Fca Comas: Melcior Rosselló i Simonet

Esmenta algunes persones que han tengut relació amb Marratxí.   Parla del germans de La Salle de Palma. I en relació amb ells diu: “Caldria recordar aquí les paraules d’un del nostres millors mestres, que també va estudiar amb els “frares de bavarall”: “la didàctica dels col·legis de La Salle tenia l’avantatge de la graduació en seccions independents. Per altra banda era memorística, rutinària i estabilitzadora“. Són paraules de don Llorenç Duran i Colí, un dels millors mestres que han passat per les nostres escoles d’abans de la Guerra Civil”.(p.24)   Més envant, torna a parlar d’ell. “Aquell dia un bon amic de don Melcior havia anat a veure la festa [de final de curs, de l’Annexa], era el gran mestre Duran, quan els nins acabaren d’interpretar la peça escrita per Urralburu don Llorenç es va acostar a Melcior i li va dir unes paraules que encara recorda literalment don Melcior: “Això que hem vist avui és esplèndid, però no somiïs fer res més que això, heu arribat al màxim, això ja no es pot superar“, les paraules del mestre Duran, molt admirat per don Melcior, enlloc d’animar-lo a seguir, el van conduir cap a la seva jubilació,  “vaig pensar que si un home com ell havia dit allò, seria veritat, i vaig veure que s’havia acabat, que era hora de jubilar-me“. Però més que les paraules de don Llorenç Duran, foren els canvis que experimentà l’escola els que el van empènyer a deixar-ho”.(p.64)

A Mn. Joan Vich, l’esmenta d’aquesta manera: “En aquests anys [1930] ja començava en Melcior una de les grans passions de la seva vida, la lectura. L’afecció a la literatura el feu assidu a una modesta biblioteca que es creà a Santa Maria, als baixos de l’Ajuntament, guiada per Mn.Joan Vich, fill il·lustre de Santa Maria”.(p.32)

Fent referència a Cèlia Viñas diu: “A l’Institut mai va tenir grans professors, com havia tingut al Cervantes, a excepció d’unes poques classes amb don Gabriel Alomar. Coincidiria allà amb una al·lota que es convertiria en una de les seves millors amigues de tota la vida, Cèlia Viñas Olivella.” (p.31)  “Com he dit abans, conegué la gran Cèlia Viñas, membre de la il·lustre família Viñas, tan vinculada a l’ensenyament. Juntament amb ella formà part de la FEB, Federació Escolar Balear […] Les missions dutes a terme per la FEB consistiren principalment, en conferencies de tipus cultural, xerrades i funcions teatrals, de les quals don Melcior recorda com  a destacable una mostra de teatre que va fer Cèlia Viñas a Inca, on ell preparà una xerrada sobre la història del poble. Per aquests anys [1933] la curiositat per la literatura s’havia convertit ja per Melcior en una passió, que compartia amb la seva gran amiga Cèlia. Ambdós s’intercanviaven llibres i els comentaven. Don Melcior s’emociona quan recorda a Cèlia, una al·lota molt intel·ligent i de caràcter fort i segur. Un dia Melcior acompanyà Cèlia a Ràdio Mallorca, aleshores a prop de Santa Creu, per fer una conferència sobre Darwin. Però quan arribaren allà s’adonaren que s’esperava que parlassin malament de Darwin, i no bé, com ells pensaven. Cèlia pensava que per aquell temps ja no l’havien de criticar, però l’encarregat del programa no cedia, així que Cèlia no en parlà més, girà en cua i se n’anà, deixant el programa penjat. Aquest fet defineix molt bé el caràcter emprenedor i decidit de Cèlia, tan admirada sempre per don Melcior. Malgrat la seva mort, prematura, l’any 1954 a  Almeria, el seu record tendrà sempre un lloc privilegiat en el cor de don Melcior. Quan Cèlia morí, Melcior viatjà a Almeria per portar a la seva tomba un ramell de romaní i olivella, collida de les muntanyes de Mallorca.” (p.32)

Més envant, encara afegeix: “Don Gabriel Viñas, tan intel·ligent, i la seva filla Cèlia, de la qual forçosament hem de parlar, una de les millors amigues de Melcior, amb qui compartí tantes inquietuds intel·lectuals, tant d’amor per la lectura. Cèlia va influir molt a fer de la lectura una de les grans passions de don Melcior.”(p.70)

En relació al pare de Cèlia, el just ara esmentat Gabriel Viñas, el llibre, molt més escuet, diu: “[A l’Escola Normal de Mestres] Melcior va tenir com a professors […] don Gabriel Viñas Morant, de pedagogia. […] Malgrat que aquests tres [Rosa Roig, Caterina Vives i Josep M. Eyaralar] fossin els millors professors per a Melcior, també destaca la figura de don Gabriel Viñas, com home molt intel·ligent, però massa benèvol. Era el pare de Cèlia Viñas”.(p.37)

Vegeu>> fitxa bibliogràfica

[Fca Comas, Mxp, XII ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 30 times, 1 visits today)

537total visits,1visits today