El primer record que tenc de Guillem Vidal Bibiloni (Pòrtol, 1941) «Ferriol» o «Mito», segons l’època, és de jugador de futbol. Durant molt d’anys defensà els colors del Marratxí i, quan era petit, el meu germà Guillem anava a veure els partits al camp de Son Caulelles i em duia amb ell. Després, fou batle del municipi durant un caramull d’anys. I, encara, més envant, fou membre del Parlament Balear, vicepresident del Consell de Mallorca i senador a les Corts de Madrid. Diria que no hi ha hagut altre marratxiner que hagi fet tant de camí dins la política.

Sobre el temps lliure, Guillem ens conta que «darrerament tenc mal per ses cames i faig poca cosa. S’horabaixa de tard me dedic a regar i res més. Mir un poc de televisió, sobretot esports, especialment bicicletes i reportatges si m’agraden… Sa carrosseria ja no dona per més» assegura.

En qüestió de gent admirada «sempre vaig ser amic des marquès de Mondéjar. Admir es tennista Rafel Nadal, i també aquests homes que feien d’ollers a Pòrtol» posant de manifest el sentiment que té envers la seva terra nadiva.

Abans anava molt al cinema, però explica que «ara mir qualque pel·lícula per televisió i ses que me fan passar més es temps són ses de l’oest perquè així com les maten tornen ressuscitar».
De pel·lícules preferides «n’hi ha bastantes, però es meu capet falla… una espanyola, que és es temps de sa guerra i uns van en es poble que fan sa festa i han de fer toros i es veu el contrast entre sa part dreta i s’esquerra, i tots tenien necessitat de menjar… ‘la vaquilla’, crec que es deia…»
Destaca l’actor Clint Eastwood i recalca que «té 95 anys i fou batle de Carmel». D’actrius esmenta «sa que va morir fa poc temps, que era de Valladolid, Conchita Velasco».

Parlàvem de sentiment pel seu poble? Si pogués triar algun LLOC per néixer, seria Pòrtol. Igualment per viure: «Aquí mateix» assegura i, finalment, «per passar-ho be a sa meva edat on ho pas millor és a aquest poble, perquè hi tenc es quatre amics que mos reunim per parlar de ses quatre coses del dia a Pòrtol».

Confessa que la MÚSICA no és lo seu: «No he estat molt d’això. En tot cas sa des temps passat m’agrada molt més que s’actual; com sa música lenta d’un temps: es tango, es pasdoble… Hi havia es Javaloyas que eren molt bons. A Sant Marçal sempre en duia tres: en Tomeu Penya, en Xesc Fortesa i es Javaloyas. Sempre que vaig estar a s’Ajuntament, aquests tres eren intocables. En Nino Bravo també m’agradava molt».
«També un temps vaig anar a aprendre a ballar boleros amb mestre Pere ‘Carboner’. Érem un grup, en Miquel ‘Xic’, en Miquel ‘Paloni’, en Pedro ‘Fava’, na Maria ‘Santa’… però vàrem fer poques coses…»

Si hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA no té dubtes: «Tenc dues persones que per sa part humana de companyia, en Toni Montilla i en Francisco Sastre, són amics no perquè hem estat en política junts, sinó perquè hi ha una amistat forta».

En relació a la GASTRONOMIA considera que «no som molt triat, pero m’agradava més lo que feia mumare que lo d’ara, que no tenc es barram com toca i he d’anar alerta. Es peix m’agrada, però som poc menjador».
Li agraden especialment algunes coses de la cuina mallorquina: «es cuinat de llegum, ses sopes també m’agraden, es frit de mè, s’arròs també m’agrada i, de carn, es conill i sa porcella».
No cuina gens i ho explica així: «ma mare em va avesar en es seu menjar i, de petit, vivia amb sa padrina de can Millo, que també cuinava bé i no havia de passar pena per això».

Quant a ESPORTS «quan era jove corria. I vaig córrer un parell de vegades a sa península. Llavors al futbol, vaig jugar fins en es 37 anys; vàrem començar en es Figueralet, on ara hi ha es autobusos, i llavors vàrem passar a Son Caulelles.
De seguir esport, des de sempre el seguesc casi tot, sigui lo que sigui».

De jove feia alguna COL·LECCIÓ de tebeos: «De futbol tot lo que sigui, també ‘el Guerrero del Antifaz’, ‘Roberto Alcazar i Pedrín’…»

Ara fa poca LECTURA, degut als ulls, però abans s’interessava per la novel·la que es relacionàs amb coses d’església, de Papes o del Vaticà.
D’autors destaca el català Ruiz Zafon.
I de poesia, tot i que no l’ha conrada, recorda que «tenia un professor que era de dibuix pero li agradava molt sa poesia i ens contava coses».

Primer li agradava molt VIATJAR, «però es quatre anys que vaig estar al Senat de Madrid me vaig cansar molt d’anar i venir».
Ha estat per tota la part d’Europa de l’Oest i per tot Espanya.
«Un viatge especial, que no va ser gens agradable fou que aquí hi havia es governador Víctor Hellín Sol que feia lo que li tocava i el dugueren a Sevilla i es batles i gent de política l’acompanyaren a Sevilla. En tornar hi havia molt mal temps i mos varen fer esperar dues o tres hores… Mos posen a s’avió i des cap de poc va caure en picat, per allò dels ‘batxes’ d’aire. I vaig estar dotze anys sense volar… Si havíem de viatjar, posàvem es cotxe dins es barco…»

De MALLORCA «un racó des quals a mi m’agrada és sa serra de Tramuntana i, principalment, una cosa que m’agradava era anar a Lluc; ho trobava com a desplaçat de Mallorca».
Del món triaria la part nord d’Europa: Escandinàvia, Dinamarca i Sant Petersburg.

Pel que fa a VIRTUTS «som s’únic que no puc dir si tenc virtuts o no, he procurat a sa vida estar bé amb tothom, ser des poble. Sempre he estat portolà i si he ofès algú, no ha estat per ofendre-lo. Estant a llocs de responsabilitat, a vegades s’han de fer coses que es cap pensa, però es cor diu una altra cosa. Sa virtut que he procurat tenir és estar bé amb tothom; no sé si ho he aconseguit».

«De DEFECTE som un poc massa nerviós a vegades i em pos ses coses massa dins es cap i m’enfad amb mi mateix pes caràcter aqueix. Ja fa temps que no mir notícies des diari ni sent es noticiaris de televisió perquè m’exalten. Ara també m’enfad perquè quan vull dir una cosa no me record des tema i això em posa molt nerviós».

«Me DEFINIRIA com una persona normal, que a ses velleses procura estar amb ets amics per parlar, no de política, sinó de ses coses des dia a dia».

Per ventura repetiria alguna EXPERIÈNCIA: «Si és de sa part de negoci estic content d’haver muntat lo que vaig muntar, es magatzem de ceràmica que em va anar molt bé i em va permetre estar en contacte amb empresaris. I dins sa política hi ha coses que m’han agradat i altres no. Sempre hi va haver doblers a s’Ajuntament i noltros no cobràvem i férem moltes activitats».

L’experiència que li ha resultat més impactant és «quan vaig tenir el problema amb la política; va ser jugar brut. Com a persona em va afectar molt».

Del record li agradaria ESBORRAR dues coses: «Una cosa és això de sa política i s’altra sa mort de sa meva dona Francisca, perquè havia estat un suport total i mos coneixíem i anàvem plegats des des 14 anys».

Sobre IL·LUSIONS m assegura que «ja no en tenc cap… S’il·lusió es passar es matins per allà, no tenir mal a ses cames, no tenir sordera… o sigui, s’edat, que no estam preparats per ses coses que mos venen».

Els grau més elevat de la seva escala de VALORS és «s’humanitat per damunt de tot».

A les persones que l’ENVOLTEN les demana que «voldria que no hi hagués lo que hi ha avui en dia, que es que comanden al món no facin es desastres que fan».

De la gent, sobretot DETESTA «que no te saludin. Aquella germanor de poble que hi havia, ha desaparegut. Ara a Pòrtol passes devora molta gent dius bon dia i no et contesten».

Pel que fa a RELIGIÓ «sempre he estat cristià, però també amb interrogants, no de sa creença, sinó de s’actuació des que dirigeixen ses religions, tant protestants, com catòlics. Ha canviat molt es conviure entre l’església o una altra creença; avui en dia ses coses no són iguals. Hi ha massa gent que opina i a vegades vas creient en coses determinades i et fan posar un poc en ‘orsai’ segons lo que diuen».
Sobre el Pecat: «Si és vera que sa nostra religió no hem fet res que vagi contra sa mateixa humanitat, segons lo que pensa l’església, no crec en aquests pecat. Pentura sa societat té unes altres maneres de pensar distintes, inclús dins l’església».
«Es Més Enllà és una cosa que a vegades hi pens, però no he trobat sa contesta. No tenc una opinió de tot lo que mos espera després de sa mort. L’església un moment determinat te diu una cosa i, a vegades, una altra. Lo que sé és que es que se n’han anat no han tornat».
«De sa mort tenc dues opinions: Tota aquesta gent que sofreix tant i sa medicina els allarga sa vida ho veig negatiu; hi hauria d’haver una possibilitat de fer alguna cosa que no poden fer… S’altra, que lo que estimes més en aquest mon se’n va i quan tens ses persones a prop, família, amics, no les dones es valor que toca fins que se’n van».
«Sobre Déu, crec en alguna cosa, però no sé en què. Crec que per damunt hi ha d’haver alguna cosa, pero no sé bé què».

«Es PARTIT polític ideal crec que avui en dia no existeix, i no sé si ha existit mai. Es partit ha de mirar per lo que representa, no pes seu aprofitament. No en veig cap, ni espanyol ni de fora d’Espanya».

Del món FEMENÍ: «Consider que sa dona un temps tenia un plantejament dins sa societat, es seu plantejament era cuidar ca seva i es fills. Avui ha canviat, per bé o per mal, pentura per ses dues coses. Era esclava de s’ambient social que hi havia en aquells moments. Ara no tenen la inquietud de llavors, però crec que sa família de què ets homes i dones fent feina, han creat que les famílies no siguin igual que abans».

«De sa NATURA, per desgràcia, nomes en parlen i en xerren quan hi ha una desgràcia, sigui d’una manera, sigui de s’altra. Per posar-se medalles surten per arreglar-ho, i fa molts d’anys que està espanyat i no té bon arreglo. Mentre hi hagi interessos enconòmics no te remei. I són d’aquests grans potentats econòmics que comanden als polítics i ho comanden tot».

«M’agradaria ENTREVISTAR a un pagès que fes feina en es camp. Li demanaria com un temps sa meitat de sa població o més feia feina en es camp i avui no ho poden fer».

Finalment, valora el seu pas per la VIDA i pel món: «De coses estic content, no tot és negatiu. Hi ha coses positives, gent admirable. I hi ha coses que no m’agraden, per suposat. Per mi no té contesta perquè només he viscut lo que he viscut, i tot depèn de com ha viscut cada qual, i com té s’ambient des costat, que li dona més qualitat de vida o menys».

Mil gràcies, Guillem.

Vegeu ‘Dinaret amb… Guillem Vidal ’

Vegeu altres “Aproximació a…“

[BMM, Mxp, VIII ’25]