Ens vàrem conèixer amb na Mercè Pons (Ciutat de Mallorca, 1968) arran de diverses intervencions seves a les ones de Ràdio Marratxí dins la secció ‘Tot Música’ del programa setmanal «Amb ‘P’ de Pòrtula». Tot un gust poder contactar amb una de les poques dones compositores de la nostra contrada, tan amable i assequible. La relació s’ha mantingut i ha prosperat. I, fins i tot, amb aquesta vinguda seva com a protagonista dels ‘Dinarets’, haurà millorat. Resulta que les arrels maternes de Mercè són marratxineres i endemés, bussejant un poc en la seva genealogia, ha resultat que compartim més coses que no únicament l’estimació per la Música i altres arts, com és el cas d’avantpassats comuns. A partir d’ara, igual que d’altres anteriors ‘Personatges’ en les mateixes circumstàncies, feim part conjunta de la tribu dels ‘Capó’, redepadrins que vingueren a establir-se a Pòrtol des de Castell-Llubí, un llunyà dia d’inicis del segle XVIII i, sense els quals, noltros avui no hi seríem. Tot una troballa.

Mercè és una persona amb molt poc TEMPS lliure. En poder li agrada cuinar i dedicar temps a la família. Durant l’estiu aprofita per nedar i anar amb bici. I explicita; «Voldria fer més coses, com anar a concerts, teatre, exposicions, però ho he de combinar molt».

«Jo, més que una persona en concret, sent molta ADMIRACIÓ per totes aquelles persones que cuiden de noltros… Tot el món sanitari, en temps de la pandèmia, mereixia una admiració absoluta perquè se’n cuidava dels demés, sense saber què ens esperava… Diria que admir tota la gent que ajuda els demés.

Amb el CINEMA s’hi duu molt bé, «sobre tot ara que faig bandes sonores. Per la meva feina faig molta d’obra per audiovisuals. I m’agrada molt aquesta faceta».
«M’agraden les pel·lícules de Hitchcock, de Woody Allen, de Kubrick. M’agraden els films que me fan pensar, però també els que me fan descansar de la música que tenc dins el cap; i en aquest cas, son els thrillers, que me van molt bé per evadir-me».
«Una pel·lícula que m ‘agrada molt, de Kubrick, es ‘Barry Lindon».
«De joveneta, abans que fos famós, ja m’agradava Tom Hanks, i després ha fet moltes coses. M’encanta, en actors i actrius, que siguin molt versàtils, com Jack Nicholson, Robert de Niro o Meryl Streep».

És fidel al seu LLOC d’arrel: «Aquí; no canvii el meu lloc de néixer ni de viure».
Pel que fa al lloc per gaudir «de joveneta em feia il·lusió viure un any a Viena, un a Londres, un a París… i aprendre de la cultura de cada un… Amb tot, per gaudir triaria llocs amb naturalesa esplèndida».

D’altres ARTS que no siguin la Música es sent atreta per la literatura, la pintura, l’escultura, el teatre… però, ai las, l’etern inconvenient: «No tenc temps».

Quant a MÚSICA «m’agrada molt el Renaixement, Monteverdi; m’agrada el Barroc, m’agrada Bach, m’agrada Haendel. I també Arvo Pärt» .
«A cada época he tengut predilecció per unes cançons determinades. En clàssic, de joveneta, eren els romàntics; i a mesura que he crescut he anat cap enrere».
«Hi ha una partitura que fou determinant per a mi, fins al punt que em va impulsar que seguís en la música i va ser, quan vaig fer música de cambra, la sonata per a violí i piano ‘Primavera’, de Beethoven».

Si hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA assegura que «no me basta una persona, perquè quedaria amb el meu home, els meus fills i la meva família».

En relació a la GASTRONOMIA, diu que «m’agraden els plats senzills amb bons ingredients, de qualitat. Si el pa es bo i l’oli és bo, me basta».
Els plats de cuina «m’agraden tots, llàstima que no ho pugui menjar tot, perquè hi ha coses que no em cauen bé. Que no m’agradi gens, hi ha els ‘callos».
Cuina i «normalment els agrada tot el que faig… M’agrada fer ‘solomillo’ Wellington. M’agrada fer coques de patata, també ensaïmades i, en general, fer-ho tot, encara que siguin macarrons o bullit».

D’ESPORT fa pilates. I si els pot seguir «m’interessen, de les proves d’atletisme, els salts: perxa, alçada…»

Té COL·LECCIONS de llibres clàssics, de cd i diferents col·leccions de llibres amb cd.
I també aplega coses que tenguin relació amb la música, com partitures i tot allò que tengui algun detall musical: bolígrafs, llapis, gomes… » Som un tant friqui amb això» assegura.

Té un LEMA que segueix personalment: «No fer a un altre allò que no m’agradaria que em fessin».

Sobre LECTURES és declara molt eclèctica: «M’agrada la poesia, a vegades la novel·la, depèn del dia. En general, m’agraden els llibres amb els que puc aprendre».
«D’èpoques m’agrada combinar, des dels clàssics al segle XXI, també segons el moment».
«Com a autor, Víctor Gayà m’agrada molt com escriu, tant poesia com prosa; no els pots llegir una sola vegada, l’has de llegir més. En el seu ‘La copa buida de Mahler’ m’agrada molt la manera que té de fer les coses; en una primera lectura pots passar per damunt moltes coses…»
«De llibres concrets, m’agrada molt ‘La ciutat esvaïda’, de Màrius Verdaguer, perquè t’apropa a una Palma que ja no tenim. I també ‘Moments estel·lars de la humanitat’, de Stefan Sweig».
«De poetes, Jacint Verdaguer i Joan Alcover. Ara hi estic , i m’agrada la seva poesia».

«M’agrada molt VIATJAR. Tant de bo pogués viatjar més per plaer; darrerament només ho faig per feina».
«He estat per Europa, molt: Londres, Berlín, París, Itàlia, França, Bèlgica, Noruega, Àustria, Suïssa… També a Santo Domingo, Tunísia, Nova York…»
«Tots els viatges tenen la seva cosa especial i el seu detall, són diferents èpoques de la vida, amb diferents persones que t’acompanyen…»

Un RACÓ preferit de Mallorca per na Mercè és la Colònia de Sant Pere. I del món, Suïssa.

De VIRTUTS seves destaca: «Som sincera, empàtica, tenc sempre molta d’il·lusió i, sobre tot, som molt perseverant».
«M’agradaria no ser tan autocrítica i concedir-me més llibertat, a mi».

«Els principal DEFECTES són que som perfeccionista i som caparruda».
No troba definició per a ella: «Crec que ho han de dir els altres, no ho sé».

No repetiria cap EXPERIÈNCIA: «No… sempre mir cap endavant».
Però la que ha resultat més impactant «és una que n’engloba tres, que és parir els meus tres fills… Una altra, negativa, és quan vaig tenir el despreniment de retina».
No li agradaria ESBORRAR res del record: «Vaig cap endavant. Supòs que allò dolent es va esborrant i t’ensenya a avançar i a no tornar-hi caure».

«Una gran IL·LUSIÓ és que els meus fills i les persones que m’envolten i estim, aconsegueixin ser feliços, que aconsegueixin el que vulguin i siguin feliços. I una altra, més personal, és poder viure i poder fer algun viatge de la Música; aconseguir, fent musica, guanyar-me la vida; poder viure de la composició i que fos una cosa més estable».

Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són bondat, generositat, honestedat, respecte i tolerància.

A les persones que l’ENVOLTEN les demana: «Sinceritat i respecte, sobre tot».

I el que DETESTA més en la gent és la mentida, la traïció i l’enveja.

De RELIGIÓ considera que «no me fa falta parlar-ne… Cada un té unes creences».
«Sobre el pecat, crec que si segueixes una escala de valors correcta i tens uns principis, no tens perquè pecar».
«A mi m’agradaria pensar que hi ha un Més Enllà, perquè encara que la vida sigui llarga, es fa curta. Pens que no pot acabar aquí, que hi ha alguna cosa més».
«De la mort, a mi em costa que quan les persones es moren no les tornes a veure. Però també pens que les persones que has estimat, quan moren, segueixen vivint dins un mateix. El seu record sempre m’aconhorta».

No parla de cap PARTIT polític ideal perquè «no xerr mai de política».

Considera que «sobre DONA i/o feminisme és per escriure un llibre. S’ha avançat molt, però queda moltíssim encara. Quan no em facis aquesta pregunta estarem en el camí adequat», sentencia.

«La NATURA és lo més meravellós que podem tenir i no la cuidam gens. Estic contenta que, almenys, a l’educació actual de nins i joves es tracta bastant; noltros no vàrem tenir aquesta educació. És important ésser-ne conscients i defensar-la i protegir-la».

«A MARRATXÍ li tenc molta d’estimació perquè una cama meva es d’aquí. Ma mare, son pare era de sa Cabaneta i sa mare de Pòrtol. De petita he estat per aquí, a cals padrins. I tenim una casa abans d’arribar a Santa Maria. Tenc família per aquí, cosins segons, cosins de ma mare. He anat molts d’anys a les festes de Sant Marçal, quan era més joveneta».

Li agradaria ENTREVISTAR «Arvo Pärt. La pregunta clau seria en quin moment ha estat més feliç component música».

Finalment, sobre si està contenta d’aquesta VIDA, d’aquest MÓN: «Sí, em trobes a un moment molt positiu, amb molts de projectes i molt bé, molt contenta.
Del món no, perquè ara ja és molt exagerat, massa guerres, molta gent que passa fam, moltes injustícies. Pareix que no s’ha après res del passat. Patesc molt per això, degut a la meva empatia».

Mil gràcies, Mercè, novella parenta marratxinera.

Vegeu ‘Dinaret amb… Mercè Pons ’

Vegeu altres “Aproximació a…“

[BMM, Mxp, X ’25]