Es puig Blanc i ses Clotes

El burdigalià es presenta de dues maneres: Burdigalia marí i llacustre o salobrar.
El Burdigalià marí aporta conglomerats,marès i calissa.S’estén en forma de pujols aliniats en direcció NE i SW
des de Son Sureda fins a les proximitats de can Pistola (Pòrtol).
El Burdigalià salobre es composa de calisses i margues amb nivells que contenen guix. El Burdigalià margós ocupa Ia coma existent als peus dels pobles de sa Cabaneta, Pòrtol i Marratxinet i s’estén per davall els al·luvions quaternaris fins a les proximitats de Son Sales. Aquestes formacions ocupen una extensió d’uns 10 kilòmetres i es presenten molt dislocades i, a llocs,recubertes per formacions més modernes; per això Ia relació entre elles és mala de
precisar.
El Tortonià ocupa els pujols on hi ha els pobles de sa Cabaneta i Pòrtol i, al contrari del Burdigalià, té contingut de macrofòssils. Es pot comprovar a l’apertura de pous i cisternes on apareixen sovint els Conus Mercati, l’Auriculatus i altres mol·luscs (caragols de pedra). Aquestes espècies es troben en l’actualitat als mars tropicals. Això ens permet pensar que en aquella llunyana època, recobria aquesta zona un mar tropical i de poca fondària.
La separació entre el Burdigalià i el Tortonià es pot veure ben clara en el punt on s’uneixen les argiles i les roques.
Un altre lloc important és la cimentera del puig Blanc. Els seus estrats estan formats per calcàries margoses de color clar, amb intercalacions d’òxids de ferro. A prop de la Cimentera hi ha un aflorament de marès estratificat horitzontalment sense dislocacions. La part superior del puig Blanc està formada per calcàries del Tortonià on hi han recollit petits exemplars de Conus i fragments de corals fossilitzats.
El Burdigalià i el Tortonià formen el període Miocè, el qual començà fa uns 28 milions d’anys i acabà fa uns 12 milions per donar pas a un altre període; el Pliocè,  i després,l’era quaternària on hi apareix l’home.

Biel Fiol.-

(publicat a Pòrtula, 21, XII ’83)