Vaig quedar parat. Quan vaig tenir aquesta imatge -la primera que podeu veure acompanyant l’escrit- a les mans no podia creure que fos veritat; mai m’hagués imaginat que un curiós fet del temps de la Guerra, que ens havia arribat per diversos canals, tengués una versió gràfica i, en el nostre cas, inèdita.

Vos imaginau? La imatge del comte Rossi a Pòrtol! Increïble, però cert. Aquell 10 de setembre de 1936 algú va tenir la feliç idea de fer una fotografia a l’acte i, sense voler, ens va llegar un impagable testimoni històric del moment. La imatge no té preu, tot i que el seu contingut i allò que representa sigui funest del tot.

Un meravellós document gràfic: la vinguda de Rossi a PO

El mateix lloc, actualment

Vull recordar aquí, a mode de petit homenatge, el testimoni de Guillem Palou, de l’olleria de can PALOU, que ens va revelar -a l’amic Pere Amengual QUELET i a mi- la història de la vinguda de Rossi a Pòrtol per a la secció “Entranyables” de la revista Pòrtula. Fins a aquell moment només havíem sentit parlar d’aquest fet xiuxiuejant, de passada, i a cau d’orella. Com de la gran majoria de coses relacionades amb la Guerra i amb el franquisme. Guillem ens contà que Rossi “anava amb calçons curts i li vaig veure uns collons com es puny; en tenia un que era com un mul(…) va dir “tuto fusilati matati”. Anava acompanyat d’uns senyors amb barbons i de Pòrtol el presentava l’amo en Joan Vich“.

Tornem a la imatge. Vegeu, l’histriònic Rossi al balcó de cas CARRILER, casa que empraven com a seu de la Falange, just devora el cafè de can JAUME; darrere la bandera del partit i envoltat dels principals caps locals d’aquella organització. L’entrada, enramellada amb palmes i branques d’olivera, vol dir que l’esperaven; fet, en canvi, que ignoraven les autoritats municipals de l’Ajuntament. Ell -individu exaltat i impulsiu, missioner de la ideologia feixista- fent el seu típic sermó en italià -‘meeting’, en deien d’aquesta acció- arremetent contra les esquerres i intentant posar el poble en contra de tot allò que no fos el “Movimiento salvador”. “Tutti i rossi fucilati” era un dels seus lemes pertot arreu a on anava; tal vegada el que més repetia i el que més va influir en la brutal repressió que tengué lloc aquella temporada. També sovintejava l’expressió “Tutti morti, tutti morti”.

Seguim amb la foto, abaix, “firme el ademán” hi ha una sèrie de falangistes amb fusells. Eren la “guàrdia pretoriana” d’aquell Arconovaldo Bonacorsi que es feia dir “comte” i “Rossi”, no essent ni una cosa ni l’altra. Eren els tristament famosos “Dragones de la Muerte” als quals ensinistrà dient-los, segons l’amic Llorenç Capellà: “Noi andiamo coi pugnali e bombe di mano! Una bomba in agni mano e il pugnali tra le denti!”. Aquesta força de xoc integrada per milicians falangistes, que es distingia per dur una calavera i unes tíbies d’argent sobre la camisa blava, havia tengut una important intervenció, feia poques setmanes, al front de Manacor.

A la foto, encara podem veure més coses: les cases són les mateixes que encara podem contemplar avui en dia amb pocs canvis, can JAUME i cas CARRILER. I un detall autòcton preciós: les filades de pebres assecant-se al sol a la façana de can JAUME, indicatiu d’una indústria pròpia de Pòrtol i típica d’aquella temporada.

Dues paraules sobre l’autoria de la foto. Malauradament, estic privat de revelar qui va fer-la, ni qui me l’ha donada, però vull que quedi constància de la meva profunda gratitud a aquestes persones per haver cedit tan inestimable document gràfic per a la coneixença del poble i de la història.

I un interrogant final, qui sap si aquesta tristament famosa visita tengué relació directa amb la brutal mort del batle de Búger?

L’únic delicte de sang que es coneix a Pòrtol el temps de la Guerra. Rossi vingué el 10 de setembre; Joan Alemany fou martiritzat i assassinat el 27 d’aquell mateix mes… Chi lo sa?