Fa poc que la conec, però ve amb una càrrega important de treball d’investigació musicològica i, sobre tot, amb l’aval que el meu germà Josep li havia obert les portes del material de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, custodiat a Montserrat. Romàntica, planera i accesible, disposada sempre a fer una rialla. Amb ella parlam obertament dels diferents temes d’aquesta secció.

Per na Bàrbara, l’ocupació del seu TEMPS lliure «realment seria fer exercici, anar a Son Serra de Marina a córrer o nedar i fer ioga, perquè les altres activitats com fer música i escriure no són de lleure, pròpiament parlant, tot i que són la meva passió».

Quant a sentir ADMIRACIÓ per algú «supòs que al llarg de la vida tenim figures que en aquell moment de la vida són referents. Ara mateix sent molta admiració per Joan Mascaró, pel seu domini d’idiomes com els sànscrit o el pali, pels escrits que contenen coses hermètiques, per haver estat professor de Cambridge…»

Amb el CINEMA s’hi duu bé, «tot i que ara hi puc dedicar poc temps, som de les espectadores antigues, m’agrada veure-ho en pantalla grossa o al cinema».
Sobre el gènere que més li agrada «te diria que pel·lícules d’aquelles que en diuen de culte, films francesos, alemanys, minories. I d’altres com ‘El nom de la rosa‘, pel·lícules detectivesques».
Com a film concret esmenta «Big fish’, perquè parla de les relaciones entre pares i fills i em va fer sentir molt propera al meu fill».
D’intèrprets destaca Daniel Day-Lewis i Susan Sarandon.

Si pogués triar algun LLOC per néixer: «Segurament Oxford».
Per viure, «tal vegada Milà».
«I per gaudir, Berlín».

L’activitat ARTística que més l’atreu és «la pintura; m’agraden les dues coses: veure-la i pintar… I vaig des del Renaixement fins a la pintura d’ara; també la pintura medieval».

De MÚSICA «m’agrada molt la polifonia vocal del Renaixement, m’agrada molt l’òpera barroca. Tot, absolutament tot, de la música de Bach. M’agrada molt el piano del Romanticisme en general, i especialment Chopin.
De compositors concrets, destaca Bach i Cristóbal de Morales.
De cantants esmenta: «El cantant d’òpera barroca, Philip Jaroussky, contratenor; també m’agrada molt Maria Callas».
I en relació a la cançó de la teva vida «diria que n’hi ha un parell».

Si hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA «indubtablement seria el meu home. Sap construir coses, és un home pràctic i és bastant ‘guapo».

De GASTRONOMIA li agrada sobretot «el menjar italià: antipasti, pizzes, pasta… i el mallorquí, per descomptat».
«El meu menú preferit és arròs de peix brouós i raons fregits amb patates fregides i maionesa».
Cuina i el seus plats més exitosos són «arròs de ciurons, fet amb sobrassada, botifarró i camallot; arrós de cloïsses i moussaka a la mallorquina, on la salsa no és tan espessa».

Practica ESPORT: ioga, natació i córrer «i seguesc el futbol, sense voler, perquè el sent mentre escric».

Sobre COL·LECCIONS: «En tenia una de figuretes musicals, com directors o àngels, però ara no la seguesc. Ara tenc una petita col·lecció de joies ètniques, sobretot del Magrib».
També aplega sobre tot llibres, en general.

No té cap LEMA concret «però hi ha una frase que vaig aprendre quan estudiava grec i m’ha acompanyat: ‘Kalos kai agathos’ (καλὸς κἀγαθός), que és ‘allò bell i allò bo’, entès com a lo correcte».

De LECTURA hi molts gèneres que li interessen: novel·la, poesia, assaig.
«M’agrada molt la novel·la gòtica: Austen, Brontë, en Dickens i Wilkie Collins».
En concret, esmenta «Orgull i prejudici» o «Cims borrascosos».
Com a escriptora esmenta Jane Austen i com a poeta, Kavafis.

Li agrada VIATJAR: «No he fet grans viatges, però he viatjat per Europa. M’agrada molt Londres, que és la meva segona ciutat, el lloc que he estat més després de Mallorca. També altres llocs d’Europa. I per Turquia i nord d’Àfrica».
«Un viatge especial seria el que férem a Egipte, perquè som molt conscient que és la porta a un altre món».

Un RACÓ preferit de Mallorca: «Podria dir ca nostra, però diré Son Serra de Marina. D’altra part del món, Sardenya».

Com a VIRTUT seva destaca que «som molt empàtica».
I assegura que voldria tenir «més autoestima».

Com a principal DEFECTE considera que «a vegades improvís un poc, em deix dur per les circumstàncies».

En conjunt es DEFINEIX com a «bona persona».

A l’hora de repetir alguna EXPERIÈNCIA es decanta per «tots els meus estudis, que m’han resultat molt positius, i també la part familiar de parella i fills».
L’experiència que li ha resultat més impactant fou «una envestida pública d’un adversari».
I li agradaria ESBORRAR del record «algun moment de la vida que m’ha faltat el suport de col·legues, això m’agradaria esborrar-ho».

Una gran IL·LUSIÓ és «poder escriure fins que sigui molt velleta».

Els graus més elevats de la seva escala de VALORS «per a mi és el comportament d’un cavaller o d’una dama, de cumplir la paraula donada, d’atendre’t als teus deures».

A les persones que l’ENVOLTEN les demana «un poc això mateix, ser nobles».

En la gent DETESTA «jo diria que aquest viure com una vida falsa i superficial, ser una persona banal. Pens que estan perdent un poc el sentit de la vida».

En parlar de RELIGIÓ es defineix així: «Som una cristiana agnòstica d’orientació budista».
«El pecat jo el relacion molt amb un codi ètic. Rompre les normes ètiques és el que consider pecat, no un turment particular»
Sobre el Més Enllà: «Se fa difícil creure que l’univers és una casualitat i esper que algun dia ho sabrem. Crec que això que deim ‘Més Enllà’ és quan coneixes la resposta a qui ha fet tot això».
La mort? «és inevitable i una part de la nostra existència».
De Déu diria que «esper que sempre recordi que som una criatura seva».

El seu PARTIT polític ideal seria «un amb una mirada oberta, integradora, ecològica, pacifista, compromesa i amb uns bons coneixements de distribució econòmica».

S’estima més parlar de DONA que de feminisme «perquè dona ja inclou el feminisme».

Veu la NATURA «en perill, l’hauríem de cuidar més».

La seva experiència MARRATXINERA «concretament és amb sa Cabaneta, que el meu padrí Nofre hi va trobar una monja que l’havia cuidat en un moment que va estar a punt de morir, sor Rafela; quan la va veure es va posar a plorar molt emocionat.
A Pòrtol vàrem venir alguns pics a cercar vaixelles de test; aprofitàvem per anar a veure sor Rafela».

Finalment, per una hipotètica ENTREVISTA «m’agradaria tenir una conversa amb Bach… i saber què sent exactament quan compon aquesta música tan meravellosa».

Per cloure, el resum del seu estat en la vida i en el món: «Estic contenta del que m’ha tocat a mi, sí, perquè consider que he tengut una bona vida; l’única cosa que m’hagués agradat era anar a fora a estudiar quan era jove».

Gràcies, Bàrbara

Vegeu també ‘Dinaret amb… Bàrbara Duran ’

Vegeu altres “Aproximació a…”

[BMM, Mxp, IV ’26]