Avui rebem na Bàrbara com a convidada de la reunió. Es presenta alegre, contenta de
retrobar-se amb conegudes i coneguts i, qui no havíem tengut l’ocasió de compartir també
contents de fer-ho. Na Bàrbara irradia. Irradia alegria, i fins i tot il·lusió.
Als snacks no hi falten les olives coentes, sempre disposades a sorprendre algú, ni la
conversa. Parlarem una bona estona d’històries de xuetes i de trets de restes
“criptojudaiques” familiars que hem heretat i no sabem perquè, com per exemple els
padrins que resaven fent capades.
Na Bàrbara en situació de jubilada és sense cap dubte una dona absolutament en actiu.
Comparteix que treballa en estudis de recerca, en projectes d’investigació (antropologia
musical), escrivint. En parlam i ho narra amb ganes, no amaga el seu entusiasme quan
troba enfront alguna troballa que no esperava.

D’entrants avui assaborim crema de porros i rodanxes de botifarró coent amb galetes
‘artasanes’ de botifarró i de plat principal paella de caragols i bolets. Tot bo, tot al punt.
Continua la conversa, els temes van desfilant sense deixar de banda la música. Na Bàrbara
s’emociona, parla amb il·lusió, impregnada de senzillesa es mostra bona comunicadora.
Encara compartirem una mica d’antropologia amb la situació del convent de sant Domingo
de Lloret i, més música, -infants i música molt bé, però no hi ha infància, sabem de les
hores d’estudi que hi ha al darrere- comenta na Bàrbara.

A les postres, una deliciosa ensaïmada de nata i conversarem d’emocions. No sé si és una
conclusió o una convicció però s’escolta el comentari que algunes de les emocions com
puguin ser la simpatia, i fins i tot la gelosia o l’enveja les persones les duim incorporades.
Tornarem a la música, les dones organistes, avui en tenim dues a la taula. Fa poc temps que
podem parlar de dones organistes i gaudesc del resum de na Bàrbara quan confronta i
apunta: esglèsia, home, orgue; dona, orgue, gestió cultural.
Malgrat la satisfacció de la trobada, arriba el moment de partir, no sense manifestar el plaer
de la reunió. Una reunió nutrícia, en molts aspectes.

[MDR, Mxp, IV ’26]

L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS

«El jardí de les Delícies, on els amics ens trobam i parlam SOBRE diversos assumptes, històries i xafarderies.
Gràcies per regalar-me un dia amb els meus estimats amics/amigues. Solament estar una estona amb ells regenera el cos i l’esperit.
Gràcies per la vostra generositat».
(Bàrbara D, Manacor)

«Ha estat un dinar molt gratificant, amb una companyia agradabilíssima. Un oasi espacial i intel·lectual que hauríem de preservar.
Moltes gràcies per esser-hi».
(Andreu R, Lloret)

«I què t’he de dir, estimat que tu no sàpigues, etcètera, etcètera».
(Tonina C, PM)

«Avui ‘Dinaret’ entre ‘músiques’ i rialles dirigides per na Tonina».
(Joan C, PM)

«He gaudit de la conversa, la companyia i la ‘menjua’.
Gràcies, ha estat un dinar fantàstic».
Francesca S, Santanyí)

«Un dinar bo, conversa interessant, grup divers i nutritiu».
(Maria D, CO)

Vegeu també  Aproximació a… Bàrbara Duran, musicòloga

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“

[Mxp, III ’26]