(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)

Biel Massot i Muntaner.-

No el coneixia de res i resulta que vàrem anar a la mateixa escola, separats per dos cursos de distància. I, endemés, vaig poder ser professor d’Història de la Música de dos dels seus fills. Les voltes que el món dóna. Josep Lluís Rosés Ferrer (Palma, 1955) és hereu d’una dinastia de vinaters i descendent del creador de la coneguda marca ‘Franja Roja’ que, com a anècdota curiosa, ens contà que les autoritats franquistes no la varen autoritzar, com tot allò que sonàs a ‘roig’. I, entre d’altres coses és -ben important per a nosaltres- el president de l’Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca. Quasi res…

Durant el TEMPS lliure li agrada MOLT la mar i navega tot el que pot… I afegeix: «Abans jugava a golf i ara, per contra, tenc néts (3 i 1 en camí) i comanden, i també cuid el tema gastronòmic amb amics. D’altra part, he fet coses de societat civil, també al marge de l’activitat professional».

En parlar d’ADMIRACIÓ? per algú, diu:»Personalment, he tengut dos referents molt diferents, mon pare i el padrí matern. Eren molt diferents, un arriscat i l’altre conservador, però tots dos feren bona feina. A nivell mundial, en Churchill i algun Papa que ha estat exemplar. Al seu moment vaig conèixer Adolfo Suàrez i el vaig trobar esplèndid com a persona».

Amb el CINEMA s’hi duu bé, però no hi va molt «i menys ara que veig més coses per les plataformes. I, tot i que som amic de la família Salas, no som cap expert en la matèria».
«M’agraden els films que tenen components històrics; la història sempre m’ha agradat molt, de qualsevol època. Al seu moment em va impactar ‘Novecento’, de Bertolucci. Més envant, ‘La llista de Schindler’, també».
«D’actors destacaria Michael Douglas, que també l’he conegut. D’actrius diria l’espanyola Emma Cohen, que només he vist en teatre».

Quan es tracta de triar algun LLOC per néixer, explica:»Som d’aquells que m’agrada viatjar i tornar a lo nostro; com lo nostro no hi ha res. Som molt mediterrani i les illes ‘agraden molt. Naixeria a qualsevol lloc de la Mediterrània, entenent ‘mediterrànea’ per la zona ‘civilitzada’, no la que toca a la part sud».
«Per viure, també mediterrani, sempre devora la mar».
«I per gaudir, igual; crec que aquest entorn és apte per tot».

«En relació a alguna activitat ARTÍSTICA he de dir que sóc molt torpe. De cada vegada m’agrada més la música, tot i que no hi entenc gens o som negat. La pintura m ‘agrada, veig exposicions i vaig a museus. I, no resulta políticament correcte, però m’agraden les curses de braus».

«La MÚSICA que més m’agrada seria la música estrangera dels anys 70-80: Beatles, Rollings i el que ve després… Però també coses de Mèxic o la música sud-americana, que també m’agrada. També el soul americà, com el d’Aretha Franklin».
«Escolt música clàssica i òpera, de cada vegada més, però no me n’entenc gens».
«De cantants o grups, a part dels esmentats, destacaria Joe Cocker, Queen, Bee Gees, Elton John… També Maria Dolores Pradera i, especialment d’Espanya, en Serrat.

Amb quina PERSONA quedaries sol al món?: «Amb la meva dona, lògicament. I si no hi fos, algun dels meus fills».

Quant a GASTRONOMIA li agrada especialment «el menjar mediterrani.També els altres, però em cansen».
«De plats concrets, el peix de cada vegada m’agrada més; la carn, menys. També som un entusiasta dels llegums. I arròs, també, però no tant».
«Quan estudiava va ser quan més vaig cuinar… ara, poc. Sovint som ‘pinxe’ de bons cuiners».

D’ESPORTS practica vela, golf i caminar. Pel demés, «seguesc el futbol, sobretot el Mallorqueta, i també el tennis que, especialment amb Nadal, em vaig enganxar molt».

«El LEMA que dic als meus fills és ‘allò que puguis fer avui, no ho deixis per demà’. Tenc mala memoria i apunt el màxim de coses possibles per recordar-me que les he de fer».

La seva LECTURA, bàsicament, són coses curtes, revistes, breus, informacions… «Pels llibres he tornat ‘vago’ amb els anys, però quan faig travesses llargues per la mar, hi torn. Sobre tot mir coses històriques per plataformes o l’ipad».
«M’interessa la novel·la històrica i tenc coses pendents d’història relacionades amb temes nàutics. Seguesc alguna obra de Pérez Reverte, que té coses de nàutica i estan molt ben escrites».

«De VIATGES en faig de curts, de cada vegada mes. I m’agrada molt Espanya, Itàlia i França».
«He estat per la Mediterrània: més de vint illes gregues, Còrsega, Sardenya, Sicília. Quasi tot Espanya. Anglaterra m’agrada, sempre hi he menjat bé perquè hi tenc una família que cuina molt bé».
«Un viatge especial fou amb ma mare, que feia 80 anys, a Nova York i hi anàrem amb la família. Per aquí prop me va agradar molt, i hi he tornat, Alsàcia, per la part francesa».

«Un RACÓ preferit de Mallorca és l’ermita de Valldemossa. És màgic. Arribes allá i t’hi trobes bé».
«Del món, m’han xerrat molt bé de Nova Zelanda; tothom que hi ha anat diu que és el millor que ha vist».

«Com a VIRTUT destacaria que som tranquil; a vegades me diuen que ho som massa».
«Tal vegada voldria tenir més empenta; me conform aviat i a vegades no m’hauria de conformar tant».

«Com a DEFECTE, a vegades em diuen que som caparrut, tot i que jo no ho pens».

«Me DEFINIRIA com un mallorquí que ha intentat fer una feina amb el llegat que va trobar de la família. I que també va aportar alguna cosa a la societat civil, es a dir, que vaig col·laborar amb la gent i per la gent».

Pel que fa a repetir alguna EXPERIÈNCIA, es posa en pla nostàlgic: «Tots enyoram l’època d’estudiant. Inclús ho vaig passar bé a la ‘mili’. Crec que haver sortit ho trob fonamental i crec que ajuda molt a sortir del teu bessó que, encara que l’estimis molt, convé veure altres coses, altre món i altra gent. També em tornaria a casar».
«L’experiència que va resultar més impactant va ser navegar amb en Sinto Bestard, una persona cega. Fou una gran experiència. A part d’altres sortides que havíem fet, vaig navegar mesos amb ell i t’impressiona que una persona així funcioni tan bé».

«Una gran IL·LUSIÓ seria partir a navegar tres o quatre mesos amb família i amics. Fins ara només he aconseguit fer-ho un mes.
També voldria seguir com ara amb els nets i la família.

«Els graus més elevats de l’escala de VALORS són ser bona persona, a part de la sinceritat, important, i estar pels demés».

A les persones que l’ENVOLTEN les demana «seguir junts; que me creguin, continuar amb la família. Som molt familiar, i també amb els amics».

El que DETESTA més en la gent és la falsedat, la prepotència.

Quant a RELIGIÓ es declara «allò típic, catòlic no practicant. Encara que, de cada vegada més, quan estic dins una església i seguesc una missa la veig més a prop que fa trenta anys».
«Sobre el pecat, crec que tots ens equivocam en la vida i hem d’aprendre a rectificar; el dret a esmena crec que ha d’existir».
«Del Més Enllà, crec que l’home sempre ha de creure que hi d’haver alguna cosa més enllà, perquè si no un dia acabam i ja està. En aquest aspecte, té una certa utilitat creure que hi ha un més enllà».
«La mort és allò que tots tenim segur; és un pas que vendrà i a tots ens agradaria que fos en les millors condicions».
«De Déu diria que hi ha un Déu… no sé quin és, tal vegada el nostre».

El seu PARTIT polític ideal «en línies generals hauria de tenir menys política i ser més administrador de les coses públiques».

DONA i/o feminisme: «La dona tenia un problema, que la deixaven de costat, i això ha canviat totalment. Feminisme sí, però sense dur-lo a cap extrem».

Veu la NATURA «preocupant, encara que crec que té més defenses del que ens pensam que té. Amb tot, un dels grans problemes és el plàstic, que ho envaeix tot».

La seva EXPERIÈNCIA MARRATXINERA és minsa: » Hi tenc poca relació. Tenc un cunyat que viu aquí, a sa Comuna de sa Cabaneta i una empresa d’aquí que ens subministra material».

Li agradaria ENTREVISTAR «a don Toni Maura. A COU vaig fer un treball sobre ell i em va interessar. També Fèlix Pons, que no el vaig conèixer personalment. Els demanaria: com veus la situació actual del nostre país?»

Finalment, sobre aquesta VIDA i MÓN té diferent opinió: «De la vida, sí que n’estic satisfet. Jo som optimista per natura, m’ho diuen habitualment. Tenc una família estupenda.
El món és diferent… està a un moment… massa explosiu… hi ha massa enfrontaments».

Moltes gràcies, Pep Lluís.

Seguidament, ens contesta les preguntes que li va fer l’anterior personatge encadenat, el periodista Miquel Serra, director de la Última Hora:

• Com definiria el sector primari mallorquí?
  «Preocupant. Un motiu és la manca d’implicació del sector turístic; un altre, el factor climàtic».

⁠– És el vi mallorquí un objecte de luxe, en funció del seu preu?
«No ho és. El preu de mitjana no és car, però resulta que hi ha poques marques que fan poques botelles i fa que sigui car. El vi, a nivel nacional, està tirat de preu perquè hi ha excedent de mercat; si s’hagués de posar un preu per valorar el que costa, seria més car».

⁠- Per què a Palma no hi ha gairebé restaurants de cuina mallorquina?
«Mes escabetx i manco cebitxe’ és un lema que empràrem quan ens donaren el ‘Siurell de Plata’ a l’Acadèmia. No hem sabut vendre el nostre producte, no hem sabut posicionar la cuina mallorquina, hi ha més restaurant d’altres cuines que d’aquí. A Mallorca es feia bona cuina a les cases particulars, no anaven a restaurants. La bona cuina es feia a les cases. I als restaurants, quan va començar el turisme, els varen donar els plats que volien els estrangers en lloc de promocionar els nostres plats».

⁠- Quina rellevància i influència té l’Acadèmia que vostè presideix?
«No massa. Fins ara ens hem dedicat a fer coses entre noltros i, bàsicament, hem donat a conèixer la feina a través dels llibres de receptes que hem publicat. Ara ens acostam a l’Escola d’Hoteleria per intentar que facin cuina mallorquina. I ara també intentam recopilar quinze o vint plats que puguin fer als restaurants».

⁠- A quin restaurant de Mallorca aniria a dinar amb dos amics gourmets que li acaben d’arribar de París?
«Jo, dels cuiners mallorquins, tenc un cuiner i una cuinera i són diferents entre ells: en Santi Taura i na Maria Solivelles. Allà aniríem».

La crònica
Dinaret amb JOSEP LLUÍS ROSES FERRER

MDR.-

Una part del grup que ens reunim avui es coneix bé i això sempre es nota. El plaer del retrobament es dibuixa als rostres, acompanyat d’un somrís. En Josep Lluís es veu content, alegre, comunicatiu, agradós. La conversa ens duu al temps atmosfèric, el d’avui una mica més suau, però també parlam del passat recent, temps calent i coent. «La verema ja acaba, quan normalment hauríem començat», comparteix en En Josep Lluís, «coses de la calor i del canvi climàtic».

Gaudim del vermut, els snacks i les olives coentes sota la parra. «Una parra centenària, segurament, ho diu la soca», fan notar. I una cosa duu una altra, entra en escena un llibre, ‘1.500 receptes de cuina mallorquina’, del qual en pren part en Josep Lluís. 1.500 receptes de cuina mallorquina totes tastades i comparteix com va la cosa. Anys amb l’activitat que més enllà dels llibres de receptes que han publicat estan a punt d’aconseguir fer possible: l’Acadèmia Balear de la Cuina.

Passam al menjador, ens esperen els entrants; coca de trempó, panades de carn i un xarrupet de gaspatxo de síndria. La conversa continua, parlant de menjars una bona estona, de la dificultat de trobar restaurants amb bons menjars mallorquins, fins arribar al variat. «A les 1.500 receptes encara no hi ha arribat, el variat, però segurament ho farà». En Josep Lluís no ho acaba d’aclarir, ens quedam amb el dubte. Hi ha temps per parlar de tot, els companys amics es posen sa mica al dia dels seus costums matiners. El cafè del matí al bar. En Josep Lluís no deixa de somriure, se’l veu còmode.

Arriba el plat fort, avui burballes de rajada. «Molt bones, boníssimes, bon brou», els afalagaments al cuiner no aturen, malgrat que aquest, el cuiner, es resisteix a comparèixer.
Continua la conversa amb històries de vinyes i vinaters, en Josep Lluís en sap i les sap contar. Històries que a alguns ens deixen una mica bocabadats. També surten altres temes, la mar i els vaixells, i és que resulta que en Josep Lluís és mariner, i encara ens narra alguna història que relaciona les bodegues amb qualque vaixell.

El dinar d’avui conclou amb postres ben mallorquines, postres d’estiu: ensaïmada llisa i gelat de figues de moro i d’ametlla torrada.
Ens acomiadam. Per uns, un plaer haver-nos conegut; per altres, un gust de retrobar-se i per tots una reunió d’allò més acollidora.

L’opinió dels assistents

«Gran dinar i companyia. M’ha permès conèixer personatges molt interessants amb una gran ‘tertúlia’.
Un gran esperit ‘marratxiner’ amb amics de Sant Joan, Manacor, Santa Maria.
Un especial agraïment en es cuiner per unes grans burballes amb rajada. Espectaculars!!
Esper que en el pròxim dinar amb M.Antònia pugui gaudir altra vegada d’aquest gran dinar i espai.
Especial agraïment per convidar-me i a Miquel Serra per proposar el meu nom i oferir-me estar a Marratxí i la seva premsa, tan pròxima».
(Josep Lluís R, PM)

«Ha estat un dinar extraordinari en el que hem après moltes coses de vins, menjars, vaixells i història de ca nostra».
(Miquel S, PM)

«Uns fideus de rajada excel·lents i una tertúlia molt interessant sobre temes variats i divertits.
Gràcies!»
(Maria Antònia S, Santa Maria)

«Un dinar magnífic, amb companyia del vinater Roses, proposat pel periodista Serra.
Unes burballes de rajada majestuoses i un dinar acabat amb gelat de figa de moro. Què més podem demanar per un bon àpat?
Afectuosament.»
(Climent P, Sant Joan)

«Molt bona companyia i molt bon dinaret.
Aquestes burballes amb rajada han estat una passada».
(Jaume C, PO)

«Burballes de dia de festa, festival de personatges, anècdotes i veritats, riures i serietats»
(Maria D, Consell)

Vegeu altres “Aproximació a…“

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“

[BMM / MDR, Mxp, X ’25]