El dia, asolellat i calent, acompanya per un vermut, una cervesa sense alcohol, llimonada i fins i tot aigua, amb uns snacks i les olives coentes.
N’Eulàlia presideix, d’alguna manera, la reunió d’avui, i ho fa des de l’amabilitat, la senzillesa i l’alegria.
La conversa comença entorn al Pont d’Inca, no debades en som bona part dels que ens hem reunit avui, ja sigui originaris o d’adopció. N’Eulàlia mostra que en coneix bona part: noms, famílies i familiars, i anècdotes. Conversa que deriva en fets que em sorprenen, jo els desconeixia, com un cinema a l’avinguda Antoni Maura, devora del taller mecànic d’en Tortella. Edifici que a dia d’avui no es conserva. D’edificis també en parlam. Edificis amb la seva singularitat, que entenem s’haurien de recuperar. Per uns instants pot arribar a semblar que parlam del Pont d’Inca amb certa nostàlgia. I tal vegada és així, no ho podria dir de cert. Revivim, una estona el que era en el passat amb els records de na Catalina i la visió actual d’en Joan.

Passam al menjador, una temperatura quasi perfecta relaxa automàticament els rostres dels comensals, n’Eulàlia somriu. Ens esperen els entrants, deliciosa coca de verdura i xarrupet de gaspatxo i talment passa a la vida, aquí també una cosa duu a una altra i entren a la conversa diverses experiències, com per exemple, anar amb globus o tirar-se en parapent.
N’Eulàlia està jubilada, que no desocupada. Ella parla amb tanta naturalitat del que, som incapaç de saber si entén, a la resta ens pot semblar tot un món. Diu que no enyora la feina del Conservatori, en general, però igual resulta que no té temps per fer-ho, pens. Dirigeix Ars Antiqua, cor de cambra de Manacor i pren part de la plataforma fons de partitures IMSLP, amb milers de partitures originals. N’Eulàlia explica de manera senzilla, la tasca de transcriure partitures, crec que s’adona que una part dels qui l’escoltam quedam sa micabocabadats, particularment em sembla que tenir aquest domini és com tenir un tresor.

Gaudim de fideus mariners i en gaudim de bon de veres, el plat que ha triat n’Eulàlia i de postres gelat casolà de llimona i pastissets de fulls farcits.

Un dinar de mà de mestre i una reunió entretinguda i per conservar.

[MDR, Mxp, IX ’25]

LES OPINIONS DELS ASSISTENTS

«Quin dinar tan agradable!
Entre fideus i pontdinquers, gaspatxo i un gelat de llimona -boníssim- hem passat una estona, com si el temps s’hagués aturat, conversant i d’on han sorgit idees per millorar el nostre poble.
Mil gràcies, novament, per la convidada i per haver encertat els convidats que l’han convertida en memorable».
(Eulàlia S, PI)

«Molt agraït de participar en aquesta vetlada amb n’Eulàlia, ha estat un plaer i una alegria!! «
(Josep C, PI)

«Un dinar farcit de notes i bella harmonia amical, amb tot de melodies i sons del nostre redol més íntim i proper.
Gràcies, una vegada més!! «
(Miquel Àngel Ll, PI)

«Content d’haver conegut el reducte a la trinxera del sector cultural de Marratxí. Preocupats pels espais socials, el medi ambient, la música i la sensibilitat.
Esper que aquest esperit s’expandeixi i creixi fins que es Pont d’Inca sigui una llar plena de cultura.
Gràcies».
(Joan V, PI)

«Aquestes trobades són el millor que me pot passar. Avui de lo més interessant».
(Catalina J, SC)

«Cada reunió un bon dinar, cada reunió un tema interessant, cada reunió un sorpresa, un plaer i una alegria».
(Maria D, Consell)

Vegeu Aproximació a… Eulàlia Salbanyà

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“