Sembla que l’estiu ha arribat, no al calendari però sí amb l’escalfor del sol, tot i que la fina brisa, que corre a l’ombra, ens deixa gaudir del vermut, del palo, la cervesa i els snacks i les olives coentes, de manera plàcida i tranquil·la. Tot acompanyant una simpàtica conversa que va botant d’un tema a un altre. Parlam de cinema, de fotografies, dels vermells de la Seu i fins i tot de les vermelletes. Es van compartint històries i parers i sense adonar-nos passa el temps. Com quasi sempre, el temps vola quan s’està a gust.

Entram al menjador, les flors de la buguenvíl·lea més esponeroses que fa uns dies, s’entreveuen entre rajos del sol que li deixa part de la seva lluentor i omplen de color els ulls de qui les miren. Els entrants esperen. Coca de pebres, coca de ceba (avui sa mica salada) i un festival de patés.
Form part, com a espectadora, d’aquest grup d’experts, cada un en el seu tema, que avui s’ha reunit entorn a Gabriel, es coneixen i es nota. Qualque moment vibren plegats. Com passa en algunes ocasions, tenc la certesa que no en fan cas, com si no fossin conscients del que són, del que representen i l’admiració que provoquen.
En Gabriel es transmet tal qual, es comparteix tranquil i en pau, tal vegada senzillament està a gust, però també, respira que no ho necessita, que no necessita cap tipus d’ostentació per estar-hi, a gust. El seu to de veu, el seu missatge, en tot moment és farcit de senzillesa i dolçor i l’acompanya un somriure honest i sincer. En Gabriel és un més i a mi se’m fa
que precisament aquest ésser encara el fa més gran. És una meravella alliberar aquesta energia, no sé si en Gabriel sap que la té.

Entra l’arròs, paella marinera, i amb ella el contador d’històries.

Sempre hi ha per aprendre, és la idea que més volta en el meu cap, escoltant històries viscudes, moments divertits. Pens en l’admiració reconeguda del Gabriel escriptor i em complau enormement el moment que passam perquè em permet l’immens regal de gaudir d’aquest altre caire d’en Gabriel: el contador d’històries. De manera tranquil·la, pausada i absolutament estructurada narra esdeveniments i moments. Escoltam interessats i fins i tot hi ha qui comparteix haver format part d’algun d’aquests moments. Tot mentre fruim de gelat casolà de llimona.
Ens acomiadam una mica accelerats, el temps, sempre és qüestió del temps, però també amb satisfacció de l’estona compartida.

[MDR, Mxp, VII ’25]

LES OPINIONS DELS ASSISTENTS

«Els dies no passen a aquest racó del món, a Pòrtol el mes de juny de 2025, potser és un racó del cel, d’un cel que potser no existeix més que dins l’amabilitat (…) de la més estimada terra. Que sigui per molts d’anys, la meva gratitud i el meu afecte.
I als bons amics i companys dels dies i les hores».
(Gabriel J, PM)

«Un dinar de primeria de juny d’allò més gustós, amarat de bon vi i bona conversa: Un plaer.
Gràcies per agombolar-nos-hi!! «
(Miquel A.LL, PI)

«Una altra vegada a la benvolguda casa dels llibres i dels amics.
Gràcies per la bona estada entre bons amics, tots prolífics».
(Joan C, PM)

«Compartir taula, vi, amistat, conversa, hi ha res millor a aquest món?
Salut per tots!! «
(Vicenç M, Binissalem)

«Compartir taula amb un bon dinar i el colofó de la bona companyia on el silenci d’aquest corral, ple de flors i vegetació, amb la conversa agradable i erudita de tots voltros, no es pot demanar més.
Fins a la propera i un milió de gràcies».
(Glòria FR, PM)

«Cada reunió té el seu segell. Avui un encontre de pau i tranquil·litat per escoltar».
(Maria D, Consell)

Vegeu Aproximació a… Gabriel Janer Manila

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“