Dinarets amb personatge, 25. Antoni Mesquida MONJO

El temps acompanya per fer el vermut, la cervesa sense alcohol o el palo i els snacks sota la parra. Una meravellosa brisa és el que ens permet expressar «fa bon estar aquí».
En Toni, el personatge d’avui, es presenta talment aquesta brisa. Cara amable, somrís alegre, quasi transparent. Es nota, traspua la serenor d’una bona persona des del primer moment. Content d’estar entre companys i amics, no ho dissimula. De joves, amb alguns d’ells fou part del grup d’esplai Focs i Olles, que va derivar en Pòrtula. Tenen història i formen part de la història.
«No hi ha temps que no torni», algú comenta i la conversa enllaça amb records de temps passat, amb alguna enyorança, com podria ser per exemple l’olor a poble, olor a forn, a pa cuit…

Passam al menjador, clar i fresquet. D’entrants galletes artesanals de botifarró, rodanxes de botifarró coent i xarrupet de gaspatxo. La conversa continua. Un tema un duu un altre, una estona de política municipal i fins i tot de gallines i els permissos pertinents. En Toni no perd el somrís, de fet el mantindrà tota la reunió.

Avui de plat fort, arròs brouós de caragols i bolets, delicios queda curt, avui un arròs superior, de traca. «Cuinat en una greixolla», mescla de greixonera i olla, comparteixen els ollers presents, i «artesanal». La conversa comença a girar entorn als ollers i olles. Pràcticament tres segles de tradició han fet de Pòrtol terra d’olles a més de terra de fang, des d’aquella primera família d’ollers que s’establiren a Pòrtol cap el 1.700, des d’on derivaren la resta d’olleries que arribà a haver-hi. Ara sols en queden dues, «dues olleries artesanals, que treballam amb el torn, no amb motlles». En Toni sap que, de moment, segurament serà el darrer oller en actiu de Pòrtol, en parla amb el mateix somrís que l’acompanya tota l’estona però s’endevina un cert “que hi podem fer?”. De tant en tant s’intercalen altres moments viscuts pel grup que avui s’ha reunit. Entre
«coses d’atlots» i qualque «mos ho passàvem bé» s’escapa alguna “xecalina”.

Arriba l’hora de les postres, púding casolà d’ensaïmada, que en Toni serveix, «no l’he fet jo, és obra del meu fill». Hi ha cert orgull de pare. I gelat, per celebrar un cop més l’estiu.
Encara queda temps per continuar recordant fets, històries i persones.
Una reunió entranyable, divertida, alegre. El comiat és provisional, ho dóna a entendre el «fins a la propera».

[MDR, Mxp, IX ’25]

L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS

«Bon dinar i bona companyia. Per repetir»
(Toni M, PO)

«Moltes gràcies. Bon dinar».
(Tomeu M, PO)

«Un arròs extraordinari, a dia d’avui com mai!!
Entretinguda reunió».
(Maria D, Consell)

«Això va dedicat a tots els ollers de Pòrtol que desgraciadament mos han deixat a un moment de la seva vida»
(Tomeu A, PO)

«Ha estat molt bé, bon arròs i bona companyia».
(Bernat P, PO)

«Exquisit arròs amb caragols. Gran trobada de Portolans i la presència entranyable d’una Consellera.
Gràcies».
(Jaume C, PO)

Vegeu Aproximació a… Antoni Mesquida MONJO, oller

Vegeu altres “Dinarets amb personatge

(Visited 11 times, 1 visits today)

Tags: , ,

Cap comentari.

Deixa un comentari