Una reunió de marratxineres i marratxiners, sense aquesta intenció a l’hora de programar-la, pens. Les coses passen, a vegades, sense intenció. Uns hi han nascut, a Marratxí, altres hi han arribat i hi viuen, altres hi tenen casa i van i venen.
Ens reunim a la fresca amb el vermut i els snacks. Fa bon dia. Es percep l’alegria. Na Nati riu i somriu constantment, qui sap, tal vegada és ella qui la traspua, a l’alegria. Ens posam al dia, qui som, d’on som. Tot un petit univers de “veïnats” d’allò més divers. És sorprenent i alhora amorós.

Na Nati s’endevina fresca, senzilla, humil i sincera. El temps passa, entre converses i arriba l’hora de passar al menjador, obert a la natura una mica salvatge avui amb un alegre sostre de color lila vermellós que ens regala la buguenvíl·lea florida. El menjador, divinament preparat per donar compte del dinar. Començam amb uns entrants de coca de trempó
deliciosa i una fresca ensalada de carxofa. Continua la conversa. Na Nati és molt més que na Nati Contacontes. No en braveja, sols en parla, respon a les nostres curiositats i no es molesta si ha d’explicar i fins i tot repetir. Té paciència. Tal vegada fou la primera que es dedicà al contacontes, no ho sé, però segurament no m’hi faig gaire enfora. Entre Santander i Mallorca ha escampat i deixat la seva estimació per la cultura i la lectura. Ha narrat, estudiat, investigat. Una “casualitat” la portà a l’animació lectora amb la banda de música. Ho explica de tal manera que quasi puc percebre una funció. Veig a una Nati divertida i que es diverteix, no esborra el somriure, ni quan parla del moment que es trobà sense compromisos i decidí que es jubilava, però, i costa imaginar-la d’altra manera, encara està, altruísticament en actiu.
El petit grup, hi ha moments que feim un tot, desentonam poc. Es parla de lectures, de televisió, de cinema, d’infància, adolescència, de docència… Del dia a dia. Na Nati recomana dues pel·lícules si encara no les heu vistes. Quedam amb el compromís de veure-les.

Entra al menjador el plat principal, un aguiat de rellom amb patata i verdures. Boníssim, deliciós, és el clam que s’escolta tan aviat com el tastam.

Ensaïmada amb gelat d’ametlla i xocolata, per acabar. Una temptació que convida a pecar.
Un bon dinar i una estona ben profitosa, és el que avui ens duim. Què més podríem voler?

[MDR, Mxp, VI ’25]

Les opinions dels assistents

«Encantada d’aquest dinar amb bona companyia que m’ha donat l’oportunitat de recordar activitats de la meva vida professional i personal».
(Nati dG, Es Pont d’Inca)

«Un entranyable àpat amb una encara més entranyable (i femenina) companyia. L’aguiat boníssim, però també l’aperitiu, les begudes, les postres…
Moltes gràcies per convidar-m’hi!!»
(Miquel À Ll, Es Pont d’Inca)

«Esper no perdre mai aquesta ocasió de compartir aquestes trobades. Conèixer més a fons na Nati ha estat un plaer. La companyia com sempre, una passada».
(Catalina J, Sa Cabaneta)

«Una altra ocasió per retrobar-nos amb amigues i amics que ens sentim propers i que gaudim de la menjada. Com sempre un plat boníssim. I la bona companyia de na Nati!
Moltes gràcies com sempre!»
(Lila T, Es Pont d’Inca)

«Amiga estimada professional compromesa present i tantes altres virtuts que no puc enumerar-te».
(Margalida J, Es Pont d’Inca)

«Un plaer de companyia, un plaer de conversa».
(Maria D, Consell)

Vegeu l’entrada Nati de Grado a Mxp.

Vegeu Aproximació a… Nati de Grado

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“