Mestre de picapedrer, PO
Neix a Pòrtol l’any 1967, fill de Pep Garau Serra TERESA, de Pòrtol, d’ofici enrajolador, i de Joana Dols Oliver, de can QUIS, de Santa Maria, mestressa de casa. Va néixer al carrer Trinitat. Anys més tard passen a la casa feta pel seu pare al carrer de ca ses Monges 10. La casa la coneixem per can Pep TERESA i a ell per Pep MANYOLES.
Es casa l’any 1996 amb Feli Caballero Ramon, de Son Ferriol.
Na Feli havia nascut a Palma, però els seus pares són de Villanueva de Guadamejud (Conca).

De casats, varen viure a una casa propietat seva, al costat del seus pares, carrer ca ses Monges; actualmente viuen a can PERET, sempre a Pòrtol.

Té dos fills, Josep, de 18 anys, ciclista, i Sergi, de 13 anys, estudiant.

Va aprendre de llegir i escriure a ca ses Monges, amb sor Rosa i sor Isabel.

Comença l’ofici de picapedrer els 14 anys amb en Jaume Bestard Tries VERMELL, de sa Cabaneta. A la nòmina figurava com a peó de categoria “pinche”. Hi està al llarg de dos anys, per després anar amb el seu pare on va aprendre l’ofici, fins que va anar al servei militar. Després continua fent feina amb el seu pare fins als 27 anys, actuant d’oficial, fins que comença pel seu compte de mestre, sempre en societat amb Joan Serra Carbonell PERETONS fins al dia d’avui.

Dins les especialitats que duen a terme, endemés de fer cases noves, es dediquen a fer cisternes, restauració i rehabilitació de cases antigues. Entre les obres de restauració que treballen, fan el manteniment del convent de les Tereses, de Palma. En Pep és acurat amb el detalls de les obres que fa, entre les quals destaca els fumerals i els rellotges de sol. És un mestre perfeccionista i detallista.
Entre els detalls que destaca de les obres hi ha la “signatura de l’obra”, es a dir, la manera com es pot distingir que una obra és feta d’un mestre o de l’altre. Els mestres bons sempre la deixaven i consistia en la construcció dels fumerals. Avui en dia s’ha perdut, ja que a les construccions noves no se’n fan, però Josep considera que sempre se n’hauria de fer un, encara que fos d’ornament. Ells, en Josep MANYOLES i en Joan PERETONS, encara deixen signatura, consistent en una reproducció de l’ex mestre d’obres Xesc de sa PEDRERA que els hi donà la seva signatura.

Entre les seves aficions destaca les motos antigues, així com el fet que li agrada guardar coses antigues, principalment relacionades amb l’entorn i de la família. També fer feines del camp i maquetes d’obres.

Li agrada tot tipus de música, en especial Tomeu Penya i Ossifar, així com Pecos. Era seguidor de la revista Pòrtula i diu que l’enyora. Cada mes la comprava.

Se considera una persona normal, es cautelós i tranquil, valora molt la família i l’amistat.
Entre els records conserva l’iso del padri TERESA, dues motos del seu pare, i la primera màquina de disco de tallar rajoles que comprà els seu pare; la seva primera nòmina de quan era peó de categoria “pinche”, i el dietari escolar, entre d’altres coses.
Ha viatjat per diversos països europeus durant el viatge de noces, a creuers i a moments posterior… Suïssa, Noruega, Itàlia… De la península Ibèrica coneix des del poble dels seus sogres, Villanueva de Guadamejud, fins a Barcelona, Madrid, Santander o València. També ha estat a Nova York.

Vegeu a part>> els records de Josep Garau MANYOLES

[TP, Mxp, XI ’16]