El successos ocurreguts a l’estació de Marratxí al transcurs de la guerra civil són uns fets que varen ser presenciats en primera persona per mestre Pep Nadal nascut a Bunyola i casat a sa Cabaneta amb madò Maria Frontera(+) de can DIGUÈS.

Ell mateix ens ha contat con varen succeir els fets, era el 7 de desembre de 1937, a les hores mestre Pep tenia 15 anys, aquest dia treballava arreglant el camí de can Farineta i es Caülls just devora l’estació del tren de Marratxí, eren aprop de la una de l’horabaixa, hora de dinar. Mestre Pep es trobava tot sol dinant de menjar fresc, mentre els altres companys eren a dinar a les cases. Apenes havia dinat i va sentir el so de les sirenes de Son Bonet, les de Palma ja que, aquestes, sonaven molt fort i es deixaven sentir a més de 10 km. Lluny, era l’avís de l’entrada d’avions procedents de Barcelona que venien a bombardejar Mallorca. La gent en sentir aquestes sirenes procurava protegir-se a llocs segur, mestre Pep se’n va anar cap a l’estació, ja que el cap de l’estació estava damunt el portal avisant-lo que anàs cap allà.
A l’estació hi havia la seva sogra, una nina petita d’uns 10 anys i la seva esposa anant a refugiar-se a la síquia que duia l’aigua al Pla de na Tesa. Aquesta síquia tenia una profunditat de 40 cm. Era el lloc més segur, es varen posar de panxa dins ella mig tapats amb les branques dels arbres, ullastres. Aquesta síquia estava entre el torrent i l’estació, al cap de poc temps sentiren la remor dels avions com s’acostaven i els trons de les bateries antiaèries de son Bonet que repelien els atacs. En aquells instants aixecà els ulls cap al cel i pogué veure un estol d’avions que s’acostaven. Hi havia tres esquadrons d’avions de set avions cada un. A penes haver-los vist, començaren a sentir les bombes i metralla molt aprop. Aviat els brots d’ullastres caigueren damunt ells, trons i més trons de les bateries antiaèries de l’aeroport de Son Bonet, de les bombes dels avions que tiraven i dels caça-bombarders que havien sortit del mateix aeroport per contraatacar els avions contraris. El bombardeig durà una bona estona, inclús sentiren els trons de les bombes que tiraren a Palma. Aquest bombardeig va ser desprès del desembarcament de Porto Cristo, de les coses més grans que passaren en temps de la guerra civil a Mallorca.

A l’estació de Marratxí, fins fa poc temps a la façana del magatzem de l’estació es podien contemplar les marques deixades per la metralla. Quan les sirenes sonaren anunciant la retirada dels avions sortiren del refugi a on s’havien amagat anant-se’n tots cinc a l’estació, aleshores sonà el timbre del telèfon demanant si el tren de la una que venia d’Inca, aturat a l’estació de Santa Maria pels bombardejos, podia seguir cap a Palma. El cap de l’estació l’avisà que podia seguir la marxa. El tren arribà a l’estació de Marratxí amb molt poc passatge. A la vista que no baixava ni pujava ningú, el cap de l’estació com era habitual feia sonar la campana tres vegades perquè el tren reemprengués la marxa cap a Palma. A penes havia passat, al magatzem de l’estació sentiren un renou de bieles i ferro, era una frenada en sec del tren. Tots quedaren astorats, no sabien el que passava, mentre el maquinista feia senyes amb les mans. Anaren cap allà i tos quedaren amb la boca oberta: havien desaparegut les vies del tren a conseqüència dels bombardejos. En cap moment s’adonaren els que eren allà, la magnitud del mal que s’havia fet. Segons prossegueix mestre Pep, no creu que les bombes fossin tirades a posta a l’estació sinó que fou una fallida del pilot. Les bombes anaven destinades a neutralitzar els objectius més importants de l’illa, com poguessin ser el port de Palma i l’aeroport de Son Bonet, però se va donar la casualitat que caigueren damunt les vies del tren.

Amb el temps també es va saber que el cap de l’estació va ser culpat d’aquell bombardeig produït a l’estació del tren de Marratxí. Com se sap, és responsabilitat del cap d’estació tot el que pugui passar el tren mentre aquest no hagi traspassat les agulles per canviar de vies i com que el fet va passar abans de l’agulla, la responsabilitat era del cap, però el fet com ens comenta mestre Pep, va ser per les idees que deien que tenia a favor dels altres, la qüestió que aquest senyor que no era marratxiner fou empresonat, traient-lo de la companya del ferrocarril.
Sa Cabaneta setembre 2007

Tomeu Pou
Pep Nadal

Preparat per publicar a Pòrtula, especial “El tren al seu pas per Marratxí”

[Mxp, III ’15][Darrera revisió, XII ’16]