Ja dins el 2026, un any que encara és tendre, ens reunim amb en Pere de protagonista. Avui som un estol que es coneixen bé, això sempre es nota. Fa fred, com toca un dia d’hivern, impossible fer els snacks fora. El menjador s’ha vestit, per rebre’ns, d’una escalfor artificial que ens permet gaudir d’una agradable temperatura.
En Pere s’ha jubilat fa just un mes, està content, ho duu d’allò més bé, i aviat sabrem el secret, la seva és el que li diuen una jubilació activa, fórmula que li permet fer una sèrie d’hores de feina al mes, si és que en té ganes.

Amb els entrants, coca de ceba i tast de pernil ibèric, continua la conversa. Parlarem de viatges, d’olors dels països, de menjars de diferents cultures i descobriré que en Pere i na Maria, la seva dona, han viatjat prou amb un artista mallorquí de fama internacional, en Miquel Barceló. En Pere, més enllà de les peces de fang del dia a dia, ha fet feina per encàrrec amb diferents artistes. El mestre ho conta com si res, com si tal cosa, -venen al taller a vegades amb una idea que te transmetent entre converses i a vegades fins i tot amb esbossos-. Així va començar a fer feina per i amb en Miquel Barceló -jo l’únic que feia era col·locar el fang com l’artista volia i manava abans de cada performance- Resulta fàcil conversar amb en Pere, la meitat de les paraules les transmet amb un perfecte somriure talment com si es guardàs alguna part de cada història que va més enllà de les paraules.

De plat fort avui tenim paelleta marinera, al seu punt, bona, el cuiner torna a triomfar i la conversa es manté a bon nivell i ritme. Encara parlarem d’oliveres, d’olives i d’oli i de la tradicional llet d’ametlla. Records d’infantesa amb l’olla de la llet que bullia a casa una estona cada dia en temps de Nadal.
Passarem una bona estona parlant del procés per fer les peces de fang. Més enllà de l’art del torn i de tornejar, quan el mestre té la peça feta, encara queda molta feina: una primera cuita sense vernís, bescuitar peça a peça, envernissar, tornar al forn i a tot això -que cap peça es toqui- encara remarca en Pere. Queda ben clar que es tracta d’una tasca que necessita el seu temps.

La conversa no decau, arriben les postres: un mengívol púding casolà i ensaïmada de torró.
Ens quedam una bona estona escoltant en Pere narrant comandes de peces bonyarrudes i peculiars i ens participarà d’una fira que hi ha al Japó on peces defectuoses tenen molt d’èxit.
El temps passa i arriba l’hora de partir. Un goig de reunió.

[MDR, Mxp, II ’26]

L’opinió dels assistents

«Molt content de compartir aquest dinar amb bona companya i xerrar de coses diverses.
Molta salut per tots i per molts d’anys».
(Pere C, PO)

«Un dinar en bona companya, relaxat, bon menjar, contant aventures i records de joves. Molt agradable amb tots els acompanyants. Un bon record per sempre».
(Maria C, PO)

«Bona companya, bon dinar, bon dolç.
Salut».
(Bernat P, PO)

«Una reunió interessant i familiar.
Un dinar de luxe.
Una interessant conversa».
(Maria D, Consell)

«Encantada de poder gaudir de tan bona companyia i tan bon tiberi».
(Tonyi S, PO)

«Bons amics i bona companya.
I un bon dinar».
(Toni M, PO)

Vegeu també  Aproximació a… Pere Coll, gerrer

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“

[Mxp, II ’26]