Parlam d’una sèrie d’anys enrere i, per tant, Maria no va sortir a la secció juvenil de Pòrtula. Però no fa res. Si aleshores hi hagués hagut la revista, bellament hi hagués pogut sortir. Maria ha estat dependenta; avui ja està feliçment jubilada i, és això, feliç. Poca gent he trobat -ni entre els mateixos joves-, que sigui tan feliç i es mostri tan positiva com ella. És de la poca gent que pot presumir d’haver nascut a Marratxí, el petit nucli que avui anomenam Marratxinet i que va ser el bressol del nostre municipi. Coneguda com a de sa BOTIGA NOVA i casada amb Pere Jaume, de ca l’AMON JAUME, avui ja és padrina. Te una filla, un fill i dues nétes.
Maria troba que va tenir una dolça joventut daurada… “Sí, no la canviaria; més bé que ara, me pareix… Maldament fes molta feina i remugàs molt”.
Per a ella, el canvi d’abans a ara ha estat gros, sobre tot a nivell de caràcter personal i de possibilitats… “Molt gros. Abans era 
molt tímida, empegueïdora, i ara me llanç, ja fa un parell d’anys. És el canvi més gros. També abans em feia moltes ganes d’anar a passejar per fora, a viatjar; pero no podíem pels infants o la feina. Ara ho he fet, ja m’he passejat de més major. I des de l’any 2000 m’agrada molt anar a cantar, cosa que abans no havia fet”.
En temes d’interès i escala de valors comenta… “Els doblers mai m’han entussiasmat; en tot cas per fer un racó per anar de viatge. Pero fins als 25 anys, que em vaig casar, no vaig anar a Barcelona. Ara me trob més jo, més alegre”.
Insisteix en el tema dels viatges, però també altres coses. En parlar d’aficions, diu… “Passejar, sobre tot, anar de viatge. També m’agrada anar a confèrencies; hi vaig i ningú no ho sap més que jo. M’agrada cantar. M’agrada cuinar, abans no. I tenir gent, fer reunions al voltant de la taula, amb el dinar”.
Quant a la gent -és molt sociable- demana a les persones que siguin comunicatives, perquè troba que no sempre ho són; també li interessa que siguin bona gent. I diu que abans pensava per l’estil.
Assegura que se sent satisfeta i l’omple molt “si puc fer bé als altres, encara que me costi. Abans també m’agradava, però no tenia l’experiència d’ara i ho feia d’una altra manera”.
Políticament troba que no ha canviat molt. De tota manera afirma que “és una cosa que no m’hi vull ficar molt, en politica”.
Quan parlam de Música, manifesta que li agraden les havaneres, però també la música classica i la música popular mallorquina.
Pel que fa a gustos culinaris considera que ara té el gust més “finet”. De tota manera li agrada tot, excepte el xot i la vedella que, si pot triar, no en menja. En canvi el peix la entussiasma, tant si és per menjar com per cuinar.
En relació a la roba comenta que ara du més pantalons, sobretot en l’hivern; “això un temps era impensable”
Quant a llocs assegura que li agrada estar a sa Cabaneta, però aviat vol partir a Palma. Un lloc que li agrada molt, de forma especial, és Menorca, allà gaudeix molt d’estar-hi.
Es considera molt oberta, “Em faig amiga de tothom -diu-, en general ens veim i ens feim”. Però també es defineix com a molt geniüda, encara que no estarà bona fins que es reconcilia, si ha fet enfadar algú. D’altra part confessa que li agrada molt donar ordres.
En conjunt està contenta així com ha viscut. Li agrada tot el que ha fet i no canviaria res.
La seu lema, que procura dur a la pràctica, és: “Fer bé a tothom, sigui el que sigui”.
Per acabar, en aquesta secció voldria veure el seu home, però troba que ès dificil “perquè crec que no ho voldrà fer”. També li agradaria veure-hi els seus fills, tots dos, “a veure què pensen de mi”.
Idò, què et sembla? Algun s’hi avendrà…
[BMM, Mxp, III ’17]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]