L’estudi de l’antigor resulta apassionant. Intentar esbrinar què, qui, com, quan, on… a través de segles pretèrits, descobrir totes aquestes variables i interrogants al nostre poble és una de les dèries més fascinants que et puguis tirar en cara. Perquè em pogueu entendre de forma planera, resulta quelcom semblant a la passió desfermada pel futbol en la quantiosa gent interessada per aquest, això sí, mal anomenat esport, en el sentit que només el practica qui hi juga i no qui el mira o el segueix de caseva estant. Però les emocions viscudes poden resultar consemblants.
Per poder acostar-nos als fets i a les persones que hagin tengut més o menys rellevància al nostre poble, endemés de comptar amb els monuments, el patrimoni arquitectònic que ens il·lustra d’èpoques passades i determinats sistemes vitals, socials i econòmics, també hem de tenir present les principals fonts, de caire arxivístic, que tenim al nostre abast i que ens permeten un importantíssim apropament a diversos aspectes del passat. Bàsicament són quatre: dues –o sis, segons es miri, ara ho veurem- a Marratxí mateix i altres dues a la ciutat de Mallorca, actualment rebatiada com Palma… de Mallorca, d’on si no?
Així, a Marratxí comptam amb l’arxiu municipal, ubicat al Pont d’Inca, i amb els llibres del Registre Civil, situat al Jutjat de Pau que es troba annex a la Casa de la Vila, a la plaça de sa Cabaneta. D’altra part, podem comptar també amb la documentació històrica conservada a les diferents parròquies del terme, coincidents amb els nuclis anomenats històrics: El Carme a Pòrtol, Sant Marçal a sa Cabaneta, Sant Llàtzer al Pla de na Tesa i Sant Alonso al Pont d’Inca.
A fora terme trobam materials marratxiners a l’Arxiu del Regne de Mallorca, situat al carrer de Ramon Llull, de Palma, just devora la plaça de Sant Francesc; i a l’Arxiu Diocesà, ubicat al palau episcopal, ben arran de la Seu.
A tot això, hi podem afegir materials puntuals –documents, papers, escrits, estudis, llibres, plànols, fotografies…- que es troben disseminats entre diverses entitats i cases particulars, tant de Marratxí com de fora terme.
També, encara que no es tracti de fonts arxivístiques, sinó bibliogràfiques, cal esmentar una sèrie d’obres que ens apropen a la història de Marratxí o a algun dels seus aspectes. Només posaré dos exemples per a il·lustrar-ho: la sèrie de comunicacions, recopilades en forma de llibres, de les Jornades d’Estudis Locals, i la col·lecció de la revista Pòrtula/informatiu de Marratxí, una ingent recopilació de materials de tota casta relacionats amb el nostre poble que poder servir de base i orientació a futurs estudis.
Finalment, i de forma lògica, cal pensar en la possibilitat de trobar en qualque moment alguna nova font, algun nou document -avui encara inèdit, tot esperant el rescat de la fosca del temps- que ens pugui il·lustrar damunt determinat període, fet o persona del nostre municipi. Es tracta d’un extrem, a mig camí entre la realitat i el somni, sempre acaronat per l’investigador.
Cada un d’aquests llocs esmentats contenen algun tipus de material concret i, tot plegat, resulta com una espècie de peces d’un fascinant trencaclosques que, al capdavall, ens donarà les claus per conèixer el fil d’aquesta història nostrada. Només es tracta de resseguir-lo.
(actualització de l’escrit publicat a Marratxí, terra del fang, 45 IV-V 2012)
[BMM, Mxp, XI ’16]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]