(Perfil ampliat per a “Dinarets amb Personatge”)

Miquel Aguiló Pallicer (Calvià 1951) reparteix el seu TEMPS LLIURE entre les diverses activitats que més l’atreuen: assajar amb el grup de pop-rock Grop’s, fer apunts, dibuixar… un poc de tot… I els caps de setmana els sol dedicar a la jardineria i al bosc… agafar pedres o troncs i fustes curioses, llegir…

Si ADMIRA algú és en el món de la Música on esmenta en Jimi Hendrix, sobretot ell, pel que li ha transmès, diu que sobretot per motius personals.

Li agrada el CINEMA clàssic, especialment els films d’Stanley Kubrick, del qual admira ‘2001, Odissea a l’espai‘ i altres seves, com ‘Barry Lyndon‘; el troba un cinema molt ben elaborat, amb molt bona fotografia. També destaca L’home d’Alcatraz, de Burt Lancaster.
D’altra part li interessen especialment els biopics, sobretot si es refereixen a pintors o músics.

Si hagués de triar algun LLOC per néixer, per viure i/o per gaudir triaria Mallorca per a les tres coses, sense especificar cap lloc determinat.

A tall ARTÍSTIC no pot obviar la seva activitat: Li agrada dibuixar, més que pintar o d’altres especialitats. Diu que en els seus dibuixos cerca una espècie de Nirvana, i destaca l’aspecte creatiu del dibuix.

Quant a MÚSICA se mou dins l’àmbit del rock simfònic. Li interessa sobretot l’època de Pink Floyd. Si ha de destacar algú es decanta pel contrabaixista Brian Bromberg.
I la cançó de la seva vida és “Spill the wine“, per la vinculació amb la seva dona: quan l’escolta, la veu a ella…

Vist això no és sorpresiu que si s’hagués de quedar amb alguna PERSONA, aquesta seria la seva dona “i el que duu darrere”, vol dir tota la família.

De GASTRONOMIA li agrada sobretot el menjar mallorquí, en el qual destaca les sopes, la fava parada, i l’aguiat de pilotes.
No cuina, més que “petites cosetes”, com truites i això, amb tot, diu que li surten prou bé.

Considera que com a ESPORT, l’exercici que fa pel camp ja és bastant considerable, perquè arriba a fer quilòmetres. Té una parcel·la a la Comuna de Bunyola per on puja i davalla sovint. A cops no es limita al seu bocí, sinó que fa llargues caminades.
D’altra part, segueix el futbol en casos molt especials, però no es considera un veritable aficionat.

Pel que fa a LECTURA, li agrada sobretot el gènere poètic. Ell mateix el practica, ja que li agrada crear poesia després d’haver fet els seus dibuixos.
Si parlam d’alguna època tria els anys 60 i principis dels 70, amb el beat i la psicodèlia… fou una època que el va marcar moltíssim, assegura.
Com a poetessa es queda amb Ana Rossetti.

Els VIATGES li agraden. Ha estat sobretot pel sud de la Mediterrània: Marroc, Tunísia dos pics, Egipte, Turquia… També a London, que fou un viatge que li agradà especialment i en diverses ocasions a Cuba, on hi té família.

Destaca una VIRTUT seva: la paciència.
I en parlar de DEFECTES exclama “Buffff… molts”.

Es DEFINEIX com a bona persona, diu que la gent confia en ell. Com a exemple, conta que a Cuba li deien “Miguel el apacible”.

En parlar d’EXPERIÈNCIES comenta que la que li ha resultat més impactant caldria obviar-la, diu que val més no entrar en temes escabrosos. Però aixímateix recorda quan el dugueren a fer la ‘mili’ al Sàhara, en concret a El Aaiún. Aquella experiència, de no parlar amb la seva al·lota per telèfon durant dos mesos i el mal tracte que li varen donar.
I si hagués d’ESBORRAR alguna cosa del record, seria “això mateix… les experiències negatives amb alguna sustància”.

La seva gran IL·LUSIÓ és amb la família, “seguir com estan ara; molt units” es veuen molt i comparteixen bons moments.

Els graus més elevats de la seva escala de valors també passen per la família. “Sobretot, explica, perquè això dóna a entendre que una persona està més protegida, més acompanyada…”

A les PERSONES que l’envolten les demana que el tenguin en compte, que no estigui a un costat…

El seu PARTIT polític ideal no existeix… “Cap -respon amb rotunditat- perquè en un moment ho pot parèixer, però amb el temps canvia; confies en un partit i te decepciona…”

La NATURA, a Mallorca, la veu bé; tot i que li decepcioni anar per la costa i veure el canvi que han fet molts de llocs; això li fa mal, assegura. En línies generals la veu bé en comparació amb altres llocs del món, que -troba- estan pitjor

Amb MARRATXÍ i els marratxiners hi ha tengut i hi té una relació bastant àmplia. Des de 1975 viu a sa Cabana i es considera molt integrat i es relaciona tot el possible amb tota la gent i totes les activitats d’aquest municipi.
Era col·laborador habitual de la revista Pòrtula i li va saber greu que es deixàs de fer en paper, perquè li suposava una il·lusió cada vegada que sortia.

Finalment si pogués fer una ENTREVISTA especial “possiblement seria a un historiador que em donàs a conèixer l’entorn i el passat… la geografia també m’encanta, voldria parlar amb Josep Mascaró Pasarius i ja que parlam de Mascaró també amb en Mascaró Fornés, orientalista que va influir en George Harrison…” Entre d’altres coses li demanaria què el va induir a trescar pels camins de l’espiritualitat.

Vegeu ‘Dinaret amb…’

Vegeu altres “Aproximació a…“

[BMM, Mxp, II ’25]