Esteses les ales
per damunt el bosquet d’alzines
vola una milana.

En Jordi els ulls aixeca
al cel de Son Sales
i la vista escampa
al llarg del camp
ara tot vermell de roselles,
fixa la mirada en el sementer
que de solcs ben drets
altre temps l’amo En Bernat pentinava.

On són els parells?
Què se n’ha fet dels jous?
On són les arades?

S’han establert insolents
a l’era de batre les margalides,
quarterades quatre mil quatre-centes quaranta-quatre
tres mil cavallons de garbes
de blat cent tones i civada.

Aquí, la botiga de l’ordi
allà, “l’ametlera”
i la “garrovera”,
aquestes parets de pedres mig esbucades
li dèiem “l’apré”
on munyíem les ovelles.

Planeja la milana,
el vol quiet damunt les cases
la clastra brilla
blanca de macs vius
amb la cisterna al mig
i el parral que verdeja al seu voltant.

Romanen en silenci
la cuina i les cambres de dormir
la dels pares
les dels germans
la de les collidores d’oliva.

A un costat de la clastra
s’obre graons avall gran,
molt gran la pallissa,
dins d’una buidor solemne
l’estança guarda encara les grípies
on menjaven les bísties
i el jaç on dormien els missatges.

I la tafona? La tafona va ser.
De quatre bigues.
La teulada esfondrada
sobre el terra les teules rompudes
les fonollasses l’han envaïda.

Encén la llum del sol el blanc de la clastra
tanca els ulls En Jordi
i a l’ombra del morer imagina
conversant amb el pare
l’amo En Pere damunt el carro.

Mira al cel En Jordi
la clastra mira al cel
s’obren al cel les cases
plora al cel En Jordi de Son Sales.

En calma solca l’aire la milana,
per damunt el pujol de les oliveres,
someres davallen
amb les beaces plenes d’olives
imatges
com llàgrimes perdudes,
les dones cullen oliva.

           Pere Calet, estiu de 2009.

Vegeu>> Son Sales

[PAB, Marratxipèdia, III ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]