Una sèrie de vegades he pogut tastar creacions culinàries de l’amic Pere Llofriu. I sempre amb bon resultat. Però el plat d’avui és més especial perquè és un invent seu. Tot i que el títol d’arròs ‘guanxe’ ja surt en algunes creacions que, no podia ser d’altra manera, són canàries. De fet, en el seu cas, aquest plat sorgí per casualitat, partint de la idea de cercar algun substitut a la pizza, amb la majoria dels seus ingredients, però que no tengués farina, en aquesta versió reemplaçada per l’arròs. Segons en Pere, també es podria intitular arròs ‘divertit’ o arròs ‘per a nins’, en base a la seva diversa coloració. ‘Guanxe’ va ser allò primer que se li va ocórrer a l’autor.

Els ingredients resulten una mescla de diferents tipus de procedències: arròs, ceba, pollastre, formatge, poma, dàtils i condiments. És un arròs fred, dins la línia dels arrossos blancs bullits, que es podria presentar perfectament sota la forma d’una corona d’arròs. D’alguna manera es tracta d’una ‘deconstrucció’ dels elements d’una determinada pizza, substituint la pasta per l’arròs, evitant d’aquesta manera els problemes derivats d’una intolerància a la farina.

L’estructura de la recepta d’avui, seria:

El xef d’avui

Pere Llofriu (Palma, 1956). Jardiner, avui jubilat, i investigador plenament en actiu, ja que dedica part del seu temps lliure a la recerca etnològica i toponímica. També conra el vessant paisatgístic de la nostra illa. Té publicades diferents obres, des de guies d’excursionisme fins a relació d’arbres singulars. Durant uns anys fou un dels puntals de la revista Pòrtula, en la qual hi podeu trobar infinitat de col·laboracions seves.

Quant a la seva relació amb la cuina, té una primera fase de quan feia el servei militar a aviació, primer a Son Rullan i després al puig Major, fins al punt que l’arriben a fer cuiner oficial. Posteriorment, amplia coneixements per col·laborar a les tasques domèstiques i realitzant alguna paella d’amics. Sempre ha estat autodidacte.

Diu que cuina mitja dotzena de plats que ell anomena «curiosos». Amb tot es decanta per la cuina mallorquina. Quan és època de bolets fa un aguiat amb una casta de bolets grocs (grogues o bolets de bou, ‘suillus’ en llatí) que explica que tothom els ignora i això li va beníssim perquè sempre en troba.

Menja un poc de tot, no té predilecció per cap tipus de cuina en concret. Encara que no suporta els pebres vermells torrats; diu que va quedar traumatitzat de nin.
Però els plats que li agraden més són ànnera amb taronja, pilotes amb curri i fondue. Sobre aquest darrer, de fet, expressa la seva inclinació per qualsevol elaboració que contengui formatge cuit en qualsevol situació. El plat d’avui, precisament, n’és un exemple.

Considera que els plats que li surten millor són, precisament, el d’avui: l’arròs ‘guanxe’ i també les llenties seques.

Surt a menjar a fora de tant en tant, però assegura que «no em lleva la son». En aquests casos sol demanar llengua amb tàperes, si n’hi ha a l’oferta, o d’altres plats mallorquins.

Segons la seva opinió el millor plat que ha menjat són els ‘ous benedictins'(*), que considera mals de trobar i que li han oferit en algun hotel durant qualque viatge.

(*) Ous Benedict, benedictine o benedictins: Preparació consistent, bàsicament, en ous escalfats sobre una base de pa de motlle, torrat o no -a vegades substituït per ‘muffin’ salat o pa brioix- acompanyats de salsa holandesa. Els demés ingredients poden variar segons l’època i el lloc: xulla, bacó, llom, pernil salat, salmó, salmó fumat… o altres productes. I, evidentment, els condiments també varien.
El seu origen, com tantes vegades, té algunes possibles explicacions. Contràriament al que sembla, no té res a veure amb l’orde religiós fundat per Sant Benet. Les més esteses són que fos un menjar sovintejat per un papa de nom Benet o que tenien relació amb diverses persones de llinatge Benedict.

La crònica
Confraria del Bon Gust-3
xef convidat PERE LLOFRIU MORA

En Pere avui cuina per noltros un arròs guanxe. He de dir que des del primer moment m’intriga el nom del plat, però en Pere, amb un mig somriure i sols un «li vaig posar aquest nom», mantindrà tota l’estona la incògnita, sense aclarir gaire cosa més.
La reunió comença amb els snacks i els vermuts, amb en Pere a la cuina i n’Aina que li fa d’ajudant.
Avui fa calor, com és d’esperar a l’agost, segur que pensaríem, però avui en fa una mica més, així que quan en Pere surt de la cuina i s’afegeix al vermut, és un alleugeriment per a la resta, «devora dels fogons segur que hi ha algun grau més», hem comentat.
Pere es mostra content i satisfet, com qui acaba de concloure una tasca, arribar a un objectiu, es mostra proper, resulta fàcil la conversa.
El sol cou i, tot i que estam a l’ombra, la temperatura arriba a ser no agradable, agraïm passar al menjador, l’aire condicionat ens dóna una treva, expressada amb satisfacció a les cares.

Els entrants ens esperaven: mengívols saladets de xistorra i un xarrupet de sopa de meló. I conversa, en Pere és expert en arbres monumentals a Mallorca, els ha estudiat, investigat, ha fet molta feina de camp. Ens comparteix que tenim el pi més gros aquí al devora, ben a prop, a Marratxinet. Ell somriu, no sé si per les cares d’esglai de la resta o per la nostra ignorància.

Arriba l’arròs guanxe. Una sorpresa molt agradable. Meravellosa combinació d’elements de diferents tonalitats que sense que ho pogués semblar es duen de meravella. Talment els comensals. Avui acompanyam el dinar amb sangria i resulta que li ha estat un bon complement a l’arròs d’en Pere. En Pere comparteix la recepta, una recepta seva. I encara compartirà més temes, dels quals també ha investigat i publicat: forns de calç, ‘Caminant per Mallorca’… Tot un expert i bon comunicador.

I avui anam de receptes particulars, na Rosa ens ha versionat el pastís de tres xocolates i ha elaborat per noltros un pastís de dues xocolates. Un èxit.
Ha resultat una reunió alegre, interessant, a estones sorprenent. Encantats d’haver compartit temps amb tu Pere, ha estat el clam de tota la resta. Ens acomiadam, acalorats, però contents i alegres.

L’opinió dels assistents

«Un altre bon dinar i millor companyia, a ca’ls amics de PO.
Excel·lències mallorquines i universals per als millors paladars.
Ben dinat».
(Pere Ll, PM)

«Unes bones rialles amb panxa plena i companyia immillorable!»
(Aina C, PM)

«Un dinar de diumenge, molt bon arròs, dolç i salat, en equilibri perfecte. Recepta a repetir».
(Maria D, Consell)

«Un arroz guanxe, que no conocía. La mezcla de ingredientes está muy bien conseguida.
Muy bueno. Gracias por este plato».
(Mariano I, PT)

«¡Sorpresa! No esperaba lo que hoy nos ha cocinado Pere Llofriu. El arroz guanxe, según nos ha comentado Pere, surgió por no poder comer pizza, curioso, estaba bueno; una combinación de dulce y salado: arroz, pollo, dátiles, manzana, queso: ¡Me lo he comido todo, degustando todos los sabores!»
(Mercedes H, PT)

«El nostre xef d’avui ens ha preparat un ‘arròs guanxe’ ben saborós per la tercera jornada de la Confraria del Bon Gust. Bons ingredients per preparar un plat amb nom enigmàtic.
Com sempre, contenta de poder compartir-ho».
(Rosa A, SC)

Vegeu altres… Xefs del ‘Bon Gust’

Vegeu endemés… Feim sopes!!

[BMM / MDR, Mxp, X ’25]