Les trobades, tot i tenir un nom general, sempre son úniques, sempre sorprenents si més no
en algun aspecte i la d’avui no serà diferent. Sobren les presentacions, tots, com a mínim,
havíem estat presentats en algun moment, per més que pogués fer temps que no ens
trobàvem.
Acollits pel menjador, la gelor d’aquest hivern es nota, la conversa és fluida ja amb els
snacks, de temes diversos, de la vida mateixa, de malalties i fins i tot recordant algú que
ens ha deixat, la mort com a part de la vida mateixa.
En Lleonard es mostra proper, content dels retrobaments, de la companyia i de la conversa.

D’entrants avui anirem de pasta: mengívoles panades de carn i coca de trempó i continuarà
la conversa en relació al moment que alguns dels presents ja gaudeixen, parlarem de
jubilacions i fins i tot de jubilacions forçoses, que res a veure tenen amb res a fer, ni amb
avorriment, queda clar i patent que depenent de cada persona pot resultar una etapa per
dedicar-te a tot quan volies i no havies fet o no havies pogut ser.
Parlarem de llibres, impossible no fer-ho amb en Lleonard de protagonista d’avui, i d’actes
culturals i del seu públic, Pot ser depèn del gust de cada persona però pens que podria
concloure que s’ha transpirat l’ opinió que el públic d’aquests actes té certa edat, manquen
joves, en general. Parlarem una bona estona de com es podria enfrontar el tema, com
engrescar o donar a conèixer. Queda clar que tal vegada la solució no és fàcil però cosa
s’ha de fer. Diferències generacionals que també es veuen amb la importància del paper,
que avui sembla que no en té.

El plat fort d’avui, paella marinera, arriba. A la vista sembla un quadre pintat de colorins
amb predominància del blanc en forma de petits cercles. Amb un esglai d’admiració tots
volem saber de quin peix es tracta i el cuiner, tot seriós, sols manifesta que es tracta de
peix, esperarem a tastar. Com ja és costum, la paella triomfa. El cuiner en surt victoriós i
replè d’afalagaments.

Encara dedicarem un temps a parlar d’astres i signes zodiacals mentre gaudim d’unes
postres de luxe, gelat casolà de llimona, obra d’en Miquel Angel amb coca de quarto que
ens ha fet na Maria Antònia, un tancament perfecte a un bon dinar.
Arriba el moment de partir, no debades el temps passa, amb el plaer d’haver viscut aquest
encontre, ens acomiadam fins a la propera.

[MDR, Mxp, III ’26]

L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS

«Agraint de tot cor aquesta trobada.
Amb en Biel no només coincidim amb la terra, la mar, la llengua i la cultura, sinó amb un dels dos llinatges i amb l’estima del seu germà ja traspassat, Josep.
Forta abraçada».
(Lleonard M, PM)

«Una reunió amb dinar boníssim, moltes gràcies pel bon acolliment i que pogueu seguir fent aquesta bona feina».
(Maria A. G, PM)

«Rap, rajada…?
‘Peix’. Tant se val, una altra trobada entranyable, plena d’exquisideses i amarada de bona i sucosa conversa. Gràcies!!»
(Miquel A. Ll, PI)

«Una reunió interessant, bon dinar».
(Maria D, CO)

«Avui hem parlat de moltes coses interessants, entre elles de l’astrologia, amb un bon dinar de ‘paelleta marinera’ i una companyia immillorable»
(Miquel S, PM)

«Compartir amistats a ca sa Tia és disfrutar de les complicitats i d’un bon dinar. Amb el meu agraïment».
(Glòria FR, PM)

Vegeu també  Aproximació a… Lleonard Muntaner, editor

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“

[Mxp, IV ’26]