Per al llinatge… – Vegeu data…

• Amengual – Final del XVII
• Barrera – 1762
• Cocoví – 1766
• Bestard – 1718
• Canyelles – 1728; 1732; 1740; 1769; 1774
• Capellà – 1757
• Capó – 1696
• Carrió – 1694
• Creus – 1756
• Duran – 1689
• Fiol – 1786
• Llinàs – 1788
• Mas – 1718
• Moll – 1733
• Palou – 1798
• Pocoví, vide> Cocoví
• Ramis – 1725
• Seguí – 1690
• Serra – Final del XVII; 1714

Per al malnom… – Vegeu llinatge…

• Carrió, can > Carrió
• Ferrer Forner > Duran
• Font, sa > Duran
• Forner > Duran
• Peretons > Duran
• Quelet > Capó
• Santamariera > Seguí
• Seguina > Seguí
• Taulera > Capó

Per a la provinença… – Vegeu llinatge…

• Castell-Llubí > Capó
• Muro > Capó
• Sencelles > Seguí
• Llubí, vide> Castell-Llubí
• Santa Maria> Carrió

1689.- Jaume Duran Mas* es casa a mitjan XVII a Marratxí amb Francina Canyelles Ferragut. El seu
fill Jaume Duran Canyelles es casa l’any 1689 amb Joana Salom Ripoll* i segurament a partir
d’aquell moment ja s’estableixen a Pòrtula. Enllaçaran amb els PUIGSERVER i els FERRER
FORNER. Donen lloc als PERETONS i posteriorment, per casament, als de sa FONT.

1690.- Jaume Seguí Pujol*, possiblement de Sencelles, es casa l’any 1690 amb Caterina Parets. Donen
lloc a la família de les SEGUINES, a la de can SEGUÍ, i a la SANTAMARIERA.

1694.- Andreu Carrió Genovart, de Santa Maria, es casa el 1694 amb Caterina Canyelles Dols. Viuen a
Marratxí. Donen lloc als Carrió ollers per casament amb els Serra, d’on sortirà l’actual can CARRIÓ.

1696.- Els germans Pere i Antoni Josep Capó Sardó varen venir a Marratxí a finals del segle XVII de Castell-Llubí, en aquell moment llogaret de Muro. El segon, l’any 1696, es casà amb Coloma Company i donà lloc a una munió de descendents que anirien emparentant amb tota una sèrie de famílies portolanes, però, a la llarga, desapareixeria com a llinatge, ja que tota la darrera generació de portadores coma primer llinatge eren dones. El malnom que ha quedat més relacionat amb aquesta família és el
QUELET, tant pels actuals portadors, com per la família TAULERA, també coneguda com QUELET.

Final del XVII.- Bernat Serra Thomàs, de Santa Maria, es casa el 1681, a Santa Maria, amb Coloma Oliver
Company, de Marratxí. Cap al final del s. XVII s’instal·len a l’establiment de Pòrtula. Donen lloc
al malnom sa BOTIGA que més endavant emparentarà amb can CARRIÓ, avui dipositaris del
llinatge Serra. També donen lloc al malnom de can AIXALÓ que en algun cas, per influència
marital, ha esdevingut can XIC.
.- Igualment trobam Bartomeu Amengual Martorell, de Santa Maria, la seva esposa Caterina Oliver Busquets, de Santa Eugènia —primers pares de l’olleria marratxinera— i llurs fills a finals del
XVII. Donaran lloc, no només a la immensa majoria d’AMENGUAL que coneixem, tant de Pòrtol
com de sa Cabaneta, sinó també, per matrimoni d’una filla seva i, més endavant d’una reneta,
a la majoria dels SERRA i a la majoria dels PALOU.
En concret, dels Amenguals surten els VENT, BERNADÍ, ISIDRE, sa PENYA, cas CANONGE i llurs
corresponents branques.

1714.- Josep Serra Oliver, de família marratxinera de fa dècades, es casa el 1714 amb Margalida Amengual Oliver, filla dels «primers pares ollers».
Donen lloc, directament o a través de les respectives parelles consorts, als malnoms ALGAIDÍ,
BERNADÍ, BONO, CACAUETER, CARRETET, CARRIÓ, COIX, COMTE, CROSTA, DELAIGO, DURAN, ES
CAÜLLS, es FORN, es MOLÍ, es TANCAT, ESCOLÀ VELL, FAVA, FERRER, FERRER FIOL, FIDEVER,
FLOR, JAUME, MANYOLES, MARRATXINER, MARTÍ VICH, MASSEO, MÈ, META, MIQUELÓ, MOLÓ,
MONJO FONDO, MONJO TIET, MORADUIX, MOSSO, NYICA, PEPA, ROCA, ROSA, RUBÍ, RUMBET,
ROQUETA, sa BASSA, sa BOTIGA, sa ROCA LLISA, sa TRAVESSA, SANT, SECALL, SEGUÍ, Son PISÀ,
TEIXIDOR, TIET, TONI-ROS, VALENT, VENT, VICH.
Sense dubte és dels matrimonis que ha tengut més transcendència dins el nostre poble.

1718.- Miquel Bestard Pou, segurament de Santa Maria, es casa a 1718 amb Antonina Seguí Parets.
Donen lloc a la família PITA, a la de can MARÇAL i a la de can CANYAR.
.- D’altra part, Pere Mas Togores, del lloc de Maria, es casa el 1718 amb Francina Creus Canyelles,
de Pòrtol. Donen lloc a les branques LLUCA i REÜLL.

1725.- Jaume Ramis Pasqual, de família marratxinera de feia dècades, es casa el 1725 amb Francina
Duran Salom i mor a Pòrtol. Donen lloc a la família de can ROCA.

1728.- Jaume Canyelles Salom, d’ascendència marratxinera de feia generacions, es casa el 1728 amb
Joana Canyelles Pelegrí, de Pòrtol. Donaran lloc a la branca de can VALENT.

1732.- Mateu Canyelles Pou, d’ascendència marratxinera de feia generacions, es casa el 1732 amb
Margalida Canyelles Pelegrí, de Pòrtol. Donen lloc a les branques de cas PAGÈS, als BARRANCÓ
de ca na SANTA i als BARRANCÓ-MIQUELEU, i més endavant dels CAÜLLS i de ca na PEPA.

1733.- Gabriel Moll Barceló, de Porreres, es casa a 1733 amb Beneta Company Canyelles. Donen lloc a
les diferents branques de can PINSO.

1740.- Antoni Canyelles Canyelles es casa c. 1740 amb Anna Canyelles Bibiloni. Viuen a Pòrtol. Donaran lloc a la família de can ROS.

1756.- Jaume Creus Gelabert, que no sabem on ni quan va néixer, però que vivia a Marratxí, es va
casar l’any 1756 amb Antonina Vidal Parets. Donen lloc a la famílies PAULO —que després seria
més coneguda com des FORN—, i per casament, VIRÓ i TONI-ROS.

1757.- Joan Capellà Roca, d’Algaida, es casa el 1757 amb Caterina Company Canyelles, de Pòrtol. Donen lloc als CORONELL.

1762.- Martí Barrera Duran, nascut a Pòrtol, es casa el 1762 amb Margalida Canyelles Roca. Donen lloc
als BARRERA, posteriorment, als ALGAIDINS, avui emparentats amb els NIGORRA i als PERETONS.

1766.- Baltasar Cocoví Roca —fixau-vos que en principi era «COCOVÍ»—, de Palma, parròquia de Santa
Creu, es casa a mitjans segle XVIII amb Antonina Canyelles Canyelles, de Marratxí. L’any 1766
neix en Baltasar Ramon Llull Cocoví Canyelles, ja a Marratxí, i segurament a Pòrtol, que dona
lloc a la família de can TASAR, que, avui en dia, encara duen Baltasar com a nom de pila. Com
passa en altres pobles el llinatge Cocoví esdevé Pocoví, que és el que duen actualment els
membres d’aquesta família.

1769.- Miquel Canyelles Pasqual es casa el 1769 amb Caterina Canyelles Serra, ambdós d’ascendència
marratxinera de feia generacions. Viuen a Pòrtol. Donen lloc a la família de can SIPERE.

1774.- Miquel Canyelles Serra, marratxiner de vàries generacions, es casa el 1774 amb Montserrada
Amengual Pou, de Pòrtol. Donaran lloc als FERRER de davant l’església, avui emparentats amb
can BOU i sa PEDRERA.

1786.- Sebastià Fiol, FORNER, es casa amb Joana Anna Ballester un poc passada la meitat del s. XVIII a
Santa Maria, però el seu fill Sebastià Fiol Ballester neix a Marratxinet, i es casa el 1786 amb Joana
Maria Abadia Bernat. Viuran a Pòrtol i donaran lloc, entre d’altres, a la línies FORNER i de cas FERRER.

1788.- Nicolau Llinàs Tous, de Palma, es casa el 1788 amb Joana Maria Canyelles Llabrés, de Pòrtol.
Donaran lloc a la família de cas TORD.

1798.- Francesc Mariano Palou Horrach, marratxiner descendent de Bunyola, es casa el 1798 amb
Montserrada Amengual Canyelles, reneta dels «primers pares ollers». Donen lloc a la immensa
majoria dels PALOU que coneixem, tant de Pòrtol com de sa Cabaneta. Directament o a través
de les respectives parelles consorts, trobam els malnoms RIGO, CARRETET, SANT, sa PUNTA, SIPERE, FLOR, sa TRAVESSA, es TANCAT, CORTANA, BENET, BERNADÍ, GARDILL / MATXO /
BATLE, PERICÀS, PALOU, GARAU, MIRA, MOSSO, JAUME; Son ROS, META, MONGET, ROGET, de
s’ESCOLA, JORDÀ, CANTÓ, PARRÓ, VICH, PITXON, PINSO / MOLINES, ROQUETA, MÈ.
Es tracta d’un altre dels matrimonis que ha tengut més transcendència dins el nostre poble.

( Extret de Biel Massot i Muntaner: Sobre la provinença dels llinatges de Pòrtol i llurs malnoms (1685-1975); in V Jornades d’Estudis Locals de Marratxí 2018. Ajuntament de Marratxí, 2019)

[BMM, Mxp, X ’25]