En Pancraç Pinya, “don Pancràs” és un senyor molt conegut i estimat a la vila de Pòrtol. Aquest senyor viu a Ciutat, però els caps de setmana, festius i vacances els passa, juntament amb la seva família, a una casa que té llogada a la nostra vila.

Aquest senyor és molt conegut de tothom, però qui més el coneix són els joves de la Vila, perquè don Pancraç ha fet molt per al jovent, ha aconseguit formar moltes vegades clubs juvenils. Aquest senyor fa un grapat d’anys va formar un grup de joves adolescents al local de l’església de Pòrtol. Ell ens ensenyava i ens donava conferències sobre sexualitat i problemes juvenils. Ens explicava temes molt interessants. Era realment una iniciativa molt positiva i educativa, de cara a informar i formar una veritable realitat sobre el tema sexual de les persones, era una idea molt bona duita a la pràctica perquè, de fet, ens donà durant molt de temps aquestes conferències i mitjançant diapositives ens anava explicant tot allò que sabia i havia llegit sobre aquest tema tan obscur i poc desenvolupat i explicat. Ningú no havia gosat fins a aquell moment donar unes conferències d’aquest caire.

Problemes i punts de discòrdia entre el senyor rector de la Parròquia, don Cristòfor Tries, i ell varen fer que don Pancraç deixàs els locals de l’església i traslladàs les reunions a ca seva. Els joves seguírem anant setmanalment al nou lloc. Després, no sé perquè i perquè no, es va desfer, crec que per manca de temps de don Pancraç, i no es tornaren reanudar-

Després d’algun temps, don Pancraç es va dedicar durant els caps de setmana a organitzar un nou grup de joves per a fer festes amb música que ell mateix duia i muntava, per a que els joves passassin una bona estona de diversió i alegre companyia els dissabtes vespre.

Moltes de vegades ha format un grup de joves i s’ha desfet després d’un cert temps. I n’ha tornat formar d’altres, inclús amb gent procedent d’antigues formacions. En definitiva, allò que don Pancraç intenta i ha aconseguit moltes vegades és divertir, distreure i conviure amb el jovent de la Vila. I ho ha aconseguit i segueix fent-ho molt bé perquè maldament hi hagi vegades que el grup format es separi o hi hagi problemes entre ells, s’han tornat arreglar i s’han fet amics altra vegada.

Don Pancraç mai no ha cobrat un duro per fer això, mai no ha volgut fer un grup juvenil amb intencions lucratives, ni mai no ha volgut fer aquestes festes per treure’n profit econòmic o interès. Simplement allò que vol ell són amics, amics joves i vells amics. Ell ha ajudat en diverses ocasions el Grup d’esplai Focs i Olles amb els seus aparells musicals i de cinema a les festes de la Vila. Va ajudar l’any passat els quintos del ’82 a fer un festival de música i balla a la plaça de l’Església sense cobrar res: va muntar una gran festa i jo gos dir que va ser la festa més gran i guapa que s’ha fet a Pòrtol. A la revetla dels foguerons de Sant Antoni de l’any 1981 va aportar els seus aparells de so, música, tocadiscos, altaveus i d’altres eines, aconseguint una meravellosa festa a la plaça de la Constitució de la Vila, a la qual cosa els quintos del ’82 varen respondre agraint-li amb el regal d’una placa d’argent amb un gravat, ja que ell no havia cobrat ni havia volgut res de res. La seva única satisfacció era que tots ho haguessin passat molt bé.

El jovent de Pòrtol, malgrat les diferències que hi pugui haver, deu molt a don Pancraç i aquest senyor es mereix que li donin les gràcies a cada instant per tot el que ha fet sempre, de manera desinteressada, pels joves de Pòrtol.

Antoni Canyelles Oliver “Roget”
[Aquest poble nostro,
Pòrtula 13, I 1983]

vegeu entrada Pancràs Pinya