El dia és esplèndid, encara d’estiu però ha arribat de convidada certa fresqueta sota la parra. Na Mercè ja hi és quan arrib. Sols presentar-nos s’endevina una dona serena, cordial i encisadora i talment es mostrarà al llarg de tota la reunió. Poc a poc va arribant la resta.
Compartim els snacks, el vermut, el palo i, fins i tot, l’aigua. La conversa comença entorn a les condicions artístiques a Mallorca, de les oportunitats i de la inevitable circumstància d’haver de partir fora de l’illa, ni que sigui “anar i tornar” amb certa freqüència, conjuntura que d’alguna manera es manifesta integrada, no hi ha mostra de queixa. També parlarem del COVID, per més que pugui semblar llunyà, els records hi són. Classes, assajos, reunions… amb mascareta.

Ens esperen els entrants. El menjador ens rep acollidor, ple de llum natural i fresca artificial. Coca de pebres i xarrupet de gaspatxo de síndria. Parlarem de la tasca de compositora i descobrirem molt més de na Mercè. Particularment se’m fa un munt imaginar la feina d’orquestradora, tant, que necessit aclarir què significa. Na Mercè ho explica amb senzillesa, no estic segura si sap de la complexitat que s’endevina ni si s’adona que ens té una mica bocabadats, estat que s’endevina pels segons de silenci que es fan tot just acaba l’explicació. Na Mercè l’explica senzilla, traspua passió per la feina.

Mentre gaudim d’un deliciós aguiat de rellom i bolets, el plat principal que ha triat na Mercè, continuam parlant de la seva feina també com a compositora de bandes sonores, de pel·lícules, de jocs. Com més en parlam, més creix en mi la sensació que els dies de na Mercè tenen més de 24 hores.

Arriba el moment de les postres, fascinant dolç del forn des Pla de na Tesa: piononos i cardenals. Encara parlarem de fars i faroners i de paraules que són modalitat d’un poble, i aprendré el concepte “idiolecte”. Una darrera sorpresa ens espera, na Mercè té arrels marratxineres.
Ens acomiadam, contents d’haver-nos reunit, satisfets d’haver-nos conegut, a l’espera de la propera.

[MDR, Mxp, X ’25]

L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS

«Moltes gràcies! El poder compartir conversa, inquietuds, aficions, gastronomia a una taula, envoltada d’amics, és una de les coses que més m’agrada»
(Mercè P, PM)

«Teixit cultural,
Xarxa,
Territori!
Gràcies
(Pedro V, PM)

«Un menjar deliciós i una conversa que també ens enriqueix. La mescla perfecta per a voler tornar. Moltes gràcies per fer-me partícip».
(Miquel V, PT)

«Un altre àpat memorable, amarat de conversa, emocions i qualque ‘xacalina’ consellera: no es pot demanar més!»
(Miquel A.Ll, PI)

«Tot un plaer, la companyia, la conversa, les temàtiques, l’aguiat i les postres».
(Maria D, Consell)

«Brindem per la música, pel silenci, pel ritual, per la comunitat, per l’aquí i ara!!!
Ha estat un plaer enorme compartir aquesta estona!
Desig que el camí ens creui artísticament en alguna ocasió!
(Agnès Ll, PM)

Vegeu Aproximació a… Mercè Pons, compositora

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“