A Carme la vaig conèixer arran de les primeres fires del fang, dins els anys vuitanta. Després vingueren les mostres del col·lectiu Espai Àulica, arreu de l’illa. Si, en principi, es dedicava a la fabricació d’ocarines, apresa de la mà de Benet Mas, aviat arribà al fet de tocar aquest instrument i formar-ne grup, com és el cas del que ara té en marxa, amb una parella amiga d’Algaida. I, fins i tot, intentà donar cos a una banda d’ocarines que no arribà a reeixir. Tot allò que tengui a veure amb la natura, la curació mental, la nutrició i la sintonia de l’Univers, li interessa. Tot, i encara mil aprenentatges més. En aquest aspecte és un autèntic esperit inquiet. I, malgrat que estigui jubilada, no deixa de costat la Fira del Fang de Marratxí i hi acudeix puntualment a la seva cita anual… Que duri molt de temps!

Na Carme dedica el TEMPS lliure a mil coses: Li agrada la pintura, la natura i la música, entre d’altres. Estudia tot una sèrie de temes: nutrició, física quàntica i filosofia. Com diu ella: «em trob arrelada al planeta terra, i camín amb consciència pel desequilibri».

Va sentir ADMIRACIÓ per «la primera persona que me va arrelar aquí, quan estava com a perduda, que fou Benet Mas. Posteriorment per Raimon Sansó, que va escriure ‘El codigo de la manifestación’, i també m’ajudà molt. I al principi, abans de Benet, Elisenda Pipió, que fou la primera que em digué: ‘Carme, lluita pels teus somnis’. I actualment en sent per Mireia i Marc, una parella d’amics que m’ha ajudat molt en el camp de l’ocarina. I també per na Cati Deremince, que és veïnada i té un centre holístic i també m’ajuda molt. Cal afegir en Bernat amb en ‘Tango’ i na Maritola, una antiga amistat recuperada».

Qualifica la seva relació amb el CINEMA com a «molt fluixa». I ho explica: «No tenc temps; el dia em passa volant. Veig alguna pel·lícula per la televisió. Al cine fa molts d’anys que no hi vaig; les darreres les vaig veure al Renoir».
De tota manera, té les seves preferències: «Sobre tot que hi hagi un contingut de manera de viure, o vivències i pensaments interiors com a ‘La vida és bella’, o una de les darreres que he vist: ‘Coda’. Els temes de guerra, violència, sexe i altres semblants, m’avorreixen».
No parla de cap actor ni actriu en concret perquè «som molt dolenta pels noms i aviat els oblid. Visc més la pel·lícula amb el que veig que no amb els noms dels protagonistes».

Si pogués triar algun LLOC per néixer; «Mallorca, és especial… voldria repetir».
Per viure triaria Algaida, precisament on viu.
I per gaudir: «M’agrada molt la part asiàtica: el Japó, Corea, Vietnam… No hi he anat mai, però m’atreu molt».

D’activitats ARTístiques, a part de la ceràmica i la pintura, l’atreuen l’escultura i la música. D’altra part, curiosament, l’atreuen molt les eines, de qualsevol tipus.

Li agrada especialment la MÚSICA clàssica. I també, molt, el jazz.
No té una època ni un autor en concret, li interessen tots, en general.
«Com a cantautors m’encanten en Serrat i en Llach. I també molt el seu missatge, a part de la música».
No té cap cançó especial, «però sí una música; la que em diu molt és una que tocava Benet Mas, que li he posat ‘Colom blanc’ i la toc en moments especials. A partir de la inspiració d’aquesta m’interessa fer-ne noves composicions».

Si hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA «més que una persona, triaria una parella, na Mireia i en Marc, que em resolen moltes coses».

Quant a GASTRONOMIA «el que més m’agrada són les verdures i hortalisses. Això, acompanyat d’una proteïna. M’agrada la carn i el peix. I menj ous cada dia. M’agraden totes les cuines del món, mentre estiguin ben fetes».
Com a plat de cuina tria «les croquetes, de qualsevol cosa -peix, carn, espinacs- mentre estiguin ben fetes. Jo no en faig perquè duen molta feina».
Ella cuina, però no té cap plat com a especial: «Tots els faig amb molta estimació i vaig ajuntant jugant amb els colors, segons el que tinc a la gelera, i amb les espècies. També faig salses, perquè les comercials no m’agraden gens».

Com a ESPORT camina cada dia hora i mitja o dues. I fa exercicis a casa.
Com a seguir-ne algun, no massa, encara que, a vegades, veu el tennis.

Fa COL·LECCIÓ d’eines de qualsevol tipus: per a fusta, per a ferro, per a ceràmica i continua: «També m’ agraden molt les capses; no una capsa qualsevol, sinó les que trob més especials. De pedres naturals, també: amatista, quars, lapislàtzuli… en tenc moltes».
«I també replec elements de ferro o fusta que, posteriorment, puc integrar dins algun quadre que faci».

Com a LEMA, es repetix amb relativa assiduïtat: «Si hi estic, és perquè som’. Realment, l’ésser humà som, tot el demés és mental, seria l’adoctrinament. Jo m’entretenc amb l’ocarina o la pintura… Tothom ha de cercar el seu talent i l’ha de perfeccionar».

De LECTURA li interessa, sobre tot, tot el que sigui investigació… «També m’agraden molt els contes. I, si són bons, m’agraden els de fantasia; com a títol concret esmentaria ‘L’ocarina blava’; l’he llegit tres o quatre vegades. Darrerament també m’interessa l’obra de Raimon Samsó».
«Com a poetes triaria en Machado i en Lorca, que he tengut temporades que m’han encantat».

«M’ha agradat VIATJAR; ho he fet de joveneta. Ara viatjo més des de casa. Amb certs documentals que veig, m’hi implic i els visc».
«He estat per França, Itàlia i Alemanya. Per la península, sobre tot centre i nord; em falta Galícia i Andalusia».
«No hi ha només un viatge especial. Són molts, per diverses circumstàncies. Com anécdota diria que vaig dormir davall la torre Eiffel en un ‘Land rover’ amb el qual havíem partit des de Barcelona; ara es inimaginable».

«Un RACÓ preferit de Mallorca, diria que és Randa, un lloc on m’hi sent molt bé, tant a Gràcia, com a Sant Honorat, com a dalt, a Cura. És una muntanya especial amb tot el que es sent allà».
«Del món… n’hi ha molts, sobre tot per Àsia. També a Àfrica, com el Serengueti. Són llocs únics».

Com a VIRTUT seva, Carme destacaria «l’amor, en majúscules, que és incondicional, que estimes tothom; ara estic en aquesta fase. Jo soc amor i el transmet».
I quina virtut voldries tenir? «Més voluntat. Me falla en fer coses i dur-les a terme».

Considera que el seu principal DEFECTE «tal vegada és la falta de voluntat; per això desig tenir-ne».

«Me DEFINESC com una persona d’amor i de pau, amb els veïnats, amb els amics, amb tothom de la terra».

A l’hora de repetir alguna EXPERIÈNCIA es mostra decidida: «M’agradaria repetir certes circumstàncies de la meva vida que, amb el que sé ara, no ho faria així.»
L’experiència que li ha resultat més impactant fou «En Benet, amb la hipnosi… quin viatge em va fer. Perquè era una hipnosi conscient, no inconscient».

Quant a ESBORRAR coses del record: «No esborraria res, perquè tot són experiències que he tengut que m’han ajudat a millorar».

La seva gran IL·LUSIÓ és que «l’ésser humà desperti d’aquest somni que viu i surtin i vegin com som: éssers d’amor creats per aquesta energia i vegin la ‘xispa’ que duim dedins i l’aprofitin. Com que som éssers creatius, ho compartiríem».

El grau més elevat de la seva escala de VALORS «és l’amor, en majúscules, perquè quan tenguis això hi ha tot el demés. L’amor resumeix la totalitat dels valors humans».

A les persones que l’ENVOLTEN les demana «que siguin ells, no vull res especial; que siguin ells mateixos».

De la gent no DETESTA cap cosa: «Ara res, un temps m’afectava. Ara gens».

A l’hora de parlar de RELIGIÓ manifesta: «En podem parlar, però no en tenc cap, perquè és una manipulació de l’ésser humà. Totes, per tenir poder i moltes, per doblers. Però em consider espiritual. Totalment».
«Del pecat diria que no existeix.Per a mi només hi ha causa i efecte; si canvia un, pot canviar l’altre».
«El Més Enllà és tot. L’univers engloba milions d’universos. Intuesc que hi ha éssers molt més evolucionats que noltros; això m’agradaria aclarir-ho en fer el bot cap a l’altre costat».
«La mort és una porta que s’obre, és un trànsit. Aquí no és la veritable vida, està més enllà. Aquí és per experimentar, a l’altre costat som més perfectes, no del tot, però més».
» Déu per a mi és aquesta energia creadora inicial; en una paraula, és amor pur, que et deixa lliure perquè triïs el que et convé».

Referent al seu PARTIT polític ideal diu: «Si entenem política com una manera de fer, seria aquell que fos lliure, no posàs condicions i que la seva jerarquia fos sàvia, coherent i responsable. Dels que hi ha ara, cap».

Sobre DONA i/o feminisme «no crec en les etiquetes, no em duran pel carril que el sistema vol. Som sobirana del meu regne, és la meva vida i la duc com trob, sense fer mal a ningú».

Veu la NATURA com «una meravella. La vida és un regal i la natura és la gran pintura i escultura d’aquesta font creadora, que ha esculpit totes les muntanyes, les valls, els deserts, i fins i tot el Pol nord, on tot és blanc».

La seva relació amb MARRATXÍ «va lligada amb la Fira del Fang, a la qual fa 38 anys que hi vaig. I he tengut una relació molt cordial amb tots els de Pòrtol i sa Cabaneta, sense cap problema de res. Els dies de Marratxí els visc com unes vacances, amb els que som allà i el públic que ve i passa».

«M’encantaria ENTREVISTAR Mireia Valls, que és un personatge que m’encanta pel que fa, per com és, com escriptora… És una persona molt especial».

Finalment, a l’hora d’avaluar la VIDA i el MÓN es mostra ben positiva: «Sí, n’estic contenta, és un regal per a mi. I tot el que he après. Per això m’encantaria tornar, perquè em falta molt per aprendre».

Moltes gràcies, Carme!

Vegeu ‘Dinaret amb… Carme Hermoso ’

Vegeu altres “Aproximació a…“

[BMM, Mxp, XI ’25]