Fa molts d’anys que ens coneixem. No de bades vàrem anar a la mateixa escola, per bé que ell em duia alguns cursos per davant… Llibres, editorial, tema xueta i inquisicions i, sobre tot, el nexe del meu germà gran, el recordat Josep, amb el qual els unia una estreta amistat. I, entre d’altres activitats conjuntes, precisament vàrem celebrar el setantè aniversari d’en Pep nostro. «Gaudium magnum», que diuen adesiara pel Vaticà. No tothom pot dir altre tant… I, endemés, duim un mateix llinatge que, trescant per enrere, segur que té un idèntic origen.

Lleonard Muntaner (Palma, 1952) assegura que les seves activitats de TEMPS lliure «sempre són les mateixes: llegir, escriure i fer una cosa que feia estona que volia fer, que és pintar… Endemés, jo mateix em faig les pintures, com les darreres que he fet, que són pigment de murtó que et dona un violeta fantàstic…»

Sent ADMIRACIÓ «segons el moment per mestres com Bartomeu Barceló, geògraf. En Pere Orpí, que m’ajudà molt quan jo era adolescent. En Jaume Mercant, pintor, que també era fuster…

Amb el CINEMA actual s’hi duu malament. «Amb l’històric, molt bé, com per exemple, Hitchcock o Pasolini. Films preferits, més d’un».

Si pogués triar algun LLOC per néixer «segurament triaria una altra vegada Mallorca. O Sicília, que m’hi trob com a casa».
«Per viure, seria Mallorca, una altra vegada».
«Per gaudir, el Ponent de Mallorca, que és el meu lloc de sempre, des de cap Andritxol fins a sa Mola, inclosa s’illa Malgrat».

L’activitat ARTística que més l’atreu «és la pintura, sobre tot per pintar, però tambe veure-la, llegir-la; la quantitat de llibres que en tenc és brutal. Des de jove sempre hi he tengut tirada. Tambe m’agrada la literatura i sobre tot la poesia, que he conrat».

La seva relació amb la MÚSICA no deixa de ser curiosa: «Amb la música hi tenc un cert enfrontament, que es pot convertir en un vertader instrument de tortura. La que jo no trii, la consider renou; no només em posa nerviós, sinó malalt, si un veïnat posa una cosa pel seu compte».
«Marin Marais m’entusiasma… i tots els clàssics».
«De cantants, home, els nostres de sempre: en Llach na Maria del Mar Bonet, en Serrat, en Raimon…»
«Quant a cançons de la meva vida, depèn del moment i de les hores. N’hi ha diverses… M’estimulen molt les cançons de la Guerra Civil i, fins i tot, les de la Segona Guerra Mundial, com Lili Marlene».

Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA «pens que seria na Maria Antònia, la meva esposa».

Parlant de GASTRONOMIA «jo me qued amb la cuina mallorquina que és la que he practicat i m’agrada».
Pel que fa a plats concrets «sempre m’ha agradat molt anar a pescar i aleshores qualsevol peix des d’un déntol fins al més senzill peix de roca. Qualsevol d’aquests peixos amb els quals es pugui fer un menjar m’interessa, sobre tot torrats a la brasa, mes que fregits».
«Ara cuin molt poc, però el matí, en lloc d’anar al gimnàs i fer exercici, m’agrada fer nets els plats del vespre anterior i fer la cuina neta. Això me relaxa molt i me permet poder escriure després».

«Només practic aquest ESPORT que t’he dit. I tenc una bicicleta estàtica i surt a caminar cada dia.
Pel demés, som del Barça, però no he vist mai un partit. L’esport que està tant de moda no és el meu fort; no en seguesc cap».

«Faig COL·LECCIÓ de tot… Sempre he estat un addicte al ‘Baratillo’; no n’hi ha que no hagi trescat. Els llibres són el meu fort, passen davant de tot, sobre tot els llibres antics. Sempre m’ha interessat molt el gravat, tant el xilogràfic, damunt fusta, com el calcogràfic, damunt planxa. Els manuscrits també m’interessen, tant si són dietaris o diaris, epistolaris, com literatura…»
Seguint aquesta línia, lògicament, considera que «tot té interès, aplec tot el que et puguis imaginar».

Té una FRASE predilecta que té present sovint: «Homo hominis lupus est’ i la segona part que coneixem poc és que si tu no tens en compte els altres no ets un home veritable».

Quant a LECTURA «jo som més d’assaig, tot i que la literatura també m’interessa, pero sobre tot m’interessa el pensament, la filosofia…»
«A nivell de feina i d’estudis m’ha interessat el XVII, però m’interessen tots els segles».
Quan li deman algun títol, em respon, apurat: » buf… saps que n’hi ha».
Igualment a l’hora d’esmentar escriptors o escriptores que l’atreguin: «També n’hi ha molts, és impossible, l’univers no té fi, és infinit…»
El mateix li passa amb els poetes o poetesses: «N’hi ha massa, fins i tot de capçalera».
Al final, arriba a confessar: «Hi ha un escriptor que em fascina, tot i que estigui a les antípodes d’ell, J.L. Borges».

Li agrada VIATJAR «tot i que no som cap gran viatger; puc interpretar el món des del despatx de casa, sense moure’m de casa».
Ha estat a Sicília, Itàlia i, sobre tot, França.
El de Sicília va ser un viatge especial «que em sentia com a casa passejant per Palerm».

«Un RACÓ preferit de Mallorca em duu records d’infantesa, les platges de Peguera quan eren verges; era un paisatge idíl·lic… també el Galatzó.
«Del món, un lloc que tenc dins el cap -no hi he estat mai-, però els meus tiets majors anaren a l’Argentina i sempre m’ha atret».

«No sé si és VIRTUT, pero són detalls que estan relacionats amb el meu signe –Verge, amb ascendent Escorpí– i són bàsicament aquells que em fan ser un tipus detallista, escrupolós, hipercrític, a vegades massa, meticulós, molt perfeccionista… que també és un defecte».
«Tanmateix, si tornàs a néixer demanaria néixer amb totes les característiques que tenc».

El seu principal DEFECTE considera que «per ventura és ésser hipercrític… amb l’edat he arribat a la idea que abans de fer la crítica definitiva t’ho has de pensar, no disparar a boca de canó, que és un error».

És una persona que repetiria alguna EXPERIÈNCIA: «Sí, per exemple, tornar-me a casar amb la mateixa dona».

Quan li deman per l’experiència que li ha resultat més IMPACTANT s’esbutza: «Ooooohhhh, m’agrada… Tots els errors comesos, ara, amb l’edat que tenc, més de setanta, me fan una mica riure, veient el que és la vida… crec que és una virtut… no conserv mai cap odi, me dura tres minuts…»

I quan a ESBORRAR del record alguna cosa, respon de forma ben lògica: «Crec que no voldria esborrar res perquè tot allò dolent m’ha servit per entendre millor la vida».

Una gran IL·LUSIÓ, sap que no és possible, «pero m’agradaria veure els tres nets d’adults, com se densenvolupen».

A l’hora de parlar dels graus més elevats de la seva escala de VALORS, filosofa un tant: «Dins la meva escala de valors, bono, hi ha una mica els valors del ‘lliurepensador’ i estan relacionats amb la frase esmentada abans, que són, sobre tot, l’alteritat… Crec que l’alteritat és la clau que explica una mica la humanitat i la deshumanitat, les dues cares de la moneda…»

A les persones que l’ENVOLTEN les demana «una certa naturalitat i confiança; que no t’enganin, vaja».

En la gent DETESTA «de cada vegada més la violencia i l’engany, la mentida; això que està ara com a de moda, sobre tot a Amèrica».

En parlar de RELIGIÓ se decanta ràpidament: «Home, d’entrada, el cristianisme, claríssim». I ho explicita: «Diria que som un ‘cristià lliurepensador’, que pot parèixer contradictori, però no ho és i, si no, llegiu Tolstoi».
El pecat: «Me fa una mica de riure, perquè és relatiu».
El més enllà: «Ui, sí, sí… és la incògnita».
La mort: «Necessària, imprescindible. Si la mort no estàs com està organitzada, gent com en Trump viuria cinc segles. La mort és de les coses que estan més ben posades».
Déu: «Bonoooooo… és una mica necessari i, per tant, sempre miram cap allà».

Sobre el seu PARTIT polític ideal: «D’entrada diria que els polítics han d’ésser professionals formats; ara qualsevol ho és. El partit polític que voldria a hores d’ara jo no el veig, seria una barreja dels partits que coneixem tal com estan muntats».

El tema DONA també el té claríssim: «Siiiii… a la meva família l’han salvada les dones sempre; han estat claus, fonamentals. Som feminista, sense cap dubte».

«Quant a la NATURA ten en compte que he estat molts d’anys a un Departament de Geografia i, no només l’he estudiada i ensenyada, sinó que la sent… Noltros som natura i en feim més part del que ens pensam… I la natura, quan toca , és violenta».

La seva relació amb MARRATXÍ ha estat, més aviat minsa: «La relació mes grossa ha estat amb en BMM, no en record d’altra».

En relació a una possible ENTREVISTA no queda curt: «N’hi ha tants que m’hagués agradat entrevistar… com, per exemple, en Joanot Colom, o altres personatges històrics que han marcat época; també algun artista del Surrealisme».

Per concloure, el seu resum VITAL és positiu, ‘però…’: «Jo estic content perquè, vist lo vist, no em puc queixar. Ara, si hagués de tornar néixer m’ho pensaria un parell de vegades…»

Moltes gràcies, Lleonard.

Vegeu també ‘Dinaret amb…Lleonard Muntaner ’

Vegeu altres “Aproximació a…”

[BMM, Mxp, III ’26]