Amb na Maria Antònia ens coneixem des del llindar del segle XXI. I a partir de llavors no hem aturat de fer coses conjuntes, sobretot a la ràdio i a trobades gastronòmiques i d’amistat periòdiques, conversant sobre temes de cuina i mil coses més.
En el que no ens posam d’acord és els tartars i en les gules/angules. A ella no li agraden gens; a mi, em fascinen. Pel demés hi ha una excel·lent sintonia i sincronia. Sovint compartim, sobre tot, especialitats italianes; i també orientals.
Curiosament, és de les persones més llépoles que conec, però és una mestra en qüestions de fer plats dolços. Bé, dolços i demés repertori. És una veritable xef, malgrat no estigui titulada. Mantén la plana web ‘Bojos per la cuina’ i fins i tot té publicat el receptari «Els millors plats de la cuina popular de Mallorca», recull conjunt amb el també manacorí Antoni Tugores.
Si ho voleu saber, per cloure, no faig llarg si dic que assaborir un plat fet seu és tocar un poc amb un dit al cel.

Versions de les sopes d’era

La idea de les sopes d’era arriba a Maria Antònia a partir de voler saber la diferència entre aquestes i les «d’estiu» (ceba, tomàtiga, pebre verd i patata). De fet la diferència és mínima.
A les d’era hi pot haver juevert, a vegades pebre vermell juntament amb el verd i, també a vegades, fins i tot col tendra. Tenen el nom d’era perquè, en temps, eren les que es feien durant la temporada de segar i batre, i solien ser per berenar, no per dinar, a l’era mateixa. La variant més curiosa que hem trobat és la de Campanet, aportada per Antònia Alcina ‘MAIANS’, que hi inclou porro i FIDEUS cuits abans d’afegir-hi les sopes (d’alguna manera ens fa pensar en les ‘sopes amb arròs’ de Manacor, encara que no siguin d’era).
També resulta curiós saber que a algunes zones de Castelló i a la Marina Alta d’Alacant existeix un plat amb el nom de ‘Sopa d’era’, pel mateix motiu, però que ve a ser el nostre pancuit.

L’estructura per components de les sopes d’era d’avui, seria:

La cuinera d’avui

Maria Antònia Sureda Vallespir (Manacor, 1960), Mestra d’escola jubilada. Dos fills i una neta. Viu a Santa Maria del Camí.

Aprèn a cuinar als 8 o 9 anys, sobre tot amb la padrina, els caps de setmana. Aprèn moltes coses d’ella i, també, de sa mare; dues persones a les quals considera molt bones cuineres.

Li agrada especialment la cuina mallorquina però, com que li agrada molt experimentar, també fa coses d’altres països. El que més li agrada de la cuina són els dolços, tant a l’hora de fer-los com de menjar-ne. En puc donar fe.

En general, la pasta li agrada molt, amb pràcticament qualsevol salsa. També els arrossos.

En plats concrets, parla de l’arròs sec i d’aguiats. També de peix al forn i de molts plats de verdura, entre els quals esmenta especialment les albergínies farcides i el tumbet. De postres, li agrada molt la coca d’albercoc, «si està ben feta», puntualitza.

Sol sortir a menjar fora un pic per setmana, com a mínim, i demana segons el lloc a on vagi. Si és de cuina mallorquina, sol demanar xot o porcelleta rostida; si és un asiàtic, wok o fideus. A llocs, tipus ‘El Bungalow’, una paella.

Segons la seva opinió, el millor que ha menjat és una caldereta de llagosta a ‘Sa Cranca’ de Fornells, a Menorca.
I el més estrany ha estat la carn de cangur, a Austràlia.

Li interessa aprendre a fer moltes coses, especialment en tècniques de rebosteria i, de plats concrets, el panettone.

La crònica
Feim sopes-4

La calor no ens ha deixat, però un parell, mallorquí, de gotes amb pols, ens obliga a fer el vermut i els snacks a aixopluc, al menjador. Encara queden flors a la buguenvíl·lea, la transparència de l’espai les deixen contemplar. Un plaer per a la vista.
La conversa és fluïda, parlam d’herències i de donacions. No ens posam del tot d’acord, però tampoc tenim opinions allunyades. El grup d’avui és tranquil, la qual cosa permet que la mateixa tranquil·litat s’apoderi d’una mateixa. Imagín que igual els passa a la resta.
Estam a gust, s’ensuma, es percep. Tot un regal.

Seguim amb entrants d’estiu: arengada de ca ses Rosetes, bàsicament arengada amb tomàtiga, però en realitat un plat replè de feina fina, un plat per agrair, i xarrupet de gaspatxo de síndria.
La cuina i cuinar estan presents durant tota la trobada. Hi ha qui gaudeix de cuinar i hi ha qui cuina per obligació, però fins i tot en aquest cas li trobam cert plaer.
Parlàrem de sopes, no podia ser d’altre manera. Les d’avui també han triomfat. El plat fort, avui “sopes d’era”, les ha cuinades per a noltros na Maria Antònia, delicioses, amb producte d’estiu, relativament seques, mengívoles. Una creació perfecta. Na Maria Antònia no és de professió cuinera però per cuinar com ho fa ella no basta que t’agradi cuinar, alguna cosa més hi ha d’haver.

I parlam llargament de postres, conversa que comença en treure el paper de les dues ensaïmades d’avui, ensaïmades del Pla de Na Tesa: de xocolata i de figues amb sobrassada.
Impossible triar-ne una, sols depèn del gust de cada persona. Com ha de ser una ensaïmada? Hi ha acord unànim, “Com les que acabam de menjar. El tovat tal com toca, que no estigui sobradament pujada, i s’ha de notar el saïm, amb el gust, la textura, i el cruixent d’abaix”.
I encara hi ha temps per parlar de com està el món, de cinema i de sèries de televisió.
Conversa entre companys. Ha quedat patent.

L’opinió dels assistents

«M’ha fet molta il·lusió compartir aquestes sopes d’era amb un grup de persones tan agradables i interessants»
(Maria A. S., Santa Maria)

«Aquest dinar em provoca una sensació d’efecte proustià. Un fenomen humà memorístic en el qual, una percepció (especialment el gust) evoca un record o reminiscència. Aquest dinar ens transporta la persona a un record que creim oblidat. El nom de proustià prové del record que li provoca el gust d’una magdalena acabada de coure, mullada en tè, al protagonista de ‘Pel camí de Swann’, el primer volum de la sèrie ‘A la recerca del temps perdut’, que també va relatar aquests aromes. Salut!!»
(Miquel V, PT)

«De títol sempre són sopes, tan especials cada una que resulten plat únic. Avui ‘sopes d’era’, especials, diferents, però… sopes».
(Maria D, Consell)

«Feim sopes, sempre sota aquest nom i sempre tan diferents. Sopes d’era, no les coneixia, les he trobades boníssimes, sobre tot amb tan bona companyia».
(Catalina J, SC)

«Molt bones sopes d’era. Em fan recordar les sopes d’estiu que es feien per la zona de Moscari als anys cinquanta. Molts d’anys! «.
(Aina M, Selva)

«Valentes sopes i bona companyia!!!! «
(Pep Z, Selva)

Vegeu altres… Feim sopes!!

Vegeu també, Altres sopes i les seves planes web // Sopes. Bibliografia

Vegeu endemés… Xefs del ‘Bon Gust’

[BMM / MDR, Mxp, X ’25]