Amb en Mariano ja havíem fet un parell de bulles culinàries, i en una d’elles ens havia obsequiat amb un llom amb col d’antologia. Ara havíem decidit que tocaven les sopes i, gràcies al seu oferiment de fer-les, ens va revenir la xispa de recuperar una secció que havíem iniciat a la revista «Pòrtula», precisament en el seu darrer número… ara la podrem continuar: ‘Feim sopes… !!’ si tot va bé, ens arribarà cada mes amb diferents versions d’aquest plat confeccionades per amigues i amics afeccionats al món culinari.

En aquesta ocasió ell ens fa «sopes mallorquines». Per a noltros no n’hi ha d’altre tipus, però en Mariano ve de la península Ibèrica i els ha apreses a fer aquí, a Mallorca; d’aquí que, com a cosa normal, les apliqui aquest qualificatiu.
Les confecciona d’aquesta manera: posa l’oli dins la greixonera amb els alls, que treurà quan estiguin un poc fets. Hi posarà la carn: botifarró, sobrassada i magra; hi donarà quatre girades i la treurà i reservarà. L’oli ja haurà agafat el gustet d’aquests ingredients. Hi posarà els elements del sofregit i en haver donat unes quantes voltes hi afegirà el que havia retirat. A partir d’aquí serà el moment de posar-hi la col, molteta perquè ja sabem que minva. Llavors, un poc d’aigua perquè les coses coguin. I que bulli una estona.
El pa el posarà just abans de servir. Va fent lloc amb la giradora, separant la verdura i mesclant-hi el pa, que remena un tant perquè es desfaci. El resultat són unes sopes desfetes i esmicolades mesclades amb la verdura i la carn. En tenir-les dins el plat, cada comensal pot decidir si hi afegeix un raig d’oli per damunt o si hi afegeix més sal.
D’una manera o de l’altra, resulten unes sopes boníssimes que encara que duguin embotit i un poc de carn, no són de matances. Mariano aclareix que la carn només és per donar-li un poc més de gust i que la sobrassada hi aporta color. I recalca el fet que hi hagi molta col.

Així, l’estructura per components de la recepta d’avui, seria:

El cuiner d’avui

Mariano Izquierdo (Múrcia, 1953), sindicalista i polític jubilat, comença a cuinar dins la dècada dels vuitanta. S’inicia de forma autodidacta agafant diverses receptes i fent provatures.
S’inicia amb les paelles, però aviat entra dins d’altres preparats. De fet, arriba a fer de tot: sopes, frit, arròs brut, peus de porc, frit mariner, paelles…
Li agrada tot tipus de menjar, en general, però si ha de triar algun plat es decanta per la paella, el frit, les sopes i «un bon cuinat» especifica. En canvi no li agraden les ostres ni el sushi.
Considera que el plat que li queda millor és el frit, troba que li surt «molt bo».
Li agrada sortir a menjar fora de casa, però no té cap preferència de menú. Com ja ha dit, tot li agrada. Amb tot, els millors plats que recorda haver menjat són alguna porcelleta a Mallorca, la caldereta de llagosta, a Menorca i un «cochinillo, molt bo» a Segòvia.

La crònica
Feim sopes-1

D’alguna manera la simplicitat, les arrels i els records han fet part d’aquesta reunió amb aliments senzills i nostrats. I tot ha estat possible pel moment de vida de cada comensal.

Tots els presents ja tenim una edat que dóna cabuda als records. Abans de les sopes, les arengades amb tomàtiga ens han duit a altre temps, podríem pensar que amb nostalgia, però no, ha estat més aviat amb alegria. Surt a taula com arreglaven les arengades la padrina, la mare… no deixa de ser curiós com els rostres revelen alegria, records d’infantesa, de joventut, de padrines i mares.

Un dinar tranquil i divertit. Plat del poble i gent del poble. Hem rigut, parlat i fins i tot debatut. «No són les que t’han sortit més bones», hem escoltat dir i tota la resta hem coincidit, «com seran les bones?» Perquè les que assaborim són delicioses. Després, cardenal del Pla de na Tesa.
Una festa amb bona companyia i un festival de sabors.

Les opinions dels assistents

«Gracias por la invitación y los invitados, una vez más una velada inolvidable, gracias a todos los presentes. Un abrazo».
(Mariano I, PT)

«Enhorabona al cuiner! I gràcies a la companyia ben animada i interessant».
(Lila T, PI)

«Es mi segunda comida o ‘dinaret’ y cada vez me siento más a gusto. Gracias! «
(Mercedes, PT)

«Bones sopes mallorquines fetes per un ‘foraster’ i una reunió de lo més agradable».
(Catalina J, SC)

«Molt bon dinar, bon comensals, bona tertúlia a un lloc estupend».
(Miquel V, PT)

«El primer, esper que de molts més. Delicioses».
(Maria D, Consell)

Vegeu altres… Feim sopes!!

Vegeu endemés… Xefs del ‘Bon Gust’

[BMM / MDR, Mxp, VII ’25]