A poc a poc van arribant els integrants del dinar d’avui. Quan he arribat, en Climent ja hi era. Així, d’entrada, es mostra proper i a gust i, així com va arribant la resta, sens dubte, en Climent deixa veure que està content de trobar-se amb cada un. Exerceix de santjoaner, avui en són tres, la resta l’alegren, el seu somriure el delata. Avui les olives no són coentes, avui flamegen, talment la temperatura que cau. Amb els snacks i el vermut acompanyen la conversa, es parla de música, de fotografia, de tenors, concerts i fins i tot, poc temps, de futbol.
No en queda d’altra, fa molta calor, passam al menjador, la conversa continua, la temperatura és agradable, s’agraeix. Amb la fresca, no decauen les ganes de parlar de música ni de fotografia.

D’entrants tenim coca de trempó i caragolins, per alguns del presents tot una descoberta, mai havien menjat caragolins. Per en Climent no ho ha estat i fins i tot s’ha celebrat retrobar-se amb aquest plat.
Surt a la conversa Pòrtol com a terra poc productiva, en fan cinc cèntims, de com pràcticament era racó de figueres de moro.
Amb en Climent parlam del temps i temperatures que ara mateix sofrim. Això no anirà cap enrere, sentencia, més aviat anirà a més, i ens podem convertir en migrants climàtics, cercarem altres llocs més frescs, més al nord, que ja passa. M’assusta una mica, amb quina tranquil·litat ho expressa.

Avui no tenim arròs, però l’aguiat de rellom i bolets que menjam no decep en absolut. Molt
bo, és quasi un clam, i molt gustós.
Continua la conversa amb el turisme. En Climent, així a simple vista, continua transmetent, tant amb la paraula, com amb l’expressió i el posat, molta tranquil·litat. Ho trob digne d’admirar, per més que no albiram un futur massa tranquil per a la nostra terra ni per a les nostres platges, amb milers i milers de visitants, en Climent no es transmuta, quasi sembla que comprèn.

Arriben les postres, gelat de llimona, de xocolata i de vainilla; ensaïmada de crema amb anous i coca d’albercoc. Tot plegat, tot un tiberi.
I amb les postres retorna la música en forma de cançons que s’insinuen.
Arriba l’hora dels comiats. Tot un gust retrobar-nos i conèixer però, sobretot, un plaer escoltar-te, Climent.

[MDR, Mxp, VII ’25]

LES OPINIONS DELS ASSISTENTS

«Rodejat de bons amics, una de les coses que més m’agraden i més perseguesc, me posen davant el quadern de ‘fer lo que saps fer’. Contar històries, res me fascina més que això, molt més que lo que hom pretén -que parli de mi mateix- un servidor que no se pot sofrir a si mateix. Si més no, t’agrada que parlin de tu, sobretot en el meu cas que, temerós de la mort, pens en el que quedarà de mi. Idò quedarà una cosa com la d’avui: un bell record de bons amics platicant sobre el món i la bolla, cremant una foguera en amor a l’amistat».
(Climent P, Sant Joan)

«Una vegada més, una trobada d’amics i un bon àpat a Pòrtol, amb un santjoaner il·lustre, el bon amic Climent Picornell».
(Joan C, Sant Joan)

«Un gran plaer assistir a aquest ‘dinaret’.
Bon dinar, millor companyia».
(Joan S, Sant Joan)

«Una vida,
dues vides,
quatre vides teniu vós.
És una vida
i és ta vida
i és la vida de tots DOS!!»
(Vicenç M, Binissalem)

«Una dinada amb el bo i millor del Pla i Marratxí!
Salut i bones viandes».
(Pep Lluís P, SC)

«Bona companyia, bon dinar, enriquidora conversa».
(Maria D, Consell)

Vegeu Aproximació a… Climent Picornell

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“