any va fer neu i jugàvem a fer bolles; en vàrem fer una de ben grossa. Amb n’Anita MENA i totes les veïnades de per allà, com na Magdalena de ca na PINSA. Aquest any va fer molta neu; un altre any en va fer, però no tanta. No n’ha feta pus, com aquest any.
Jugàvem a conillons, ens amagàvem a veure si ens trobàvem.
De s’escola record que vaig anar al Pont d’Inca amb sa bicicleta, a ses monges franceses, un any. I record que vaig anar a can PERE d’INCA, que hi havia don Pep; primer estava a una casa enmig del poble, llavors feia escola a can PERE d’INCA, però per a mi no hi vivia. Ens ensenyava comptes. De més petita vaig anara a l’escola, però ja no me record. Pentura hi vaig anar fins que tenia 13 o 14 anys. A ca ses MONGES no hi vaig anar mai.
No me record de res dels Reis, me pareix que hi havia molta magror, en aquell temps.
Vaig fer la primera comunió a Pòrtol, devia ser amb don Joan Vich”.

I segueix contant coses, però potser mescla èpoques i anys…
“Amb el temps he vist don Martí(1), ‘aquell de Bunyola'(2) i aquell que era de Santa Maria, mn Joan Vich. No tenc record de res especial. Se veu que no tenc memòria i hi ha gent de la meva edat que sí, que tenen memòria de lo d’enrere.
Quan estava allà baix, al carrer Mallorca, tot era sembrat; no hi havia cap casa ni una i ara està ple. Saps què n’han fet de giro de quan era petita a ara. Crec que ha estat per bé, s’han fet moltes cases i ha vengut molta de gent. La gent de Pòrtol tots ja som molt vells, d’aquesta gent que ha venguda hi ha molta jovenea.
Me record que davant can CANTÓ no hi havia res, a can QUELET ho he vist fer tot (3).
Mon pare feia focs a can PERET, davall una figuera. Jo hi anava i li ajudava, perquè de ben jove ja feia coets”.

A Maria li agradava fer de tot, aprendre de cosir i aprendre de brodar, a cas RUGAL; pero ho havia de fer els vespres, perquè de dia feia feina amb son pare.
A ca madò Antònia RUGALA, davant ca na PEPA, hi anava ella tota sola, ja que l’altra gent hi anava de dia.

Se’n recorda que, de jove, son pare li va comprar un abric de pell perquè volia que anàs ben mudada. “I me compraven un vestits a Palma que, de casada, no n’he duits pus. Ara duim pantalons, un temps no en duien. Aixímateix fa molts d’anys que en duen; jo deu fer set o vuit anys, primer no en duia”, assegura.
Quant al menjar diu “De joves només hi havia pancuit o patates bullides amb un poc de colflori. Quan varen passar uns anys, a ca nostra ja matàvem un pollastre, els diumenges; però la gent, no hi havia molt on menjar.
De fadrina jo record que ja fèiem un bon arròs a ca nostra i ma mare feia coques. Arròs amb carn, no hi havia peix llavors, carn de pollastre. Pentura també menjàvem rostit de pollastre, no tenc record que menjàssim porcella, llavors”.
“No tenia amics, feina” diu. Els que coneixia eren en Miquel de sa FONT i en Tòfol SENSE, els més veïnats, i també la seva cosina Maria.
“Amb en Miquel -conta- sempre ens hem fet molt de cas, però amb en Tòfol no tant; estava més amunt i no el veia tant”.
Un record per a l’església antiga… “Me’n record que a Pòrtol varen esbucar l’església, que hi havia una trona i tenc els peus de la trona, A l’església hi debotaven amb escalons, era fonda. Deien que era petita i per això la varen tomar, però era molt ‘guapa’, Llavors lo que feren és un buc, enlloc d’una esglèsia”.

Anys ’80

“A Palma -diu parlant de llocs i de viatges- sempre m’ha agradat anar-hi; sempre anàvem per Sant Miquel i pel Sindicat i aquests llocs m’agradava anar-hi. També he anat molt a la Plaça.
De fora Mallorca, he anat a Canàries, dues vegades en un any, jo i una cosina meva. També a La Corunya i a altres bandes”.
Maria conclou que no hi ha res que li agradàs a tornar fer, perque qualsevol record que té el veu ple de feina i això no li fa ganes de repetir-ho. Lògic.

(1) Es refereix a mn.Martí Cifre Cerdà, de Pollença
(2) En referència a Joan Mateu Brunet, de Bunyola
(3) Sens dubte es refereix a ses ROTES de can QUELET, al carrer de l’Escola, cap de cantó amb el carrer Major.

[BMM/Maria Frontera Rigo, Mxp, I ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]