L’art a la teulada
INTRODUCCIÓ
Cap de cantó de can Vador, abans de la reforma.
Dins el terme de Marratxí hi ha obres que tenen un gran interès històric, artístic i monumental: les restes prehistòriques de Son Caulelles, la zona de Son Cós amb les seves coves prehistòriques, el camí de Sa Bomba, l’església de Sant Marçal,… No obstant i això, hi ha altres obres menors que resten oblidades i que moltes vegades són poc conegudes. Aquí ens referim, entre d’altres, a les teules pintades o teules de moro de can Vador.
L’any 1988, a la revista Pòrtula, es publicava un treball sobre les teules de can Vador i l ‘any 1993, l’Ajuntament de Marratxí editava un cartell dedicat a les teules de ca’n Vador i a la distribució de les teules pintades a Mallorca, i el 1995, a les I Jonades d’Estudis Locals a Marratxí, es presentava un estudi més ric.
ORIGEN ARTISTIC
El seu origen gairebé segur el trobam a les volades dels temples grecs, en els permòdols de l’arquitectura romànica i en les volades de barbacana i cobertes d’enteixinat del món islàmic. El mudejarisme també possibilità el desenvolupament de les ornamentacions de volades dins la cultura occidental cristiana. D’aquí neixen les taules de fusta prolicromades amb ornamentacions geomètriques, els plafons ceràmics en relleu i els socarrats valencians.
Segons Coll Conesa, la teula pintada mallorquina, el rajol pintat de Catalunya Central i els “cairons” (rajols de volada) del Rosselló neixen dels socarrats valencians (taulell de fang de forma rectangular.
ORIGEN RELIGIÓS
Sembla que l’art de pintar teules va sorgir amb finalitats religioses; és possible que després adoptàs una funció decorativa. Des de sempre l’home ha tingut la necessitat de defensar ca seva i els seus moradors. De què? Dels mals esperits, bruixes, mal d’ull i encantaments. D’aquí que per aconseguir aquesta protecció marqui i delimiti l’espai de la casa amb grafismes i elements simbòlics presos de la religió o del món esotèric convertint-la en un espai sagrat i intocable.
D’altra banda, la construcció de la casa sempre ha estat tenguda per tots els pobles com un assumpte de gran trascendència, on es practiquen un gran nombre de cerimònies durant l’execució de les obres, la majoria de les quals tenen un caire cultual. Per això no és gens estrany que hi hagués unes tradicions entorn de la teulada, on creus careneres, teules pintades, etc. com ja exposa Coll Conesa, fossin possiblement part integrant del ritus de coronació, cobriment o coronament de la casa.
UN ART FET A PEU D’OBRA
Les teules es pintaven a peu d’obra. Aquesta s’amarava i després s’introduïa fins 2/3 de la seva longitud dins un morter amb calç d’emblanquinar, pel cap ample o per l’estret, segons hagués d’anar a la volada com teula de barba (costat còncau) o regadora (convex) . Aquesta operació podia ésser repetida fins que la calç suport del pigment tingués un gruix considerable. Després, quan la calç tenia un cert cos, es pintava amb pigments dissolts en aigua (terra de mangra per al color vermell, carbó picat per al color negre i òxid de coure per al color verd). A continuació es col.locaven a la volada a mesura que es pintaven a terra. La decoració es creava sobre la teula cuita, tal com sortia de l’obrador.
LA SEVA GEOGRAFIA
A la Península Ibèrica es poden veure teules pintades a alguns pobles de València, Alacant, Castelló, Catalunya, Baix Aragó, Conca i Guadalajara.
També hi ha teules pintades a molts de llocs de Mallorca: Sóller, Alaró, Andratx, , Biniaraix, Biniarroi , Binissalem, Bunyola, Campanet, Capdellà, Costitx, Deia, Escorca, Esporles, Fornalutx, Jornets, Lloret de Vista Alegre, Manacor, Mancor de la Vall, Marratxinet, Montuïri, Muro, Orient, Palma, Puigpunyent, Ruberts, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Selva, Sencelles, Sineu, Valldemossa i Vilafranca…
AQUEST ART A MALLORCA
A principis dels segles XV i XVI l’art de la teula pintada es va fer popular a Mallorca. Ja es troben teules datades al segle XVI a Binissalem, Sineu i Sóller. Les teules que es troben a la vall de Sóller oscil.len entre el 1525 i el 1889. Segons Jaume Coll Conesa, el nombre d’edificis conservats des de començaments del segle XVI a la primera meitat del segle XVIII marca l’expansió de la tradició i s’aconsegueix el màxim d’esplendor entre els anys 1750 i 1800 i durant la primera meitat del segle XIX. A la segona meitat d’aquest segle la decadència és total.
LA TEULA PINTADA ARRIBA A MARRATXÍ
Aquesta pràctica també arribà a Marratxí. Moltes cases, sense dubte, també presentaven teules pintades a les seves volades. Quantes? No ho sabem. El pas del temps i l’acció de la mà de l’home ha esborrat la seva presència i així un s’ha vist privat de la seva bellesa. Avui només podem gaudir de les pintures de Can Vador.
CAN VADOR, 1988
Can Vador, abans de la reforma.
Aquesta casa, nomenada per qualcú la casa de les teules pintades, presentava una volada amb belles composicions de dibuixos, de color vermell, amb motius vegetals, variades escenes de la vida quotidiana, representacions religioses i també d’altres de fosca interpretació.
No fa gaire anys, es va dur a terme una reforma a la seva façana. Després les teules pintades no es tornaren a recol·locar al seu lloc natural. Així doncs, les teules pintades ja no guarden la seva disposició original dins la
ANÀLISI DEL COLOR I DELS DIBUIXOS
La volada està formada per una fila de teules de barba encallades que sobresurten de la paret per l’extrem ample. Només es poden veure una devuitena de teules pintades. Una porta la data de 1.809. Totes les teules estan pintades pel costat còncau. Només una d’elles, trobada a un capcer de la casa l’any 1993, estava decorada pel costat convex. Tota la volada estava decorada i també un capcer. Encara, a certes teules, descobrim línies pintades que han perdut el color. Malgrat la deficient conservació, els dibuixos són variats i interessants.
Les teules presenten una pintura plana, no existeix una dimensionalització de l’espai i els dibuixos es limiten al contorn de les figures i dels objectes.
El color emprat és el vermell. Actualment les teules no presenten calç d’emblanquinar. Jaume Coll Conesa manifesta que les teules pintades del Pla de Mallorca semblen no tenir preparació de calç sota el dibuix de mangra, encara que és difcícil afirmar que aquesta pràctica no fos corrent.
Més aviat és probable que la calç amb el temps hagués perdut el color blanc. Ara, gràcies a la teula trobada l’any 1993 que presentava calç d’emblanquinar, podem afirmar que aquesta pràctica també era present al Pla de Mallorca.
TEMES ORNAMENTALS
La volada presenta una inscripció cronològica, un motiu religiós i un motiu arquitectònic. També apareixen dibuixos indeterminats o abstractes, que no representen cap objecte en concret. Presenten línies rectes i corbes sense aparent ordre; dibuixos de temàtica vegetal inspirats en el brodat de l’època, amb motius de la ceràmica, el gravat, etc. (Coll Conesa), i figures humanes (antropomòrfics) que comparteixen l’espai amb representacions d’animals (cans, ocells, bous, cans) i plantes.
Les representacions que es donen a ca’n Vador no són només una bona mostra de l’esperit estètic dels nostres avanpassats . Les teules , al meu entendre, revelen el “segell psicològic” del seu artesà (propietari, mestre picapedrer, etc.) en el que es manifesta l’aspecte cultural i social del món on viu. Aquests dibuixos són un testimoni històric de la vida quotidiana d’aquells temps en el moment de la construcció de la volada.
DESCRIPCIÓ DE CADA TEULA
Inscripció cronològica
La teula ens presenta la data de 1809. Està escrita en color vermell. Laterals emmarcats per línies gruixades i a la part superior conserva una sanefa formada per línies inclinades i algunes arrodonides. La inscripció ens aporta la data en la qual possiblement fou construïda la casa o es col.locaren les teules.
Temàtica religiosa
Cor entravessat per una sageta. Creu a la part superior. Als costats del dibuix trobam motius florals. Dibuix emmarcat per línies laterals i sanefa formada per línies verticals.
Temàtica arquitectònica
1) Casa amb porta i finestra. La paret presenta un dibuix quadriculat. Al costat dret veim un possible ciprés de silueta plena i un arbre que s’alcen per damunt d’un tancat de paret alta amb punxes i porta de reixa. Presència d’ocells de silueta plena volant en cel. Laterals emmarcats per línies quasi esborrades i a la part superior conserva un bocí de sanefa formada per línies verticals.
2) Casa amb porta i dues finestres. La paret també presenta un dibuix quadriculat. Probablement sigui un fasser l’arbre que sobresurt per damunt de la teulada. Al costat dret un home amb capell recull fruits d’un arbre. Ens recorda una figuera de moro tan popular a la zona. Presència d’ocells de silueta plena. Dibuix emmarcat per línies laterals. A la part superior conserva un boci de sanefa formada per línies verticals.
Motius abstractes o indeterminats
Tots els dibuixos presenten simples grafismes cinètics.
1) Dibuix format per línies mixtes: rectes, corbes i ondulades que s’entrecreuen irregularment. Presenta un traçat desigual, modulat i
2) Dibuix format per punts i línies rectes i corbes donant lloc a formes geomètriques triangulars amb certa simetria.
3) Dibuix constituït per un punt i línies mixtes : rectes, ondulades i corbes que donant lloc a formes geomètriques i formes irregulars.
4) Les línies corbes, tancades donant lloc a un únic ull.
5) Dibuix constituït per línies irregulars. Es desconeix la seva forma original perquè es troba en mal estat de conservació.
Temàtica vegetal
1) Flor regular de quatre pètals i quatre sèpals. Laterals emmarcats per línies i en els angles trobam quarts de circumferència.
2) Formes orgàniques de traçat desigual. Aquestes formen figures semblants a plantes i ocells. Dibuix de línia estilitzada. La presència d’ocells donen una sensació de moviment. Laterals emmarcats per línies gruixades. No es conserva la sanefa. Angle interior dibuixat. Ens recorda un brodat mallorquí.
3) Dibuix incomplet d’una flor. Presenta també petites circumferències.
Temàtica antropomòrfica
1) Pagesa. Aquesta duu un vestit farcit de punts i a cada mà unes castanyetes. Unes línies cinètiques es fan veure el seu moviment. Laterals emmarcats per línies i angles formats per dibuixos florals.
2) Indi. Aquesta teula presenta un dibuix gegantí en comparació amb els de les altres teules. Sembla la representació d’un indi amb les plomes al cap, el nas aguilenc, els calçons desfilagassats als costat i en actitud de dansa o moviment. A un dels costats inferiors de la figura hi ha plantes, a l’altre és díficil distingir-ho perquè el dibuix està parcialment tapat; podria ser un dibuix zoomòrfic, tal vegada un ca. El dibuix, tot en vermell, es troba a l’esquena de la teula, a diferència dels altres que es troben a la part còncava. La teula encara conserva la calç d’emblanquinar. La figura s’emmarca dins un rectangle de línies gruixades. A la part superior del requadre presenta sanefes verticals.
3) Pagès. El pagès porta el característic calçons amb bufes a retxes. Capell de silueta plena damunt el mantí de l’arada. El pagés llaura la terra amb una arada amb l’ajut de dos bous. Presència d’ocells de silueta plena i ocells estilitzats. Aquests donen al conjunt una sensació de profunditat. Laterals emmarcats per línies gruixades.
4) El dimoni i el senyor. El senyor va a cavall i acompanyat de dos cans. Crida l’atenció el capell que porta al cap i la botonada de la jaqueta. Els cans estan dibuixats a
El dimoni presenta braços i cames de silueta plena, cos a retxes i cap amb banyes. Aquest duu un bastó a la mà dreta en actitud amenaçant. Laterals emmarcats per línies i angles decorats amb motius vegetals i a la part superior conserva un bocí de sanefa formada per línies trencades.
5) Pagès amb el seu cavall
El pagès està dret i subjecta la brilla del cavall. L’animal és molt desproporcionat en comparació amb l’home. Aquest duu calçons amb bufes a retxes. També porta un capell amb una ploma al cap. Presència d’ocells de silueta plena. Laterals emmarcats per línies i presència de dibuixos florals. A la part superior conserva una mica de sanefa formada per línies verticals. Possible tanca amb arbres. Al costat inferior dret trobam una probable figura humana. No es pot determina la seva tasca. Els arbres presenten una silueta plena. Laterals emmarcats per línies i presència de dibuixos florals. A la part superior conserva un tros de sanefa formada per línies verticals.
BIBLIOGRAFIA
AMADES, J. Art Popular. La casa.
(Arxiu de Tradicions Populars, Barcelona)
Palma de Mallorca, 1982
CASTALDO, L; VICENS, A. “Un elemento decorativo en la vivienda rural
mallorquina”. Semanario Sóller. Sóller, 1960
COLL CONESA, J. “Tejas decoradas en el valle de Sóller”. En Actas
IIIer Congreso Nacional de Artes y Costumbres
Populares. Institución ” Fernando el Católico”.
Diputación Provincial…; Zaragoza, 1977.
COLL CONESA, J. Sobre teules Pintades. Institut d’Estudis Baleàrics,
nº 24. Palma, 1987.
COLL CONESA, J. “IX Fira del Fang. Algunes notes més sobre teules
pintades”. Revista Pòrtula, número 127. Pòrtol, 1993.
BUSQUESTS, J; MASCARÓ PASARIUS,J. “Teules pintades i amb
inscripcions aràbigues”, Bol. Soc. Arq. Lul. T. XXXIII
LLABRÉS RAMIS, J. La cerámica popular en Mallorca.
Palma, 1977
LLABRÉS RAMIS, J; VALLESPIR, J. Els nostres Arts i Oficis d’antany.
T.I. Palma, 1980
MASCARÓ PASARIUS, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. T. VI.
Palma, 1967.
MASCARÓ PASARIUS, J. “Fotografies de teules”, Boletín de la
Sociedad Arqueológica Luliana. T XXXIV
Palma, 1973.
MASSOT I MUNTANER, B. “Les teules pintades, protagonistes de la Fira del
Fang”. Revista Pòrtula, número 127. Pòrtol, l993.
MOLADA PRADAS, B. “Teules pintades”. Revista Pòrtula, número 68.
Pòrtol, 1988.
MOLADA, B; SASTRE, P; SASTRE, V; AGUILAR, T. Cartell didàctic “Teules
pintades a Marratxí” . Ajuntament de Marratxí, 1993.
MOLADA PRADAS, B; RAMIS MONENY, G. “Així és Marratxí”, pàg. 113.
Ajuntament de Marratxí, 1993.
MULET RAMIS, B. “La casa Mallorquina” i “La casa popular en Sineu”.
En Historia de Mallorca de J. Mascaró. T. IX
Palma, 1978.
[Bonifaci MOLADA]
[Mxp, IV ´15][Darrera actualització I ’17]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]