.

Va néixer l’any 1893, filla de Antoni Canyelles Homar, ROSSEIÓ, i de Margalida Mut Serra, de cas TEIXIDOR.

Tot i que no tenim constància del lloc del seu naixement, sabem que la seva mare va morir al part i era de cas TEIXIDOR.

Esperança Canyelles, de jove, amb la seva padrina.

Quedant òrfena -son pare va marxar a l’Argentina- la va criar una dida a can BOU; tenia una germana de llet que nomia Francesca. Dins la família hi hagué alguna desavinença per cuidar la nina, ja que la volien a les dues bandes.

A n’Esperança, de mal nom li deien de can ROSSEIÓ, i era cosidora, encara que tenia botiga. Va aprendre l’ofici de la mestressa de can FLOR.

L’any 1916 es va casar amb Josep Bibiloni Martorell, de Santa Eugènia. Varen tenir 3 filles:

Magina = Rafel Amengual Serra, PORRET > s/f

Margalida = Josep Vidal Crespí > Guillem

Esperança = Miquel Vich Capó, de Santa Maria> Margalida i Esperança.

Primer varen viure a can VALENT de sa BOTIGA. Després, a sa BASSA i a can MILLO, i allà mateix va tenir botigues.

Fou una persona molt catòlica i no viatjà mai. No sabia llegir ni escriure. Diuen que era molt guapa i molt alta. Es conserva alguna fotografia.

Les seves amigues eren madò Margalida MARÇALA, Catalina de can ROQUETA i Catalina de sa PEDRERA. Tota aquesta gent, en aquells moments, anaven a peu o amb somereta.

Va morir a Pòrtol l’any 1986, ja molt avançada d’edat.

ANTONI CANYELLES HOMAR, el seu pare
Neix el 1867, fill de Miquel i Esperança.
Era de can ROSSEIÓ i aviat el varen posar de porqueret. Més envant va fer de pastor.
Es casa l’any 1892 amb Margalida Mut Serra, TEIXIDOR. Varen tenir una sola filla, Esperança.
Quan la seva dona va morir l’any següent, de part, ell se’n va anar a Amèrica (hom no sap bé si a Amèrica del Nord o a l’Argentina), deixant la filla òrfena. D’ell no en varen tornar a saber res mai més.

MARGALIDA MUT SERRA, la mare
Neix l’any 1874, a cas TEIXIDOR, filla de Montserrat Mut Juan, d’Algaida, pastor, i de Magdalena Serra, de Pòrtol. Com tanta gent en aquella època, treballa de jornalera del camp.
Es casa el 1892 amb Antoni Canyelles Homar, ROSSEIÓ i tenen una sola nina, Esperança, del part de la qual mor el 1893.

[ Cristina Alonso Pujadas / Margalida Bibiloni / BMM, Mxp, IV ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]