Mesura de longitud.

Abans que la revolució mètrica fes comparèixer els punts quilomètrics a les nostres carreteres, la mesura llarga de longitud pròpia de Mallorca era la llegua (dita “llego”).

Com tantes altres mesures tradicionals, aquest nom agrupa, en diverses terres de parla catalana, patrons diferents i no sempre és fàcil establir una equivalència fiable.

El cas és que la carretera vella de Palma a Alcúdia és laúnica que encara conserva aquesta mesura llavorada en pedra viva sobre uns petits obeliscs. Hi havia un total de nou fites que marcaven, en nombres romans, els múltiples d’aquesta distància (d’aproximadament 5,5 km) fins a la ciutat d’Alcúdia.

Actualment en falten dues, la primera, que estaria al tram que correspon a l’aeròdrom de Son Bonet, i la núm. 5 que cauria ben bé dins la ciutat d’Inca (ja que la carretera antiga hi passava per dins). Totes les altres es troben, més o menys, al seu lloc.

Marratxí conserva la llegua núm. II vora la cruïlla de la carretera vella d’Inca que duu a Marratxinet, poc metres abans del km. 12. És una peça en forma de petit obelisc, com totes les altres, flanquejada per dos bancs igualment de pedra viva, que va ser objecte d’algun accident ja que es troba apedaçada a la base amb unes platines de ferro que la reforcen.

[JLP, IV ’15]