Començam amb els snacks, uns minuts més tard que del costum. La humitat d’aquests dies
no acompanya a gaudir defora del menjador. Amb els snacks i les olives coentes ja queda
patent que la reunió ha ajuntat un grup d’amants de la música. Parlen d’ella, de la música,
com d’una companya de vida, com d’aquella companya sense la qual no imagines el dia,
cadascun des del seu paper en el joc. En Miquel somriu, tot el temps somriu, hi ha
moments que no tenc clar que en sigui del tot conscient, és més aviat un posat natural. Les
anècdotes que comparteixen encara els fan més propers un de l’altre perquè fins i tot quan
manifesten que la coneixien, a l’anècdota, es mostren talment com si en fessin part.
Miquel se sorprèn de ser un personatge conegut, quan el trobes pel carrer saps
perfectament qui és, però ell manté que no ho entén.

Degustam croquetes diverses i una espinagada de llom casolana d’entrants, mentre encara
hi ha temps per parlar de la vida mateixa, de notícies del món que ens deixen una mica
copsats i altres que, un o l’altre, aclareixen que són senzillament falses, com la notícia que
es publicà que a la Seu, a les darreres Matines, seria un nin qui cantaria la Sibil·la
per primera vegada en la història. Passarem una bona estona parlant d’on s’ha recuperat el
cant de la Sibil·la.
En molt poc temps queda patent que en Miquel és una persona amable, una veu
engrescadora que desprèn bondat, senzillesa i tranquil·litat. No sorprèn saber que al portal
del seu estudi hi resa la llegenda “deixau l’ego defora” tot i que en Miquel manifesta que la
frase no és seva, i no sorprèn perquè imagín en Miquel ben llunyà del que pugui significar
l’ego.

La paella de bacallà i colflori, el plat principal, triomfa. Els afalagaments al cuiner es
deixen sentir i no és per menys. No resulta tan fàcil fer arròs al seu punt, s’ha de tenir
mà, són alguns dels comentaris.
Continuam parlant de persones i personatges, de l’interès per la cultura que mostren les
diferents autoritats. Tal i com ho percep el grup, no en surten ben parades, les autoritats.
L’energia positiva que desprèn en Miquel, tan quan parla de música com d’altres temes,
impregna el grup, es mostra proper, suau i tendre.

Un festival de postres tancarà el dinar d’avui: ensaïmada de tallades del Pla de Na Tesa,
robiols de la mare d’en Miquel, coca tovada dels Darrers Dies i ‘Struquinis’ que ens ha enviat
na Dolors. Un tast que ens deixa, si és que era possible, encara més endolcits de l’estona
que hem passat i ens ha contagiat compartir amb en Miquel.

[MDR, Mxp, III ’26]

–LES OPINIONS DELS ASSISTENTS–

«Un agraïment immens per l’hospitalitat, el magnífic dinar i haver triat una companyia immillorable.
I sobre tot per la tasca continuada en pro de la Cultura del nostre País.
Gràcies, companys de taula».
(Miquel B, Bunyola)

«Una ocasió especial de compartir taula amb el bon amic i músic Miquel.
Gràcies pel do de l’amistat».
(Joan C, PM)

«Moltes gràcies per convidar-me. Ha estat un gust i un plaer compartir aquest àpat amb la millor companyia».
(Rosa J, PO)

«Moltes gràcies per convidar-me a compartir aquesta estona amb la companyia de totes aquestes persones; però, sobre tot, haver pogut homenatjar aquest ‘homenot’ que és en Miquel Brunet».
(Caterina B, Binissalem)

«El menjar ha estat un èxit i una experiència màgica, degustant els plats de la nostra cuina mallorquina, però el millor ha estat la interacció amb els personatges, dialogant dels nostres afers i els que ens envolten.
Una altra vegada, moltes gràcies per la invitació».
(Miquel V, PT)

«Sempre una reunió perfecta. Un dinar deliciós i una entretinguda conversa».
(Maria D, CO)

Vegeu també  Aproximació a… Miquel Brunet, músic

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“

[Mxp, III ’26]