Professor jubilat de Filosofia, PO

Neix a Pòrtol el 7 d’agost de 1947. Fill de Rafel Ramis Corró, de can CORRÓ, i de Catalina Serra Garau, de ca na MIRA, ambdós de Pòrtol, com els seus avantpassats. Ell és conegut per algun dels dos malnoms, indistintament.
Se casa el 1981 amb Maria Antònia Barceló Carbonell, de Maria de la Salut. Tenen un fill, Rafael.

Es va llicenciar en Filosofia per la Pontificia Universitat Angelicum, de Roma i en Filosofia i Lletres, per la Universitat de Barcelona. En aquesta mateixa universitat es va Doctorar en Filosofia i Lletres, en 1989, amb una tesi sobre l’obra tardana de Ramon Llull.

Ha dedicat la seva vida a l’ensenyament a diversos centres com a professor des de 1970 a 2010: de batxillerat (Sant Pere, Verge del Carme, Madre Alberta) i universitaris (CESAG i UNED). Ha tengut nombrosos alumnes de diverses especialitats (des de francès d’EGB fins a filosofia a nivell universitari, passant per l’ensenyament d’altres disciplines -com llatí, llengua espanyola…-a BUP, COU i Magisteri).

També ha conreat l’escriptura acadèmica: llibres, capítols de llibre i articles científics.
Podeu trobar la relació de les seves obres, majoritàriament fetes en col·laboració amb el seu fill Rafael, a aquest enllaç:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1463852. Es tracta de llibres dedicats a la història de les universitats, alguns llibres de traducció de fonts medievals (obres de Ramon Llull, Pere Joan Olivi, el Liber iudiciorum) i estudis sobre el pensament de Ramon Llull.

És Magister de la Maioricensis Schola Lullistica i membre col·laborador de l’Institut d’Estudis Hispànics en la Modernitat de la UIB.

Ha fet diversos viatges i estades a Marsella i Aix-en-Provence per perfeccionament del francès.

Les seves principals aficions són la lectura, la investigació i el cinema. Ocasionalment segueix alguns esports, com el tennis i el ciclisme.

Té la consideració de docent apassionat i vehement, especialment de francès i filosofia. És una persona seriosa i molt compromesa amb les tasques docents. Exigent amb les feines. Molt treballador.

Hom pot trobar referències seves a les corresponents entrades de la Gran Enciclopèdia de Mallorca o al Diccionari d’Escriptors Lul·listes, de Sebastià Trias Mercant.

(RRB, Mxp, V ’25)