Avui sí, avui la tardor és aquí, els snacks ens esperen sota la parra però ja es veuen algunes jaquetes passades. Ens reunim un estol de coneguts amb na Tonina, personatge absolutament natural, impossible endevinar que ens acaben de presentar, més aviat sembla un retrobament. Els snacks d’avui tenen sorpresa, les olives no són coentes.
Na Tonina parla amb contundència, puc pensar que és la que dóna l’edat, “l’edat és un grau”, però ella, na Tonina, ho fa un graó més elevat, no sols amb convicció, que també; ella parla amb certesa, amb confiança, jo diria que parla amb saviesa.

Al menjador, amb acollidora temperatura, ens reben els entrants: xarrupet de crema de carxofa i aladrocs marinats. Mentre els assaborim, amb plaer, continua la conversa. Parlam de política, tots els presents amb relativa harmonia ens permet trabucar damunt de la taula certa preocupació i certa incertesa pel que ens depara el futur, no tenim resposta, sols opinió. Una paraula duu a una altra i de cop conversam entorn a la família i l’amistat. Na Tonina comparteix de manera generosa la importància de l’amistat, “família en tens o no en tens, però amistat sembla que és vital”, hi ha acord en el grup.

Amb el plat principal, saborosa paella de verdures, encara continuarem compartint temes que avui estan en primer ordre del dia. Els actuals i sagnants preus del lloguer de la vivenda, na Tonina parla de la seva personal situació en aquest tema. Ho fa amb generositat, amb fermesa, sense estridència, però amb el to de qui sap que la raó l’acompanya. Ho fa deixant entreveure preocupació i solidaritat amb qui no pot fer front a la situació.

La conversa anirà girant en temes diversos i parlarem de llibres, de biblioteques particulars, de col·leccions, de pintures, de viatges exòtics i fins i tot de morts i de cementiris. Ho farem entorn d’una taula de delicioses postres: coca casolana de xocolata, acompanyant una safata de pastissos de cardenal i un ‘panetone’ de xocolata del forn del Pla de Na Tesa. Els elogis al dinar no aturen, de principi a fi. Na Tonina es mostra complaguda i ho manifesta sense recel.
En tot moment na Tonina se seguirà mostrant convençuda del que en pensa i del que creu de cada punt de conversa. Manifestant que viu segons les seves conviccions, no ho defensa, sols ho apunta. D’alguna manera, sent que aquest estat la fa Gran, en majúscula, sent que el que en realitat ens diu és que ja no vol perdre temps i que cada un pensi i faci segons trobi.
Com sempre arriba el moment de desfer la reunió. Un gust conèixer i compartir aquest temps.

[MDR, Mxp, I ’26]

L’opinió dels assistents

«Ai, Biel, si ens haguéssim conegut abans, hauríem fet vertaderes filigranes plegats.
Amb amor».
(Tonina C, PM)

«Avui he tengut el plaer de dinar amb na Tonina Canyelles, important poeta mallorquina, gràcies a la reunió organitzada pel meu cosí germà.
Altres comensals importants com en Miquel Vidal, Jutge de Pau de Marratxí, i altres senyores de Palma i Pòrtol.
Ha estat una memorable reunió amb una bona tertúlia. Moltes gràcies».
(Gaby M, PM)

«Hem tengut un dinar i unes converses molt interessants. Com sempre, agrair aquests dinars i aquests moments tan fabulosos».
(Miquel V, PT)

«Molt contenta d’aquesta companyia, gent molt culta i agradable. Un dinar súper i la companyia molt millor. Gràcies»
(Xisca B, PO)

«Agraïda de compartir aquests ‘dinarets’ de can Biel amb bona companyia, Gabriel Montaner, en Miquel Vidal, na Xisca Bibi i na Maria Deià, fins a la propera serà un plaer».
(Glòria F, PM)

«Avui hem dinat de ‘boníssima’ paella: paella de verdures.
Hem conversat, amigablement, de tot el que recomanen no conversar: política i religió. Una trobada ‘de luxe’ «.
(Maria D, Consell)

Vegeu també  Aproximació a… Tonina Canyelles, poeta

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“